L'Espluga de Francolí bloqueja l'empadronament de nouvinguts a l'espera d'enllestir un protocol d'entrada més rigorós

L'Espluga de Francolí no empadronarà més nouvinguts fins que s'hagi enllestit un protocol comú a nivell comarcal, a fi de controlar el desmesurat empadronament de persones d'origen xinès. L'Espluga és el municipi que pateix més aquest descontrol, i el que lidera aquesta iniciativa d'establir uns criteris comuns a la comarca a fi d'homogeneïtzar el procés d'empadronament, fent ús de totes les eines legals possibles. "Ens estaven enredant", denuncia, referint-se als xinesos, l'alcalde de l'Espluga i president del Consell Comarcal, David Rovira. Malgrat tot, la població xinesa no és, ni de bon tros, la més nombrosa. Representa un 7% sobre el total de 3.000 estrangers empadronats a la Conca de Barberà.

La xifra de nouvinguts a la comarca ha crescut en més de 300 persones en un any –del desembre del 2007 al del 2008–. En concret, la població xinesa ja supera els 220 empadronats, quan un any enrere eren 185. Els d'altres nacionalitats, com els marroquins i els romanesos –ambdós amb 800 empadronats–, superen de bon tros els xinesos. Però el problema, segons Rovira, és un altre: "S'empadronen, se'n van i no es desempadronen". Rovira se sorprèn que una població com l'Espluga s'hagi acabat convertint en una "porta d'entrada" per als ciutadans d'aquesta nacionalitat, que inicialment s'estableixen a l'Espluga, però després se'n van. "Els primers xinesos que van arribar ja no hi són, però continuen empadronats", assegura Rovira. Per controlar aquesta vinguda de població xinesa i la seva residència real, els tècnics ja treballen en la redacció d'aquest protocol. S'hi han sumat les tres poblacions més grans, Montblanc, l'Espluga i Santa Coloma, amb el suport del tècnic d'immigració del Consell Comarcal, amb la idea que s'hi puguin afegir altres municipis que comparteixin la mateixa problemàtica. Així, d'entrada, el protocol fixarà que en un habitatge no hi puguin viure més de quatre persones, en cas de no existir cap vincle familiar entre elles, però si són família, aleshores la xifra podrà ser superior. L'agent d'acollida rebrà el nouvingut que es vol empadronar, aquest haurà d'omplir l'alta del padró i presentar tota la documentació requerida. En aquest sentit, si es preveu l'opció de rellogar, s'exigirà el vistiplau del propietari de l'habitatge, que haurà d'acudir a l'Ajuntament en persona. Mentre es redacten els criteris acordats entre els tècnics d'immigració i els alcaldes implicats, els nouvinguts no es poden empadronar a l'Espluga. Rovira calcula que en menys d'una setmana ja es disposarà del protocol. L'alcalde de l'Espluga –població amb 4.000 empadronats, dels quals gairebé 600 són estrangers, i d'aquests, 70 són xinesos– confia que aquesta serà la "solució" o, almenys, "assegurar-se que no ens prenen el pèl". Rovira considera que cal aplicar tot el marc legal possible, i més en època de crisi, perquè els nouvinguts "consumeixen recursos que el país necessita".

El precedent de Tortosa
Amb la mateixa filosofia, a finals del 2007 a la capital del Baix Ebre, Tortosa, es van ampliar els requisits per empadronar-se amb l'objectiu d'acabar amb situacions irregulars i pisos pastera. L'Ajuntament havia detectat més d'un centenar de pisos, la majoria al nucli antic, on hi havia empadronades més de deu persones. Les mesures addicionals per empadronar-se van fer que, en el primer any d'aplicació, el padró es reduís en prop de 2.000 persones.