Alpicat recorda les víctimes de la Guerra Civil amb la instal·lació d'un monòlit i d'un faristol que recorda els fets

Alpicat (Segrià) ha homenatjat les víctimes de la Guerra Civil enterrades a la població, moltes d'elles de Lleida ciutat. Per fer-ho, l'ajuntament, amb la col·laboració del Memorial Democràtic i la UdL, ha instal·lat a l'antic cementiri de la població un faristol on es narren els fets ocorreguts i la funció d'aquell cementiri durant la guerra i la postguerra, mentre al cementiri actual, s'ha inaugurat un monòlit en record de les víctimes del conflicte. L'encarregada d'inaugurar els elements commemoratius ha estat la directora general de Memòria Democràtica, Maria Jesús Bono, acompanyada per l'alcalde Pau Cabré. L'acte també ha comptat amb la presència de veïns i familiars de les víctimes.

Durant la inauguració dels elements de memòria, Bono ha destacat que ambdós, tant el plafó instal·lat al cementiri vell com el monòlit, al nou, pretenen dignificar i posar en valor espais públics on hi havia o hi estan enterrades víctimes de la Guerra Civil. L'historiador local Fabià Corretgé ha treballat amb la Universitat de Lleida per documentar els fets que van tenir lloc a la població, els diferents espais i les víctimes enterrades a Alpicat.  L'objectiu d'iniciatives com aquesta és la de 'recordar el passat fent pedagogia amb les generacions futures, perquè cap ideologia ni fi justifica la violència', ha dit Bono. A la vegada, també ha de servir 'per establir un diàleg entre diferents generacions i memòries diverses per poder obtenir una memòria col·lectiva'. En aquest sentit, la directora general de Memòria Democràtica ha recordat que com el d'Alpicat, a Catalunya hi ha més de 50 espais de memòria que s'han recuperat des del Memorial Democàtic com ara presó de Sort o el 'Merengue', a Camarasa.  Bono ha explicat que properament s'inaugurarà a Barcelona la seu del Memorial Democràtic d'uns 2.500 metres quadrats que donarà coherència a tots aquests espais d'arreu del país a més de disposar d'un auditori on s'hi podran celebrar actes i tallers amb les escoles. Per la seva banda, l'alcalde d'Alpicat, Pau Cabré, ha afirmat que la inauguració dels dos espais de record a les víctimes vol servir per evitar que 'mai més es tornin a repetir fets com aquells'. Espais de memòriaLa senyalització de l'antic cementiri d'Alpicat, a la plaça de Gaudí de la població, s'integra dins la Xarxa Espais de Memòria de Catalunya, impulsada pel Memorial Democràtic, i que aplega arreu de Catalunya llocs significatius de la guerra i de la lluita antifranquista. Al cementiri actual de la població, també s'hi ha inaugurat un monòlit d'homenatge a totes les víctimes de la guerra.  A finals dels 80, durant una investigació que va endegar l'ajuntament es va constatar una llarga llista de persones enterrades al cementiri d'Alpicat durant la Guerra Civil. Amb les inscripcions que consten al Registre Civil i al Registre Parroquial, Alpicat va elaborar una base de dades amb 418 víctimes, de les quals només 25 eren d'Alpicat.  Entre aquestes, 144 eren soldats de l'exèrcit franquista i 2 de l'exèrcit republicà morts durant la batalla del Segre, 20 van caure víctimes dels bombardeigs, 3 van ser mortes per milicians en retirada i 39 van ser executades com a conseqüència de la repressió franquista. La resta, el grup més nombrós, estava constituït per les víctimes resultants de la precarietat ocasionada per les condicions bèl·liques. El d'Alpicat, cementiri de LleidaA l'abril del 1938, l'avanç de la guerra cap a Catalunya va establir el front en el curs dels rius Segre i Noguera Pallaresa. La ciutat de Lleida va quedar dividida. A la riba dreta, la major part de la ciutat restava en mans de l'exèrcit franquista; a l'altra banda del riu, hi va quedar el cementiri en mans dels republicans. És en aquest context d'una Lleida a primera línia de front i sense fossar que es comencen a enterrar els morts de la ciutat i del front a l'antic cementiri d'Alpicat, convertint-se en el de referència de la ciutat de Lleida. Aquest fet va fer que acabada la guerra, l'antic cementiri de la localitat quedés petit i per això es va inaugurar el nou equipament mentre el vell cementiri va quedar en desús i es va anar degradant amb els anys fins que es va clausurar definitivament al 1973, quan es van traslladar les restes dels nínxols a l'ossera del nou cementiri.