Un veí de Manlleu guanya el concurs de menjar calçots de Vila-sacra després de cruspir-se'n 1,655 quilos

El veí de Manlleu Lluís Bonet s'ha adjudicat aquest diumenge la 6a edició del concurs de menjar calçots de Vila-sacra després de devorar-ne 1,655 quilos en només mitja hora. 'Els he trobat boníssims, i la salsa també. I gràcies a l'ajuda d'algun trago de vi els he pogut fer tirar cap avall', ha comentat el propi Bonet, just després de rebre el primer premi de mans de la consellera de Salut, Marina Geli. Enguany, entre els deu participants al concurs s'han arribat a cruspir més de 1250 calçots, a una mitjana de 125 per barba, que equival a uns 45 o 50 quilos de calçot brut. 'Per avui de calçots ja n'hi ha prou però algun tall de botifarra encara me'l menjaria', ha ironitzat el veí de la plana de Vic.

'Fa temps que amb la mainada venim aquí però no havia pujat a participar mai en aquest concurs de menjar calçots', ha comentat Bonet. 'Avui m'he atrevit, he pensat que m'ho passaria bé i mira, he guanyat', ha assenyalat el manlleuenc. Des de l'organització del concurs, també s'ha valorat amb estupefacció el gran nivell dels participants ja que quasi tots han endrapat prop d'un quilo de calçots. 'Més que la quantitat, el que interessa és que la gent s'animi a participar en el concurs, s'ho passi bé i tot plegat ajudi a l'èxit de la fira, que és el que està succeint', ha comentat el membre de l'organització de la Fira de la Ceba i del Calçot de Vila-sacra, Pere Pujol.

De fet, l'objectiu principal de la Fira de Vila-sacra no és cap altre que el de promocionar els dos productes estrella locals: la ceba i el calçot. La calçotada popular, que un any més ha aplegat desenes de persones, i un estand amb diversos tastets han estat els encarregats de posar el seu granet de sorra per sisè any consecutiu en la promoció d'aquestes hortalisses. 'La característica de la ceba de Vila-sacra és que és més dolça, no pica i, per tant, és molt agraïda a les amanides i apreciada per cuinar-la, ja que no desmereix el sabor dels altres ingredients del plat', ha enumerat el membre de l'organització de la mostra. 'És una ceba amb unes particularitats extres que només sap apreciar qui les ha provat i cuinat', ha puntualitzat Pujol.

'Pel que fa al calçot, també té les mateixes característiques de la ceba. O sigui, no és un calçot tant aspre i coent com el de Valls sinó que és més dolç', ha comparat el membre de l'organització. Igualment, des de l'organització de la Fira del Calçot i de la Ceba de Vila-sacra s'ha volgut recordar un any més que la marca ceba de Figueres no és del tot certa i que és fruit d'una confusió. 'La ceba s'anomena de Figueres però en realitat a Figueres no hi ha pas horta', ha comentat Pere Pujol.

'Als anys 40, aquest producte es conreava com es fa ara a les hortes de Vila-sacra. Després de vendre les cebes al mercat setmanal de Figueres, les que sobraven es portaven a Barcelona des de l'estació de tren de la capital de l'Alt Empordà i així, erròniament, varen agafar el nom de Figueres', ha finalitzat amb resignació Pujol.