Punt divers
L'artista Sean Scully dóna al Museu de Montserrat l'obra 'La Muntanya d'Oisin', que porta el nom del seu fill
L'artista nordamericà d'origen irlandès Sean Scully ha donat, aquest dimarts al migdia, al Museu de Montserrat l'obra 'La Muntanya d'Oisin', que porta el nom del seu fill. El quadre de grans proporcions s'ha col·locat a la sala de pintura contemporània del Museu que s'ha reformat recentment per poder acollir aquesta obra. El mateix Scully ha expressat que el quadre té una forta relació amb la 'naturalesa' i amb una gran varietat de colors. Amb aquesta obra, Scully trenca amb els colors grisos i 'tristos' que conformen la majoria de les seves pintures i ha elaborat una obra 'més oberta en color' i 'agressiva', com ha afirmat. Els colors recorden a elements de la natura com el 'mar' o la 'muntanya.
La relació de Scully amb Montserrat es remunta de fa molts anys i com ha expressat Scully és 'molt important' tenir una obra seva al Museu. L'artista ha explicat que gairebé 'cada cap de setmana' ell i la seva família van a caminar a Montserrat i és com la seva 'segona casa'. Scully ha expressat que la seva obra ha experimentat un 'viatge' entre l''art figuratiu i l'art abstracte'. Per això, en l'obra de l'artista s'hi pot trobar 'sentit del cos' i del 'pes'. Per a Scully, la seva pintura 'comença amb un sentit físic fins que constitueix un camí cap al món espiritual'. El fill de Scully, que es diu Oisin, ha donat nom a l'obra de l'artista. Oisin va ser batejat fa prop de tres mesos al Monestir de Montserrat i això fa que la relació sigui 'molt estreta'. A més, Scully també té un relació d'amistat 'forta' amb el Pare Josep de C.Laplana, director del Museu de Montserrat. El Pare Laplana ha explicat que la pintura de Scully és 'molt física' però també 'espiritual'. Per a Laplana, la pintura de Scully, a més de ser ' molt pensada i treballada' també 'manifesta l'alegria de viure i l'esperança que va més enllà dels problemes diaris'. D'altra banda, el galerista Carles Tatché ha afirmat que Scully és un dels 'grans mestres de l'art contemporani'. Tatché ha 'celebrat' que el Museu pugui comptar amb una obra de Scully i que els uneixi una 'estreta relació'. Finalment, el Pare Abat de Montserrat, ha afirmat que aquest és un dia 'molt especial' per a Montserrat i que acullen l'obra amb 'molta alegria'. Segons el Pare Abat, feia temps que volien comptar amb autors contemporanis al Museu i aquest dimarts s''ha vist complert el desig amb tota exponència', ha afirmat. Alguns dels museus internacionals que compten amb alguna obra de Scully són el Metropolitan de Nova York, el MoMa, la National Gallery of Art de Washington, la Tate Gallery de Londres o el Reina Sofia de Madrid. El projecte de Scully a MontserratSean Scully pintarà els tres àbsides de l'església de l'antic Monestir de Santa Cecília de Montserrat (segle X i XI), que actualment està en rehabilitació. Per a Scully, aquest és un repte 'molt important' i un ' honor'. Segons ha explicat Scully, produirà una sèrie de pintures 'sobre metall' tot i que, com ha expressat, encara no sap si triarà 'el camí de més vitalitat amb més colors' o bé representarà alguna cosa 'més espiritual'. Segons ha afirmat el Pare Josep de C. Laplana, director del Museu de Montserrat, la intervenció que farà Sean Scully a l'interior d'aquesta església podria ser considerada 'com un paral·lel en el segle XXI de la que va fer Henry Matisse a la capella del Roser de Vence (Alpes Marítims), el 1950'.
La relació de Scully amb Montserrat es remunta de fa molts anys i com ha expressat Scully és 'molt important' tenir una obra seva al Museu. L'artista ha explicat que gairebé 'cada cap de setmana' ell i la seva família van a caminar a Montserrat i és com la seva 'segona casa'. Scully ha expressat que la seva obra ha experimentat un 'viatge' entre l''art figuratiu i l'art abstracte'. Per això, en l'obra de l'artista s'hi pot trobar 'sentit del cos' i del 'pes'. Per a Scully, la seva pintura 'comença amb un sentit físic fins que constitueix un camí cap al món espiritual'. El fill de Scully, que es diu Oisin, ha donat nom a l'obra de l'artista. Oisin va ser batejat fa prop de tres mesos al Monestir de Montserrat i això fa que la relació sigui 'molt estreta'. A més, Scully també té un relació d'amistat 'forta' amb el Pare Josep de C.Laplana, director del Museu de Montserrat. El Pare Laplana ha explicat que la pintura de Scully és 'molt física' però també 'espiritual'. Per a Laplana, la pintura de Scully, a més de ser ' molt pensada i treballada' també 'manifesta l'alegria de viure i l'esperança que va més enllà dels problemes diaris'. D'altra banda, el galerista Carles Tatché ha afirmat que Scully és un dels 'grans mestres de l'art contemporani'. Tatché ha 'celebrat' que el Museu pugui comptar amb una obra de Scully i que els uneixi una 'estreta relació'. Finalment, el Pare Abat de Montserrat, ha afirmat que aquest és un dia 'molt especial' per a Montserrat i que acullen l'obra amb 'molta alegria'. Segons el Pare Abat, feia temps que volien comptar amb autors contemporanis al Museu i aquest dimarts s''ha vist complert el desig amb tota exponència', ha afirmat. Alguns dels museus internacionals que compten amb alguna obra de Scully són el Metropolitan de Nova York, el MoMa, la National Gallery of Art de Washington, la Tate Gallery de Londres o el Reina Sofia de Madrid. El projecte de Scully a MontserratSean Scully pintarà els tres àbsides de l'església de l'antic Monestir de Santa Cecília de Montserrat (segle X i XI), que actualment està en rehabilitació. Per a Scully, aquest és un repte 'molt important' i un ' honor'. Segons ha explicat Scully, produirà una sèrie de pintures 'sobre metall' tot i que, com ha expressat, encara no sap si triarà 'el camí de més vitalitat amb més colors' o bé representarà alguna cosa 'més espiritual'. Segons ha afirmat el Pare Josep de C. Laplana, director del Museu de Montserrat, la intervenció que farà Sean Scully a l'interior d'aquesta església podria ser considerada 'com un paral·lel en el segle XXI de la que va fer Henry Matisse a la capella del Roser de Vence (Alpes Marítims), el 1950'.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.