Medi Natural assegura que durant el 2009 no s'ha produït cap atac de l'ós als ramats agrupats i vigilats

Durant el 2009, un cop finalitzada la temporada de pastura, no s'ha produït cap atac de l'ós bru als ramats agrupats i vigilats, segons ha assegurat aquest dijous la directora general de Medi Natural del Departament de Medi Ambient i Habitatge, Núria Buenaventura. En el marc d'unes jornades que tenen lloc a Saldes (Berguedà), Buenaventura ha dit que el seguiment intensiu i la gestió aplicada sobre la ramaderia i l'apicultura permet afirmar que, tot hi haver incrementat la població ursina, els danys han disminuït. A la jornada s'ha presentat l'Equip de Suport per a la Conservació de l'Ós (ESCO), que treballarà als Pallars, l'Alta Ribagorça i l'Alt Urgell.

Medi Natural assenyala que durant aquests anys s'ha anat incrementant el coneixement de l'espècie i s'han anat implementant actuacions de gestió i protecció sobre els ramats. Amb la incorporació de l'equip ESCO, la Direcció General de Medi Natural podrà incrementar el treball més local, cosa que suposa un pas més en la gestió de l'ós bru al Pirineu.A través del conveni per al seguiment de l'ós bru al Pirineu entre el Ministeri de Medi Ambient, Rural i Marí, el Conselh Generau d'Aran i el DMAH, s'ha pogut efectura la contractació de dos equips ESCO, un a la Val d'Aran i l'altre a la resta de comarques ursines de Catalunya. La de la Val d'Aran, la gestiona el Conselh Generau d'Aran, l'altre donarà suport a les tasques que la Direcció General del Medi Natural emprèn per a la conservació de l'ós a la resta de Catalunya.L'ESCO que operarà al Pallars Sobirà, Pallars Jussà, Alta Ribagorça i Alt Urgell tindrà la seva base al Parc Natural de l'Alt Pirineu. A banda de donar suport a ramaders i apicultors - suport a pujar i baixar ramats d'ovelles i cabres, seguiment dels agrupaments de ramats, col·laboració en la col·locació de vailets elèctrics per arnes i ramats, revisió del seu funcionament, control dels gossos de protecció, entre d'altres - també es realitzaran itineraris a la recerca d'indicis d'ós, controls dels paranys de pèls i dels paranys fotogràfics, comprovació de possibles danys d'ós i les possibles dades, i radioseguiment, entre d'altres.Durant aquest 2009 el Departament, ha donat suport a l'agrupació de 34.061 ovelles i cabres al Pallars Sobirà, l'Alta Ribagorça i el Pallars Jussà, en 19 ramats, propietat de 51 ramaders. Aquesta mesura iniciada el 2007 demostra la seva efectivitat ja que està evitant pèrdues d'animals. Així es pot afirmar que un cop finalitzada la temporada de pastura a finals de setembre, no s'han produït atacs d'ós bru, però tampoc de gossos ensalvatgits sobre aquests ramats agrupats.L'agrupació de ramats permet disposar d'una vigilància contínua i potenciar l'ofici de pastor. Així mateix, els ramats passen les nits en cercats i, en alguns casos, també s'acompanyen amb gossos de protecció. Per establir tot aquest procés, el DMAH ha invertit 127.283 euros.Seguiment intensiu de l'ós bru al PirineuDurant aquest 2009 el DMAH ha continuat fent el seguiment acurat de l'ós bru del Pirineu. En el territori aranès aquesta tasca la fa el Conselh Generau. El seguiment principalment es fa resseguint i confirmant rastres com són les petjades o les esgarrapades, els excrements o els llits, el radioseguiment dels óssos, els paranys de pèls i els fotogràfics. Així mateix, és destacable l'elevat nombre d'albiraments directes del plantígrad al llarg d'aquest any. En resum, i a l'espera de donar per tancada la temporada amb la hivernació, es pot dir que s'han localitzat 27 rastres o petjades, 3 excrements i un llit d'ós.Pel que fa al radioseguiment, de moment es disposa de 23 radilocalitzadors del seguiment que s'ha fet a l'Hvala amb els seus cadells i la Sarousse. Totes aquestes dades del radioseguiment indiquen que principalment han estat a la Val d'Aran. Els paranys de pèls i fotogràfics també han donat bons resultats. De moment s'han recollit 22 mostres de pèls, dels quals la major part són d'ós bru, segons les anàlisis genètiques pertinents. Es disposa de 14 fotografies d'ós bru. Especialment de mascle Pyros, de l'Hvala amb els cadells del primer any, algun cadell del tercer any de l'Hvala i altres exemplars joves i algun adult.Respecte als albiraments, s'han fet nou observacions d'ós bru a Catalunya entre les quals hi ha les de l'Hvala amb els seus cadells, els cadells del tercer any d'aquest exemplar, el d'un mascle gran i el d'un mascle i una femella junts. Així mateix, es té constància que s'ha pogut observar un ós bru a Andorra.Augmenta la població d'ós bru al PirineuLa població de l'ós bru al Pirineu es distingeix segons la seva distribució geogràfica. Al nucli occidental hi ha dos mascles autòctons - Camille i Aspe Quest -, un mascle - Nere - procedent dels óssos alliberats els anys 1996 i 1997 i, per un cadell mascle de quart any mescla pirinenc - eslovè. En total són quatre exemplars.Al nucli central, entre quinze i divuit óssos. Una bona part procedents dels óssos alliberats els anys 1996, 1997 i 2006, i la resta de les cries nascudes al Pirineu. Hi ha cinc femelles reproductores com a mínim - Ziva, Caramelles, Hvala, Sarouse i una sense nom -. També hi ha varis mascles adults - entre ells el Pyros i Balou. A més, hi ha dos cadells de dos anys, fills de Hvala i dos més d'un any.Al nucli oriental hi ha dos mascles - Boutxy i Kouki - procedents dels óssos alliberats els anys 1996 i 1997. En total 2 exemplars, tot i que hi ha hagut notícies de la mort d'un d'ells.