Els científics volen datar les pintures rupestres d'Ulldecona a partir de mostres de carbó d'etapes prèvies i posteriors

Científics de l'Institut Català de Paleocologia Humana i Evolució Social (IPHES) treballen per datar amb exactitud les pintures rupestres d'Ulldecona (Montsià), considerades com el conjunt més important de Catalunya en quant a nombre. El projecte, que va arrencar el passat 2006 en el marc d'un estudi sobre l'art rupestre català, ha de permetre posar data a les pintures amb l'aplicació d'un sistema de datació no destructiu i innovador a Catalunya que es basa en obtenir mostres de carbó del suport i el recobriment de les pintures per relacionar-ho amb les etapes prèvies i posteriors al moment de la seva realització. Les seves conclusions podrien posar fi a les especulacions sobre la seva antiguitat.

El procés comença amb l'obtenció de carbó que s'extreu de les superfícies calcàries on es troben les pintures. 'L'objectiu és identificar entre aquestes restes oxalat càlcic, és a dir, la matèria orgànica dipositada pel desenvolupament de microorganismes i que pot ser sotmesa a datació. Per aquest motiu, cal fer una recollida de ínfims fragments de suport dels abrics i s'examina el seu contingut', explica Ramon Viñas, director d'aquests treballs i investigador de l'IPHES.Per extreure el carbó existeixen dos mètodes: l'humit i el d'oxidació amb plasma a baixa temperatura. En el primer cas, els oxalats es descomponen per mitjans àcids fins que només queda la part que interessa, o sigui el carbó datable, i en el segon cas, mètode desenvolupat pel Dr. Marvin Rowe del Departament de Química de la Universitat de Texas, i que s'aplicarà a Ulldecona, les mostres es mantenen a una baixa temperatura (45º -150º) per aconseguir que no es degradi el carbó i així garantir una millor precisió en els resultat. Posteriorment, el CO2 obtingut se envia a un laboratori on s'aplica l'AMS C14 (espectrometria de masses) amb el qual s'aïlla un grafit que es sotmet al accelerador de partícules per obtenir la datació dels oxalats encapsulats en el suport.Amb aquesta finalitat, el desembre passat ja es va efectuar la recollida de mostres del suports del abrics I, II, IV, V, VI, VIII d'Ermites a Ulldecona, Escuarterades II I Les Llibreres a Freginals (Montsià). Els resultats no es podran saber fins dintre d'un any o dos: "són processos llargs i, a més, hi ha pocs laboratoris que facin aquesta feina i existeix una llarga llista d'espera", assegura Viñas. Estudi de l'art prehistòricAquesta iniciativa s'emmarca en el projecte de recerca Els mitjans de comunicació gràfica entre les societats postpaleolítiques de Catalunya, que dirigeix Ramon Viñas, amb la finalitat d'estudiar l'art prehistòric del nostre país. Es tracta, però, d'un equip transdisciplinar en el qual hi pren part personal investigador de diversos països, per tal d'aconseguir una millor comprensió d'aquests documents arqueològics.A més d'advertir sobre l'estat 'molt deficient' del conjunt de pintures rupestres d'Ulldecona, amb més de 250 figures, amb el consegüent risc de desaparició (ja que des del seu descobriment, l'any 1975, moltes figures presenten alteracions i despreniments), l'IPHES considera 'necessari' desplegar un projecte de recerca d'aquestes carcterístiques per conèixer les seves problemàtiques i saber exactament quina és la seva antiguitat.Les principals línies de recerca que es preveuen són les datacions indirectes per C14 AMS, com el cas d'Ulldecona; l'estudi de l'entorn geogràfic de les cavitats amb pintures rupestres (arqueologia del paisatge) i obtenir una diagnosis del estat de conservació dels conjunts rupestres, tasca aquesta última encara sense desenvolupar per manca del permís corresponent. Quan va començar el projecte l'any 2006 el primer que es va efectuar va ser l'estudi del context geogràfic i paleoambiental, així com dels patrons d'ubicació del abrics de Les Ermites d'Ulldecona, i a finals de l'any passat es va obtenir llum verda, per part del Servei d'Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya, per seguir amb la recerca que comporten les datacions.