Sense cadàver van ser condemnats

El cas de la detenció i empresonament del veí de Vic Abderrahim El-Mansouri per l’assassinat de la seva dona, Rachida Khamsi, sense que se n’hagi trobat el cadàver, ha tornat a plantejar els dubtes de si és possible atribuir un assassinat a una persona sense que s’hagi trobat la víctima. La història judicial recent demostra que sí, i són diversos els casos a Catalunya de condemna sense cadàver. El primer cas va ser el de Josep Ribot Motas, que el 1991 va ser condemnat per l’Audiència de Girona a 28 anys de presó per l’assassinat de la seva companya Esperança Comas, desapareguda des del 4 de febrer del 1990 i que mai s’ha localitzat. Aquest cas va servir d’experiment d’un jurat popular de prova, que tot i no tenir valor vinculant, va concloure, igual que el tribunal, que Ribot havia matat Esperança Comas. La condemna es va basar en la confessió, tot i que després la va negar al jutjat, que Ribot havia fet al detectiu Jorge Colomar i ratificat a la Policía Nacional. En la sentència es va donar per bo que Ribot va tirar el cos a la incineradora de Campdorà, com havia dit ell primer, tot i que els responsables asseguraven que això era una cosa impossible.

Un cas paradigmàtic de condemna sense cadàvers, sense vestigis biològics i sense confessió és el cas de Ramón Laso Moreno, el veí dels Pallaresos condemnat a 30 anys de presó per l’assassinat de la seva dona, Júlia Lamas, i el seu cunyat Maurici Font, desapareguts des del 27 de març del 2009. Laso, considerat un assassí en sèrie, ja havia estat condemnat per l’assassinat de la seva primera dona i el seu fill, un crim que hauria comès, simulant un accident, per cobrar l’assegurança. I curiosament els Pallaresos (població tarragonina de menys de 5.000 habitants) ha viscut un altre cas de crim sense cadàver amb condemna. Ramon Franch, un agent de la propietat immobiliària, ha estat condemnat a 15 anys de presó per l’assassinat de Carme Gallart, veïna dels Pallaresos, que l’havia denunciat per estafa. Gallart continua desapareguda des del 18 de juny del 2015, quan tenia 65 anys. En aquest cas, el tribunal va tenir en compte els indicis, sang, que van trobar en un cotxe que Franch havia fet servir, per justificar la mort de la víctima i la condemna i va considerar que s’havia desfet del cos de la víctima durant un trajecte des dels Pallaresos fins al Pirineu d’Osca. També hi ha hagut condemna per homicidi en el cas de Piedad Moya, la veïna de Mataró desapareguda des del 4 d’abril del 2014. El seu excompany, Mohamed Tahiri, va ser condemnat a 15 anys de presó, condemna ratificada pel Suprem. En aquest cas es va buscar el cos de Moya en un pou d’una finca de Dosrius de la família, però no el van trobar. En tots els casos s’han fet recerques però cap de les víctimes ha aparegut. Com tampoc s’ha trobat Irene Gelpí, l’escriptora de Torrelles de Foix que els Mossos consideren assassinada pel seu company Juan Lozano, o Pol Cugat, el jove que uns testimonis asseguren que van veure mort assassinat en una finca a les Borges Blanques per uns narcotraficants que després van fer desaparèixer el cos.