Salvats pels errors?

Manel Mir, Benet Salellas i Carles Monguilod, els tres lletrats que han actuat de defensa en el judici que ha assegut al banc tres mossos del grup d’investigació de Santa Coloma de Farners (Salvador Horta Muntaner Garcia-Jubany, Salva; Juan Francisco Pozo Alba, Kiko, i Óscar Hernández Rojo) i un matrimoni del poble (Albert Borrell i la seva dona, Margarita Vicenç), saben per experiència que molts casos no cal guanyar-los demostrant la innocència sinó fent aflorar els errors dels que han de demostrar la culpabilitat. Al món de la justícia, les formes, més que el fons, són clau. Per això han jugat la carta de demanar que es retirin els càrrecs contra els acusats al·legant que un error de forma que van cometre els d’afers interns que van investigar el cas invalidaria totes les proves que es van aconseguir després. El que es coneix com la teoria de la saba de l’arbre enverinat. En aquest cas, l’enverinament vindria d’haver pres declaració al delator (Mustapha Trichin) sense advocat quan ell, assenyalant els mossos com a mafiosos, també s’autoinculpava de tràfic de droga. Encara no se sap si el tribunal acceptarà la tesi dels lletrats (en dret tot es pot veure des de molts prismes), però durant el judici els advocats van fer aflorar altres incongruències que els juguen a favor. Com ara que dos agents que no van ser considerats imputats (ara s’ha canviat el concepte per la paraula més eufemística investigats) van declarar assistits d’advocat tot i que declaraven com a testimonis. La situació és, si més no, paradoxal. Durant el judici es van detectar altres errors d’aquests de forma que sempre fan decantar la balança cap a la defensa. Com ara que donessin tres numeracions diferents de la matrícula d’un cotxe, un BMW, que se suposa que un dels mossos jutjats va espiar il·lícitament, cosa que el fa sospitós de revelació de secrets. Un error que pot fer saltar una acusació. Manel Mir, que defensa la parella no uniformada, va fer veure al tribunal que els nois d’afers interns en l’acte d’escorcoll de la casa on cultivaven marihuana van fer constar que no hi havia cap test buit, quan a les fotografies que incorporen a les diligències s’hi veuen retratats testos buits a pilons. Una gatada de la unitat investigadora que també podria tenir conseqüències favorables als acusats. I error de concepte el que va haver de fer esmenar un perit cal·lígraf en el moment de la seva declaració. L’havien citat com a grafòleg. No saben que la cal·ligrafia i la grafologia són coses ben diferents? Destralers també van demostrar que ho eren la colla asseguda al banc dels acusats, com es va veure escoltant les converses de les trucades que es feien entre ells. Van viure ridícules peripècies per poder mantenir fresca la plantació quan l’aire condicionat els fallava i no sabien com canviar una goma, quan van perdre el rastre dels compradors que no els responien al telèfon en el moment que ja s’havien endut la marihuana però encara no havien pagat i va resultar que n’havien detingut un i era al calabós incomunicat. Les converses també demostraven les odissees per trobar-se en un lloc sense GPS i que un cop col·locada una partida a un comprador, el comprador cau a mans d’una patrulla de trànsit i li tornen a comissar la droga. S’ho agafen amb sorna i comenten que la sort és que tornarà cap a la comissaria d’on ells ja l’havien tret. Vist i escoltat el judici, es pot dir que quan han mostrat més destresa els acusats ha sigut a l’hora de triar advocat. La moneda és a l’aire.