Punt divers

El monestir de Santa Maria de Vilabertran tindrà dues noves sales d'ús públic a partir de novembre

La rehabilitació de l'ala est del monestir de Santa Maria de Vilabertran (Alt Empordà) ha començat aquest divendres amb l'objectiu de recuperar per a ús públic la Sala Noble i la planta baixa del Palau Abacial, que conserva destacats elements arquitectònics d'estil gòtic. Les obres, valorades en 146.300 euros, hauran d'estar enllestides pels volts del proper mes de novembre i consistiran en fer els forjats nous d'aquestes dues sales de grans dimensions, una nova escala d'accés, la caixa de l'ascensor, la instal·lació dels serveis bàsics i els tancaments de les obertures de les golfes. 'Així, tindrem a disposició del visitant dues magnífiques sales encarades a sud', ha comentat l'alcalde, Martí Armadà.

'Més enllà d'acollir les clàssiques exposicions, des de l'Ajuntament veiem que aquestes dues sales restaurades podran servir com un equipament per a la celebració de petits congressos, conferències i jornades de treball d'entitats i col·lectius professionals ben diversos', ha continuat Armadà, que ha demanat que a partir d'aquesta restauració de l'ala est de la canònica de Vilabertran es doni continuïtat a les obres. 'El que nosaltres ens queixàvem era de la no continuïtat de les obres. Ara que s'han reprès els treballs, amb aquesta inversió modesta per reparar i condicionar la Sala Noble del Palau Abacial, volem que cada any es pugui anar prosseguint amb la rehabilitació d'altres sectors del monestir', ha continuat Armadà. Segons l'alcalde de Vilabertran, ja hi ha pensat tot un seguit d'actuacions per tal de consolidar turísticament aquest conjunt monumental de Santa Maria de Vilabertran, erigit durant la segona meitat del segle XI i declarat Bé Cultural d'Interès Nacional per la Generalitat. 'A la part de ponent, en el buit de la muralla, hem parlat sovint de construir-hi un alberg ja que no hem d'oblidar que Vilabertran és punt neuràlgic del Camí de Sant Jaume, que neix al Coll de Panissars i passa per Sant Pere de Rodes', ha comentat Armadà. Uns altres punts que necessiten una restauració són les diferents fortificacions, que daten del segle XIV i XV, i que envolten el recinte de la canònica.La Sala NobleLa Sala Noble del Palau Abacial serà l'objecte d'aquest primer projecte de restauració. Es tracta d'un espai de grans dimensions, tant en planta com alçada, destinada probablement en el seu dia a l'activitat pública i de recepció del Palau. Té cinc importants finestrals, tres dels quals amb trifori, un element característic de l'estil gòtic. La gran sala se situa en un nivell entremig de les plantes del sector nord i això fa que la relació de nivells amb totes les dependències d'aquesta zona nord es resolgui mitjançant escales situades precisament dins de la Sala. Una petita part d'aquesta Sala està ocupada per una cambra amb accés des del sector nord, que apareix com una protuberància sobre la qual hi ha una escala moderna que comunica la sala amb les golfes. Pel que fa al sostre de la planta baixa, dos pilars de pedra i maó permeten reduir la llum dels cairats, però en ambdós casos el seu estat és molt precari i subjecte a apuntalaments. La coberta de la part superior de la Sala, és a dir l'estructura de les golfes, està formada per grans jàsseres de fusta molt ben reforçada i bigues tauló en forma d'encavallada recolzades als gruixuts murs exteriors. L'accés a través de la 'torre' situada a la banda de migdia de la sala es fa per una escala molt precària. Amb les obres, s'enderrocaran els dos trespols de la Sala Noble (planta baixa i pis), l'escala d'accés a les golfes, ja que és un element que no es considera propi de la Sala Noble, i també el sostre i l'escala de la 'torre'. L'enderroc començarà pel sostre de la planta baixa, i es farà un nou forjat sobre el qual es muntaran bastides que possibilitin enderrocar i construir de nou el sostre de la Sala Noble. 'Aquí sobretot hi trobem dificultats estructurals. No hi ha la possibilitat de posar grues i s'ha de treballar molt més a mà' ha comentat l'arquitecte Jeroni Moner. 'També hi ha una certa reserva perquè abans de començar les obres en alguns punts s'ha de comprovar que no hi hagi cap element d'importància', ha puntualitzat Moner. 'Però no preveiem cap tipus de complicació excepcional i esperem que, tot i el parèntesi obligat per la celebració de la Schubertíada, les obres estiguin finalitzades el proper mes de novembre', ha finalitzat l'arquitecte.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.