La rèplica del Crist en Majestat d'Organyà ocuparà un espai a l'església un cop restaurada

La rèplica del Crist en Majestat que ha fet fer l'Ajuntament d'Organyà (Alt Urgell) ocuparà un espai preferencial quan l'Església de Santa Maria, d'estil romànic igual que el Crist, estigui completament restaurada. La talla representa una majestat vestida i coronada del tercer quart del segle XII i segueix els esquemes propis dels Crist en Majestat: els ulls oberts, els braços en horitzontal i vestit amb una llarga túnica cenyida a la cintura. L'original es troba al fons del MNAC que la cedit perquè es pogués fer la rèplica. L'alcalde d'Organyà, Antoni Fiol, ha dit que el Crist es poc anterior a les 'homilies' i que servirà per entendre 'una època important' per a la població.

El Crist ha quedat exposat temporalment al públic a les dependències de l'Ajuntament, a l'espera que finalitzin les obres de restauració de l'Església de Santa Maria d'Organyà i pugui ser retornat al temple.La rèplica ha estat realitzada pel professor de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, Javier Lozano, que ha utilitzat tècniques de digitalització de l'original per a reproduir tots els detalls de la peça. L'alcalde d'Organyà, Antoni Fiol, ha explicat que la tècnica utilitzada ha permès reproduir 'inclús els desperfectes' de la talla. Fiol ha dit que la talla ha tingut un cost aproximat de 18.000 euros.Des d'un punt de vista estilístic, el Crist d'Organyà s'inscriu dins els tipus de Crist Triomfant, del qual s'han conservat nombrosos exemplars a Catalunya, encara que la major part corresponen a parròquies de les contrades nord-orientals del país. Es caracteritza pel fet de dur corona de florons trilobats, a semblança de la Majestat de Travesseres (a la Cerdanya).El revers presenta una policromia amb l'Anyell a l'encreuament dels braços amb el tronc de la creu, que els experts consideren que es va realitzar en una època posterior al segle XII, que és l'època en què s'ha datat la talla.A l'original, també s'han detectat capes internes de la figura del Crist amb restes de pigments cars com l'atzurita i el cinabri. Tot i això, els estudis no han permès determinar encara en quina època es van recobrir aquestes capes amb d'altres que presenten restes d'argent i d'aliatge d'or i argent, a les quals es deu l'aspecte enfosquit que ofereix la imatge actualment.