Punt divers
Restauren el Castell de Ribes de Freser del que l'Ajuntament vol fer-ne en un espai cultural a l'aire lliure
COMARQUES GIRONINES
Ribes de Freser (Ripollès) vol que la restauració del castell del municipi serveixi per fer-lo 'visitable' però que també tingui un altre ús cultural quan 'la climatologia ho permeti'. L'alcalde Marc Prat (CiU) ha dit que si els treballs arqueològics que ara han començat ho permeten en el futur l'Ajuntament voldria que el castell servis per acollir-hi teatre i música a l'aire lliure. El vicepresident de la Diputació de Girona Roger Zamorano ha visitat aquest divendres la primera fase de les obres de restauració. Aquesta actuació inicial vol permetre segons Zamorano que es puguin visitar les restes del castell d'una manera 'segura' i mostrar al visitant una interpretació 'el més acurada possible'.
La primera fase de l'actuació de recuperació d'aquestes restes busca la seva consolidació. Segons ha explicat Zamorano en aquesta primera fase s'han netejat les herbes i heures de la zona. També s'han consolidat les restes existents i s'ha fet una passera per començar a establir un recorregut 'per fer-les visitables'. Els primers treballs d'excavació de les zones soterrades han permès -entre d'altres- que es descobrís on anava el barrat de la porta 'original' pel que en un futur l'accés a aquestes restes es podria acabar modificant.
Quan acabi aquesta primera fase amb una aportació de la Diputació de 80.000 euros l'objectiu és que les properes fase de la intervenció no siguin 'massa dilatades'. Aquesta actuació s'inclou dins del Pla de Patrimoni de la Diputació de Girona que per aquest 2009 tindrà una dotació d'1,3 milions d'euros. Aquesta xifra suposa 100.000 euros més que en l'exercici 2008. Aquest creixement pressupostari vol dir que per l'ens provincial 'tot i la crisi' invertirà en cultura perquè 'és una aposta important'. Zamorano confia que el castell de Ribes pugui entrar en les properes línies d'ajut per continuar els treballs.
Tant l'alcalde Marc Prat com Roger Zamorano han reconegut que amb l'estat que estava fins ara aquest 'element d'identitat' de Ribes de Freser quedava 'amagat' de la població tant per la seva situació com pel seu estat. El responsable municipal i provincial coincideixen en la necessitat d'actuar-hi pel fet que el castell és un 'element d'identitat' que pot ser un atractiu tant per la gent de la mateixa vall de Ribes com pels forans.
Prat assenyala que els treballs de reconstrucció que es facin un cop acabats els treballs arqueològics dels propers anys marcaran quines dependències del castell són recuperables i quin ús se li acaba donant. Tot i això l'Ajuntament té al cap fer-hi activitats culturals a l'aire lliure perquè sigui un espai 'no només fos visitable'.
El Castell de Ribes també conegut com el Castell de Sant Pere surt citat sovint a partir de l'any 1.069. Aquest castell està situat a la part alta de la vila, entre el Freser i el Segadell, i resten encara drets una torre mig enrunada, uns murs amb arcs de descàrrega i algunes naus soterrades. L'any 1276 aquest castell passa a ser un punt fronterer amb els estats del rei de la corona catalano-aragonesa. El 1.344 fou assetjat, sense èxit, pel rei de Mallorca. Posteriorment, i durant més de dos-cents anys, estigué sota la custòdia d'una família de cavallers de cognom Ribes, que residien al castell de Sant Pere. Al segle XVII fou reestructurat i consolidat i es va destruir durant la invasió napoleònica.
Zamorano també ha visitat aquest divendres les obres de restauració de l'església de Sant Climent de Talltorta (Cerdanya) i l'església de la Mare de Déu de Gràcia de Puigcerdà (Cerdanya).
La primera fase de l'actuació de recuperació d'aquestes restes busca la seva consolidació. Segons ha explicat Zamorano en aquesta primera fase s'han netejat les herbes i heures de la zona. També s'han consolidat les restes existents i s'ha fet una passera per començar a establir un recorregut 'per fer-les visitables'. Els primers treballs d'excavació de les zones soterrades han permès -entre d'altres- que es descobrís on anava el barrat de la porta 'original' pel que en un futur l'accés a aquestes restes es podria acabar modificant.
Quan acabi aquesta primera fase amb una aportació de la Diputació de 80.000 euros l'objectiu és que les properes fase de la intervenció no siguin 'massa dilatades'. Aquesta actuació s'inclou dins del Pla de Patrimoni de la Diputació de Girona que per aquest 2009 tindrà una dotació d'1,3 milions d'euros. Aquesta xifra suposa 100.000 euros més que en l'exercici 2008. Aquest creixement pressupostari vol dir que per l'ens provincial 'tot i la crisi' invertirà en cultura perquè 'és una aposta important'. Zamorano confia que el castell de Ribes pugui entrar en les properes línies d'ajut per continuar els treballs.
Tant l'alcalde Marc Prat com Roger Zamorano han reconegut que amb l'estat que estava fins ara aquest 'element d'identitat' de Ribes de Freser quedava 'amagat' de la població tant per la seva situació com pel seu estat. El responsable municipal i provincial coincideixen en la necessitat d'actuar-hi pel fet que el castell és un 'element d'identitat' que pot ser un atractiu tant per la gent de la mateixa vall de Ribes com pels forans.
Prat assenyala que els treballs de reconstrucció que es facin un cop acabats els treballs arqueològics dels propers anys marcaran quines dependències del castell són recuperables i quin ús se li acaba donant. Tot i això l'Ajuntament té al cap fer-hi activitats culturals a l'aire lliure perquè sigui un espai 'no només fos visitable'.
El Castell de Ribes també conegut com el Castell de Sant Pere surt citat sovint a partir de l'any 1.069. Aquest castell està situat a la part alta de la vila, entre el Freser i el Segadell, i resten encara drets una torre mig enrunada, uns murs amb arcs de descàrrega i algunes naus soterrades. L'any 1276 aquest castell passa a ser un punt fronterer amb els estats del rei de la corona catalano-aragonesa. El 1.344 fou assetjat, sense èxit, pel rei de Mallorca. Posteriorment, i durant més de dos-cents anys, estigué sota la custòdia d'una família de cavallers de cognom Ribes, que residien al castell de Sant Pere. Al segle XVII fou reestructurat i consolidat i es va destruir durant la invasió napoleònica.
Zamorano també ha visitat aquest divendres les obres de restauració de l'església de Sant Climent de Talltorta (Cerdanya) i l'església de la Mare de Déu de Gràcia de Puigcerdà (Cerdanya).
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.