Un equip d'arqueòlegs de la UB torna a Moià per excavar el jaciment epipaleolític més gran del país

Un equip de deu persones del Seminari d'Estudis i Recerques Prehistòriques (SERP) de la Universitat de Barcelona reprèn aquest mes de juliol les excavacions a la Balma del Gai de Moià. Aquest és el jaciment epipaleolític més important de Catalunya. El seu estudi permet aprofundir en el coneixement de la vida de l'home en el període que va dels 12.000 fins als 8.000 anys aC. És en aquest període quan l'home inicia les primeres pràctiques de recol·lecció per alimentar-se. Quan acabin les excavacions a la Balma del Gai, a principis d'agost, un equip de la Universitat Rovira i Virgili tornarà a les Coves del Toll de Moià per continuar estudiant el període de l'home de neandertal.

Les excavacions a la Balma del Gai de Moià les dirigiran Jordi Nadal i Pilar García-Argüelles, dos dels membres de l'equip que van treballar entre els anys 1994 i 2004 en aquest jaciment. Segons Marta Fàbrega, directora del Museu de Moià, es tracta del jaciment epipaleolític més important del país, tal i com evidencia una de les sales del Museu d'Arqueologia de Catalunya, que ha utilitzat bàsicament material procedent de la Balma del Gai per a l'espai museogràfic dedicat a l'epipaleolític. L'equip de treball que participarà en les excavacions estarà format per deu persones del Seminari d'Estudis i Recerques Prehistòriques de la Universitat de Barcelona, que arribaran a Moià el 25 de juliol i s'hi estaran fins al 7 d'agost. Els treballs se centraran a continuar buscant restes d'eines i de fauna per aprofundir en l'estudi d'aquest període. Les excavacions fetes fins ara han servit per conèixer com era la vegetació i els primers hàbits d'explotació dels recursos forestals de l'home que hi va viure. L'estudi també permetrà analitzar els problemes que plantejaven els canvis que es produïen en el medi natural en el període tardiglaciar i com això va fer sorgir noves estratègies per a la subsistència d'un home que, fins aquell moment, havia estat bàsicament caçador, i que començava a recol·lectar fruites per alimentar-se. Per Marta Fàbrega, la represa de les excavacions a la Balma del Gai posa en valor de nou aquest important jaciment després d'uns anys d'aturada dels treballs d'excavació. Precisament, en aquesta línia, des del Museu de Moià, ja s'està treballant en l'edició d'un llibre divulgatiu que sortirà a finals d'aquest any dedicat a les troballes que s'han fet a la Balma del Gai. Doble campanya d'excavacions Just quan finalitzin les excavacions de la Balma del Gai, un equip de 25 persones de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) arribarà a Moià per continuar les excavacions que els darrers sis anys s'han dut a terme a les Coves del Toll. En la darrera campanya es van trobar més d'una vintena d'eines de pedra d'uns 50.000 anys d'antiguitat a l'entrada de la cova de les Teixoneres. La presència d'aquesta indústria lítica va sorprendre l'equip, ja que fins ara se n'havien localitzat comptats testimonis en una cova que habitualment era ocupada per hienes i grans carnívors. Les troballes constatarien que la presència humana de l'home de neandertal era més freqüent del que es pensava fins ara.