L'ós bru i el turisme de natura, reclams de la Val d'Aran després de la temporada d'esquí

El turisme que busca gaudir de la natura, el paisatge i observar fauna s'ha consolidat un any més com la salvació de les poques places hoteleres que s'ocupen durant la primavera a Val d'Aràn, segons expliquen alguns hotelers que no tanquen després de la temporada de neu. L'observació de fauna és una demanda estable i creix cada vegada més l'interès per observar l'os bru del Pirineu. També cada any més veïns del territori es troben amb el plantígrat mentre fan d'altres activitats, com plegar bolets, passejar o pescar, sense que es coneguin incidents. El màxim expert en seguiment de l'os bru a Catalunya, Marc Alonso, recorda quà cal fer en cas de trobar-se aquesta espècie o qualsevol altra.

Els pocs hotels que no han tancat les seves portes durant la primavera a Val d'Aràn es mantenen gràcies al turisme de natura, que "és un turisme fidel que repeteix cada any", com explica Carme, propietària de l'hotel Seixes de Bagergue i ho ratifica Ximo Nieto, propietari de l'hotel Mauberme, a Salardú. Quan acaba la temporada d'esquí la major part dels hotels de la Val tanquen portes fins a l'estiu, però alguns resisteixen i ho fan gràcies a que promocionen estades i guiatges de natura. Uns turistes es capten dels que venen a esquiar i d'altre, més especialitzats, venen atrets per la possibilitat de veure grans mamífers de la fauna pirinenca, com l'isard, el cèrvol, el cabirol, el trencalòs i cada vegada més l'ós bru. Altres hotelers consultats creuen que si l'administració local impulsès un pla pilot per fer una promoció seriosa del turisme de natura i, per què no?, amb l'ós bru com a reclam turístic com ja es fa en d'altres indrets, la demanda podria incrementar encara més i consolidar-se com un turisme discret però suficient per mantenir l'ocupació a la primavera i no haver de tancar la meitat de les setmanes.La demanda per observar la gran fauna i especialment l'ós bru ha augmentat segons expliquen, i només durant el mes de maig han passat per la Val d'Aràn dos estudiosos dels óssos (un de Navarra i un de Mèxic), més un fotògraf i un guia de natura, guiats pel biòleg Marc Alonso, pioner en l'estudi i seguiment de l'os bru a Catalunya i afincat a la Val d'Aràn. Alonso, que compta amb 25 anys d'experiència en el l'estudi de l'os bru, havent format part de les primeres brigades de seguiment del plantígrat organitzades per la Generalitat alys anys 90, assegura que "és fals que els óssos eslovens tinguin un comportament més agressiu que els del Pirineu" i alerta que els veïns i els turistes de Val d'Aràn necessiten "una informació veraç i no fàbules". El tècnic també destaca que no és gens fàcil trobar-se de front amb un os bru perquè van per indrets molt allunyats dels camins més turístics i defugent dels humans, als quals ensumen a molta distància, tot i que ell mateix explica que es va trobar fa deu dues setmanes amb un gran mascle en zel a només 50 metres, a Baish Aràn quan feia de guia a l'expert sobre ossos que va venir de Navarra.Quan es fa una passejada per alguns pobles i comerços aranesos, i preguntem si algú ha vist l'ós bru, de seguida hi ha qui t'explica la seva pròpia anècdota o indica algú altre proper que s'ha trobat de front amb aquest gran mamífer. Un dels guardes del refugi Era Honeria, a Sant Joan de Toràn, se'l va trobar l'estiu passat quan feia un dels itineraris per la rodalia amb el gos, que es va posar a bordar nerviós, "en mirar cap a munt vaig veure un gran os que es posava dempeus ensumant i, després d'observar-nos tranquil·lament, marxava en sentit contrari d'on erem nosaltres, va ser impresionant, era enorme i estava a uns 70 metres". En aquest cas li va donar temps de fer una foto que dies més tard sortiria publicada en alguns diaris locals. El propietari d'una botiga de Vielha explica que tenia el costum de pujar i baixar cada dia a la muntanya de la Tuca abans d'obrir el negoci, però fa dos anys que de la por va deixar de pujar-hi cada dia: "quan vaig arribar a prop d'una vella borda a dalt de la Tuca, a uns 20 metres vaig trobar-me aquella bèstia enorme que em mirava, i en posar-se dempeus per ensumar em va semblar encara més gran". Reconeix, però, que l'animal va marxar tranquil·lament en sentit contrari d'on era ell. "Ara la por que tinc és trobar-me una famella amb cadells i que m'ataqui, ja no puc caminar tranquil pel bosc com abans". Quan ho va explicar a un amic, aquest li va reconèixer que ell se l'havia trobat a la mateixa zona dos dies abans, però no ho havia explicat per por que el prenguessin per boig. El botiguer també cita més persones que li han explicat trobades amb l'ós bru en els darres dos anys: uns pescadors que se'l van trobar a la Bassa d'Oles la tardor passada; un boletaire la cistella del qual encara deu ser per la zona del Port de Vielha des que la va soltar en trobar-se de front amb l'animal; una noia que passejava amb altres amics i van veure un cadell que passejava més amunt d'ells (i van marxar discretament en suposar que la mare voltava a prop). Marc Alonso i Ximo Nieto posen els exemples de Cantàbria o Yellowstone respectivament, on l'ós bru s'ha convertit en un reclam turístic que genera una interessant activitat econòmica amb paquets de guiatge i allotjament, i també amb 'merchandising', i Alonso recorda que els dos únics atacs que hi hagut a Aràn han estat "amb persones armades" (en els dos casos eren caçadors), i que arreu del Planeta la presència de l'ós bru o de qualsevol altre gran depredador genera avantatges i alguns inconvenients, però "a Val d'Aràn s'han volgut quedar només amb els inconvenients". Quan es pregunta al Síndic d'Aràn, Francès, Boya, insisteix en que la presència de l'ós bru en un territori petit com Val d'Aràn, amb una intensa afluència turística i activitat ramadera formada principalment per ovelles, converteix la seva gestió en un problema greu. Boya recorda que mentre que a la zona ossera de Somiedo y Muniellos hi ha una afluència d'uns 65.000 turistes l'any, a Val d'Aràn aquesta xifra puja fins a un milió i mig de visitants cada any, que "volten per l'entramat de camins i itineraris que també freqüenten els ossos". El Síndic sí reconeix, però, que un forfait d'estiu, que combini sortides o guiatges a la natura i allotjament "és la solució a la desestacionalització".