Punt divers

La Ribagorça disposarà d'onze hectàrees de fruiters d'alta muntanya per produir pomes i peres de qualitat

L'objectiu de la plantació és veure quines varietats s'adapten millor al territori d'alta muntanya i d'aquesta manera també preservar la variabilitat existent de varietats autòctones de pomera i perera

El nucli de Llesp, a l'Alta Ribagorça, ja disposa de la primera plantació experimentals de fruiters d'alta muntanya. Es tracta d'una hectàrea de pomers i pereres per avaluar les varietats comercials.

Aquesta iniciativa es porta a terme gràcies a un conveni entre el departament d'Acció Rural i la Associación para el Desarrollo de la Ribagorza Romànica.

A la finca de Llesp hi ha 11 varietats de pomeres i 2 de pereres. Les primeres pomes es colliran al 2010. L'alta muntanya els donarà un color i una duresa especials aconseguint així un fruit de gran qualitat que no ha de tenir problemes per comercialització.

A Gotarta (Alta Ribagorça) hi ha un projecte per plantar 10 hectàrees més de pomeres l'any 2010.  A la finca de Llesp hi ha 11 varietats diferents de pomeres i 2 de pereres.

L'objectiu de la plantació és veure quines varietats s'adapten millor al territori d'alta muntanya i d'aquesta manera també preservar la variabilitat existent de varietats autòctones de pomera i perera.

Joan Peralada, president de l'Associación para el Desarrollo de la Ribagorza Romànica, explica que la finalitat és conèixer el potencial d'aquest conreu en una zona de muntanya, plantejant el seu possible desenvolupament posterior a escala comercial com a activitat agrícola complementària

Les primeres pomes de la plantació experimental es colliran al 2010, el mateix any que un agricultor de Gotarta té previst plantar 10 hectàrees de pomeres més a l'Alta Ribagorça.

Joan Peralada ha dit que es tracta de la primera aposta d'un projecte particular que rebrà tot el recolzament de la Associación para el Desarrollo de la Ribagorza Romànica.

Peralada ha dit que al 2011 la producció de pomes de la Ribagorça seria ja 'molt interessant'.Joan Peralada explica que la fruita de l'Alta Ribagorça ja tindrà un valor afegit per ella mateixa; estar conreada a l'alta muntanya, aspecte que facilitaran la seva comercialització. Peralada diu que s'hauria d'aconseguir poder comercialitzar aquestes fruites sota una marca identificativa de la comarca de l'Alta Ribagorça o del Pirineu, per diferenciar el producte de la resta de pomes peres del país.

El projecte s'inicia per un període de 4 anys (2009-2012) amb una superfície total de plantació al voltant dels 6.048 m2 (4.320 m2 de varietats comercials de pomera i perera i 1.728 m2 de varietats autòctones).

L'espècie majoritària a avaluar serà la pomera. L'altitud de l'Alta Ribagorça li donen unes característiques qualitatives diferencials respecte a altres zones de mitja muntanya o de plana.

En la pomera es contemplen dos actuacions: avaluació de varietats comercials de poma ja conreades en zones de muntanya d'altres països i que es considerin de més interès i recopilació i avaluació de varietats autòctones actualment existents a la zona on es desenvolupa el projecte pilot.

En perera, com a espècie secundària, es preveuen també dues actuacions: avaluació de dos varietats comercials de pera amb interès potencial per la qualitat del fruit i acceptació pel consumidor i recopilació i avaluació de varietats autòctones actualment.

Dins de la mateixa parcel·la experimental també es preveu introduir i avaluar diferents plantes aromàtiques i ornamentals sota la direcció tècnica del Centre Tecnològic i Forestal de Catalunya, així com petits fruits (gerds o groselles).

El juliol de 2007 es va constituir la Associación para el Desarrollo de la Ribagorza Románica (ADRR) formada per 14 ajuntaments de la Ribagorça catalana i aragonesa amb la voluntat de gestionar un Projecte pilot de desenvolupament rural dotat econòmicament pel govern de l'Estat en els pressupostos per al 2008.

La quantitat de finançament disponible és de 25 milions d'euros a aplicar de forma anual des de 2008 fins 2012 (ambdós inclusius), el que suposa un disponibilitat anual de 5 milions, dels quals al voltant del 30% es destinaran a activitats relacionades amb la agricultura. Dins d'aquesta quantitat es preveu que una part es destini a l'estudi d'activitats productives complementàries a la ramaderia.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.