La invisibilitat podria deixar de ser ciència ficció

Fer desaparèixer els objectes davant la llum natural podria ser possible dintre d'uns anys. Així ho ha assenyalat Carles Navau, un dels investigadors del grup del departament de Física de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) que ha dissenyat un dispositiu que fa invisibles els objectes davant les ones electromagnètiques de molt baixa freqüència. Els descobridors del sistema asseguren que actualment s'estan fent altres investigacions arreu del món que podrien revelar el secret de la invisibilitat dels objectes davant les ones d'alta freqüència. La recerca dels físics de la UAB podria perfeccionar els escàners de magnetoencefalografia i magnetocardiografia, entre altres aplicacions.

Fins ara en parlar d'invisibilitat ens referíem a un concepte sorgit de les pel·lícules de ciència ficció o les històries de màgia que sovint apareixen a les novel·les. Els darrers avenços que s'han dut a terme en aquest camp de la investigació científica i alguns dels treballs que es fan actualment apunten que la possibilitat de fer desaparèixer un objecte podria ser una realitat en els propers anys. Ho han explicat a l'ACN els investigadors del departament de Física de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) que ha aconseguit dissenyar un dispositiu que fa invisibles els objectes a un determinat tipus de llum, les ones electromagnètiques de molt baixa freqüència. 'El que hem fet és estudiar els mateamaterials, uns materials que permeten fer invisibles objectes davant aquesta mena de llum', ha explicat en Carles Navau, un dels responsables del descobriment.Navau ha assenyalat que fins fa poc els científics pensaven que construir aquestes capes d'invisibilitat era impossible, ja que la trajectòria de la llum en un medi ve determinada per les seves propietats elèctriques i magnètiques, i es creia que aquestes tenien uns valors que no es podien modificar. 'Els metamaterials poden modificar aquests valors perquè tenen propietats elèctriques i magnètiques inusuals que poden fer que la llum envolti els objectes i desaparegui el camp magnètic d'aquests', ha dit Navau.D'aquesta manera, prossegueix l'investigador, el somni de la invisibilitat no es troba tant lluny com creiem. 'No serà de forma immediata però en un període no molt llarg de temps podria trobar-se la manera de convertir els objectes en invisibles per a la llum corrent', ha indicat. L'investigador ha puntualitzat que el descobriment de la UAB es basa en llums de baixa freqüència, però que arreu del món hi ha diversos equips científics que treballen per aconseguir un comportament similar dels objectes davant la llum d'alta freqüència 'que ve a ser la que nosaltres estem acostumats a veure', apunta Navau.Una de les aplicacions més destacades de la nova tecnologia és la que està vinculada amb el camp de la medicina. 'Pot utilitzar-se en llocs on els camps magnètics poden molestar com per exemple en cambres on es desenvolupen tècniques de magnetoencefalografia o magnetocardiografia per examinar el cervell i el cor'. L'investigador assegura que el material podria utilitzar-se per apantallar el camp magnètic de la sala de manera que 'no es distorsionaria gens la mesura i la sensibilitat seria molt millor'. El descobriment també podria utilitzar-se en altres àmbits on la detecció de camps magnètics és important, com en vaixells i submarins.El grup de recerca que ha realitzat el treball està format per Carles Navau, Du-Xing Chen (professor d'ICREA) i Núria del Valle, i està dirigit per Àlvar Sánchez. La recerca, finançada pel projecte Consolider NANOSELECT, ha estat publicada a la revista 'Applied Physics Letters'.