La producció de cirera al Camp i a l'Ebre és enguany molt elevada tot i que la crisi en frena la venda

La producció de cirera a les Terres de l'Ebre ha augmentat considerablement aquest 2009 respecte a l'any passat, gràcies a la manca de pluges durant el mes de maig. Aquestes condicions meteorològiques han fet que les cireres ja collides i les que s'estan collint aquests dies tinguin una bona mida i més qualitat que el 2008. El responsable de la fruita d'Unió de Pagesos (UP) a la Ribera d'Ebre, Jaume Miquel Aleu, ha qualificat la producció a les comarques ebrenques d''espectacular', tot i que ha ressaltat que la cirera és una fruita 'de luxe' i, amb la crisi, les vendes s'han frenat. Tot i que el conreu d'aquesta fruita és menor al Camp de Tarragona, la producció també és més elevada que el 2008.

No serà fins que acabi la campanya de la cirera a totes les comarques ebrenques que es donaran a conèixer les xifres totals de producció. No obstant, en un dels darrers dies de collita a la Torre de l'Espanyol (Ribera d'Ebre), Aleu ha explicat a l'ACN que el seu conreu de cirerers d'una hectàrea -uns 700 arbres- ha produït enguany 15.000 quilos de cirera, mentre que el 2008 se'n van collir només 1.800. 'L'any passat va ploure durant tot el mes de maig, però enguany l'abril ha estat molt plujós i el maig no, de manera que ha afavorit la producció i també ha tirat endavant la cirera de zones de secà sense reg', ha destacat Aleu.A més, el responsable d'UP ha explicat que 'hi ha moltes noves plantacions de cirerers' i ha concretat que, per aquest motiu, en el conjunt de les comarques tarragonines la producció augmenta d'un any a un altre en un milió de quilos. L'aparició dels nous conreus de cirerer es deu al fet que es tracta d'un arbre que 'aguanta regs deficitaris', és a dir, que pot produir amb poca aigua, i per tant s'ha implantat molt, sobretot en 'zones clàssiques de secà que s'han posat en regadiu'.Tot i l'elevada producció d'enguany a la demarcació tarragonina, Aleu ha manifestat que 'el mercat ha estat molt fluix', ja que les vendes s'han frenat amb la crisi. D'altra banda, el productor ha assegurat que l'exportació 'ha funcionat molt bé', sobretot pel que fa al mercat italià, que absorbeix molta de la cirera produïda a la Ribera d'Ebre. Amb relació als preus, Aleu ha destacat que la campanya 'ha començat bastant bé', ja que les cireres de calibres més grans -uns 26 mil·límetres de diàmetre- 'han aguantat el preu'. No obstant, el preu de les cireres petites ha baixat i moltes 's'han quedat a l'arbre sense collir', perquè al productor no li resulta rentable pagar els sous dels treballadors davant el baix preu ofert pel mercat. Els productors de cirera cobren el quilo a uns dos euros, 'a menys d'un euro no resulta collir-la', ha dit Aleu. En canvi, al mercat el preu 'sol ser pràcticament el doble'. La collita de la cirera ja està acabant a la Torre de l'Espanyol i a les zones baixes de la Ribera d'Ebre, mentre que al Priorat i la Terra Alta -zones més elevades-, la campanya encara 'durarà tot el mes de juny'. La Ribera d'Ebre comença ara la collita de les primeres varietats de préssec, fruita també molt implantada a la comarca, i s'allargarà fins al mes d'octubre.La cirera al Camp de TarragonaAl Camp de Tarragona hi ha menys producció de cireres que a les Terres de l'Ebre. Malgrat tot, un dels municipis que concentra una important extensió de cirerers és Bràfim (Alt Camp), on, igual que a l'Ebre, la campanya es qualifica d'excel·lent, gràcies al fred hivernal i les poques pluges de la primavera. Una família brafimenca, en Ramon Blanch i el seu fill Jordi, té més de 10 hectàrees amb cirerers plantats -a raó d'uns 800 cirerers per hectàrea-. Enguany, aquests pagesos calculen assolir una producció de fins a 40.000 quilos, gairebé el doble respecte a l'any passat, quan en van collir 25.000 quilos. 'No s'han repetit les pedregades de l'any passat i tindrem una molt bona producció, tot i que tampoc serà un rècord', afirma Ramon Blanch. La seva dona s'encarrega de supervisar una màquina, que és única al territori tarragoní, segons assegura, que destria les cireres en funció de la seva grandària.Així, les cireres discorren per unes cintes -gradualment es van eixamplant- i, segons el seu diàmetre, van caient en caixes, ordenades de l'1 -la mida més petita- al 5 -la més gran-. Com aquesta família, hi ha gairebé una desena de productors de cireres al terme municipal i les seves rodalies. Les cireres van directament al mercat -les cooperatives no en tenen un control-, i per això es fa difícil saber-ne la producció global. El percentatge, però, sovint minva per dues problemàtiques que comparteixen tots els pagesos: les mans llargues de lladres i els becs famolencs dels estornells negres.