Horta de Sant Joan reactiva l'oposició a la central eòlica de Pesells després de la seva declaració d'utilitat pública

L'Ajuntament d'Horta de Sant Joan (Terra Alta) i la Plataforma per a la Defensa de la Terra Alta mantindran les accions jurídiques i polítiques per evitar la construcció de la central eòlica dels Pesells, després que el Govern l'hagi declarat d''utilitat pública'. Així s'ha compromès el consistori amb els propietaris afectats, tot confiant que les al·legacions a aquesta decisió, juntament amb la proposta de modificació de la normativa urbanística, el rebuig al pla especial urbanístic i les queixes davant la Unió Europea puguin deixar en paper mullat aquesta declaració. La Plataforma ha convocat per aquest dijous a la nit regidors i veïns amb l'objectiu reactivar l'oposició a la central.

'La declaració d'utilitat pública demanada per l'empresa (Orta Eòlica, SL) pretén, en el moment que ha caigut -va ser publicada al DOGC el passat 7 de setembre, en plenes festes majors del poble, i el seu període d'exposició pública conclou el 7 d'octubre-, és enfonsar els ànims i fer-nos veure que tot està dat i beneït', ha explicat el regidor de la formació independent Alternativa per Horta i membre de la Plataforma, Jesús Carbó. Amb tot, ni el consistori, després de la consulta els seus serveis jurídics, ni la Plataforma pensen ara tirar la tovallola, després que la gran majoria dels veïns es pronunciessin en una consulta popular en contra de la implantació eòlica al municipi el mes de març del passat 2008. L'acte d'aquest dijous a la nit, precisament, vol contribuir a revifar l'oposició veïnal, després que els esdeveniments dels últims mesos a la població hagin deixat en un segon pla el conflicte. Carbó insisteix que, malgrat el fet que la declaració d'utilitat pública permet a l'empresa estalviar els tràmits de les negociacions amb els propietaris afectats i expropiar directament, la promotora haurà abans d'haver aconseguit totes les autoritzacions prèvies. 'Ho intentarem aturar abans', ha insistit, tot apuntant l'existència de sentències judicials, en casos de conflictes eòlics -a la Conca de Barberà o Galícia, apunta-, que acaben donant la raó a la 'part més dèbil', el municipi, quan els seus interessos col·lideixen amb els d'aquesta utilitat pública.Bona part dels arguments legals i jurídics per desestimar la central passarien també per la modificació de les normes subsidiàries que el consistori intenta aprovar davant la Comissió d'Urbanisme de les Terres de l'Ebre i que exclouria els Pesells de la implantació eòlica -Urbanisme va tombar la reforma que preveia deixar tot el terme municipal sense aerogeneradors-. 'Tenim sentències, precedents jurídics que afirmen que si l'ús no es preveu en el planejament, no hi pot anar una central', sosté Carbó, en referència al cas de la Conca.Recórrer a EuropaEn paral·lel, continuen encara obertes les al·legacions contràries de l'Ajuntament i de la Plataforma contra el Pla Especial Urbanístic que possibilitat la instal·lació de la central, que Carbó no descarta que acabin al contenciós davant la possibilitat que el Govern no les acabi responent. I, sobretot, precisa el regidor, es manté la voluntat de portar el cas davant la Unió Europea, denunciant la vulneració de dos directives comunitàries: la d'aus, per afectacions a la cua barrada i la fauna, així com la normativa sobre la magnitud de les centrals, per considerar la d'Horta no com aïllada sinó dins d'una línia de parcs de 40 quilòmetres que requeriria nous estudis ambientals i privaria la promotora de subvencions.'Volem enviar a la gent un missatge d'unitat. El poble ha de perdre la por a penjar pancartes en contra i hem de mostrar que estem units. Tenim una feina important també pel que fa a la pressió política. La decisió de la Comissió d'Urbanisme és política: la Generalitat no es pot negar a obrir el termini per a la declaració d'utilitat pública però pot acceptar les al·legacions. Hi ha una feina dels partits locals, PSC i CiU, perquè els seus partits ens donin suport', ha exposat. D'altra banda, però, el regidor ha mostrat també la seva contrarietat davant la diferent repercussió que ha tingut la consultat per la independència a Arenys de Munt (Maresme) i la que el municipi va efectuar, amb una elevada participació i un resultat inequívoc, en contra de les implantacions eòliques. 'Per què la nostra no és vàlida? ERC va ser el primer partit que la va desautoritzar quan han estat els primers en animar-la. És un fet polític, que ha de tenir molta força: no pots dir en un lloc dret a decidir, sempre i quan siguin en contra d'Espanya i, en canvi, al sud de Catalunya, dret a decidir en contra de Barcelona, no. El dret a decidir tan gran i tan ferm d'un poble, que ha arribat al 80%, el Govern ho ha de respectar o estan entrant en una contradicció molt gran', ha conclòs.