El quadern negre
Tura Soler
Confiem en la justícia?
Juristes admeten que al ciutadà li costa entendre l’administració de justícia; la carta d’una família que pateix la lentitud del seu cas posa l’accent en aquesta desconfiança
Fa uns dies, vaig participar en un debat per discernir la confiança que els ciutadans tenen en la justícia. Ho vam debatre amb el magistrat del TSJC i expresident de l’Audiència de Girona, el reputat advocat Carles Monguilod, i el prestigiós periodista Jordi Grau. Els juristes, amb oratòria fluida i exemples didàctics, van admetre que el llenguatge farragós, la indumentària retrògrada, l’escenificació recargolada, les contradiccions en sentència i la lentitud afavoreixen la desconfiança d’aquesta gent que actua vestida de negre i decideix sobre el futur de les persones.
Just l’endemà, ens va arribar al diari un escrit amb prec de publicació molt oportú per reflexionar sobre el tema que vam debatre. L’escrit textual:
“La justícia que ens fa patir: una crida al sistema judicial.
La nostra família es troba immersa en un dolor profund i inesgotable que prové de la pèrdua irreparable d’un ésser estimat. Un dolor que es veu accentuat per l’exasperant lentitud d’un sistema judicial que ens priva de la tranquil·litat que mereixem.
El 2 de gener del 2021, una dona de la nostra família –mare de dues filles, esposa, germana, neta, amiga– va perdre la vida en un accident de trànsit provocat per la imprudència greu d’un altre conductor. I com si el dolor que carreguem per la seva absència no fos prou dur, convivim, a més a més, amb la desolació d’un procés judicial paralitzat i encallat, que s’instrueix en el jutjat d’instrucció 1 de Santa Coloma de Farners, sense indicis d’avenç. Han passat gairebé quatre anys i, avui, la causa resta paralitzada, sense cap resolució a l’horitzó, ni senyals d’un compromís autèntic amb la veritat i la justícia. Aquesta situació no fa més que prolongar el nostre patiment, condemnant-nos a suportar, dia rere dia, la realitat dolorosa d’una vida en suspens, mentre la persona presumptament responsable segueix gaudint de la seva llibertat. Quants anys més haurem d’esperar perquè es faci justícia?
La deficient gestió del sistema judicial, marcat per una lentitud i col·lapse estructural, condemna milers de famílies com la nostra a un dol etern, estès per la manca de recursos i la ineficàcia d’aquest sistema, que no permet anar tancant ferides. La situació esdevé insostenible, i cada dia creix la nostra desconfiança en una justícia que, lluny de salvaguardar els drets dels ciutadans, ens aboca a un mur impenetrable d’impotència i dolor.
Atesa la situació anunciada, sol·licitem i exigim una administració de justícia que disposi dels mitjans necessaris per garantir una resolució judicial àgil i eficient, amb terminis que respectin els drets de tots els ciutadans i evitin agreujar el dol de les víctimes. És imprescindible posar fi a aquesta situació insostenible. Només reclamem justícia.
Grego Ángeles Amador i família.”