Punt divers

Veïns de les Valls d'Aguilar denuncien maniobres de l'ajuntament per desempadronar part de la població

Els veïns de les Valls d'Aguilar (Alt Urgell) denuncien que una ordenança municipal reguladora del procés d'empadronament aprovada recentment per l'Ajuntament, és només una eina per controlar el padró municipal de cara a les properes eleccions. Els veïns consideren aquesta ordenança 'discriminatòria, perillosa i il·legal'. Els veïns creuen també que aquesta ordenança promociona la despoblació d'aquest municipi de muntanya, en el que 'ja de per si, residir-hi suposa una lluita constant donada la manca de serveis de què es disposa'. Aquests veïns estan preparant un plec d'al·legacions per tal d'aturar l'aprovació definitiva de l'ordenança que va ser publicada al BOP el 18 de Juny.

'No és cert que el municipi de les Valls d'Aguilar estigui patint un considerable augment de població estrangera de costums, tradicions culturals i hàbits socials força diferents dels que es troben aquí, com diu l'ordenança', expliquen els veïns. I afegeixen que tan sols hi ha una petita comunitat d'alemanys que mereixen el mateix tracte que qualsevol ciutadà de la Comunitat Europea. Els veïns insten l'Ajuntament en les al·legacions a revocar l'ordenança o bé a estudiar una nova redacció en què no incorrin en disposicions il·legals, ni marginacions indiscriminades als veïns o futurs veïns del municipi. Els veïns també demanen a l'Ajuntament a traves d'aquest escrit que 'deixi de banda la política de crispació que està dinamitant la convivència i opti per una política de gestió de serveis i d'harmonia entre els seus veïns'. Els veïns afirmen que aquesta ordenança no s'ajusta a la realitat de la zona perquè al municipi no hi ha ni immigració ni excés de població donat que és un municipi molt extens i poc densament poblat, el cens actual és de 237 persones. La redacció original de l'ordenança és idèntica, menys en algunes frases omeses, a la del municipi d'Hostalric (Girona), 'on potser si pateixen aquest problema', matisen els veïns. 'Exigir uns requisits mínims d'habitabilitat de les vivendes per tal de donar-se d'alta al padró d'habitants o mantenir-s'hi és incompatible amb l'obligació de tot ciutadà a empadronar-se en el municipi en que resideixi habitualment', explica Mireia Fusté, una veïna de Noves de Segre que presentarà al·legacions a l'ordenança. Fusté afegeix que considera que 'aquesta ordenança discrimina les persones amb pocs recursos econòmics, ja que no tothom es pot permetre de viure en un habitatge que compleixi els mínims d'habitabilitat i en aquests pobles hi ha habitants de tota la vida que viuen en unes condicions bastant precàries'. L'Ajuntament, segons manifesten els veïns, no els ha posat gens fàcil l'accés a l'ordenança i l'única manera d'obtenir-la ha estat fent una còpia manuscrita, la persona interessada a l'ajuntament i de peu; ja que ni tan sols se'ls ha ofert una cadira per dur a terme la tasca, extensa degut a la llargada del text. Els veïns expliquen també que gairebé 30 habitants del municipi, més del 10% de la població, empadronats de molt anys enrere, ja varen patir un intent de ser desempadronats d'ofici amb anterioritat; essent finalment desestimada pel Consell d'Empadronament de Madrid la petició de l'Ajuntament. Per la seva banda, l'alcaldessa del municipi, Dolors Vidal, afirma que s'ha dut a terme l'ordenança per agilitar tràmits i tindre una major transparència en la gestió de l'empadronament. Vidal no es pronuncia quan se li pregunta si creu que s'ajusta a la realitat del municipi i manifesta que 'l'han redactada els seus serveis jurídics i que és un document tipus com el que tenen altres municipis de Catalunya'.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.