Successos

estafes

L'exdirector de la CAM d'en Bas estafador acaba a la presó

Santiago Planella ha rebut l'ordre d'ingrés al cap de 10 anys d'haver-se descobert el frau, un cop denegat l'indult

Està condemnat a 4 anys i 3 mesos per haver-se quedat 1.198.545 euros

Santiago Planella Massanella va ser delegat de l'oficina de la Caja de Ahorros del Mediterráneo, la CAM, de la Vall d'en Bas, fins a l'any 2000, quan va desaparèixer amb 1.198.545 euros que una vintena d'inversors li havien confiat. Haurà d'ingressar a la presó en els propers dies per complir la condemna de quatre anys i mig que li va imposar l'Audiència de Girona el 2005. Tot i que la pena imposada supera els dos anys i, per tant, és de compliment obligatori, fins ara Planella havia continuat lliure perquè la seva defensa, exercida per Benet Salellas, havia intentat tots els mecanisme per evitar que l'exbanquer, al qual se li va reconèixer una situació d'invalidesa per malaltia mental, hagués d'entrar a la presó.

Per evitar-ho van fer una petició d'indult, però ara els ha arribat la denegació d'aquesta mesura de gràcia per part del Consell de Ministres i, per tant, el tribunal sentenciador ha ordenat que l'engarjolin perquè compleixi la pena. Per tant, és previst que d'aquí a pocs dies entri voluntàriament en un centre penitenciari de Cantàbria, tal com ell ha decidit, ja que actualment hi viu. L'entrada de Planella a la presó serà el darrer episodi d'una història novel·lesca que es va destapar el 26 d'abril de l'any 2000, el dia que no es va presentar a treballar. Aleshores, per tota la Garrotxa va començar a córrer la brama que el delegat de la CAM d'en Bas, aquell noi tímid i discret que atreia molts clients de fora del poble perquè oferia uns interessos superiors als dels mercat, havia desaparegut carregat de diners i, com deien les males llengües amb bona companyia femenina. Al cap d'uns dies de la desaparició, Planella va trucar a casa seva per dir-los que estava bé i recomanant a la família que “no els busquessin”. En aquell moment, la seva dona va denunciar la seva desaparició i la CAM, que inicialment va trobar a faltar 34 milions de les antigues pessetes, el va denunciar per estafa i apropiació indeguda. Setmanes després, Planella va trucar al seu pare, aquest cop ja amb els fums més abaixats, i li va admetre que s'havia quedat sense diners i que necessitava ajuda. El 24 de juliol va travessar per la frontera de la Jonquera, va tornar a Olot, realment arruïnat, i es va entregar al jutjat d'Olot, on va reconèixer els fets. Planella va justificar la seva estrambòtica fugida excusant-se en una entrada “casual” al món dels prostíbuls, als quals va agafar gran afició i on va despendre un dineral, a còpia de fer regals generosos a les noies. Davant del jutjat, Planella va assegurar que no s'havia lucrat amb els diners que havia fet desaparèixer i només va admetre que havia fet un desgavell oferint interessos que no eren els que s'estilaven i que se li van desquadrar els comptes de la caixa pagant als inversors els interessos que els havia pactat.

LES DATES

26.04.00
Planella va deixar
d'anar a treballar a l'oficina de la Vall d'en Bas i va fugir a l'estranger.
24-7-00
Planella va tornar
a Olot, totalment arruïnat, i es va entregar al jutjat admetent el desastre que havia fet.

Un ‘forat' de 1.198.545 euros

El fiscal i la CAM (Caja de Ahorros del Mediterráneo) finalment van xifrar en 1.198.545 euros (gairebé 200 milions de pessetes) la quantitat que presumptament va estafar a l'entitat bancària l'exdirector de l'oficina de la Vall d'en Bas Santiago Planella Massanella. El fiscal va demanar 10 anys de presó per a Santiago Planella i la CAM en va demanar setze. L'acusaven de dos delictes: estafa i apropiació indeguda

Segons les conclusions de les acusacions, entre final del 1998 i abril del 2000 Santiago Planella, des del seu despatx de director de l'oficina bancària, va fer un reguitzell d'operacions fraudulentes amb la finalitat de lucrar-se il·lícitament. Aquestes operacions consistien a rebre diners de clients en nom del banc amb la promesa d'invertir-los a la borsa i prometent uns beneficis molt superiors als que oferia el mercat. Els diners que els inversors confiaven a Planella, anaven a parar a la butxaca de l'empleat. Planella, durant el judici, va intentar fer un pacte amb el fiscal, tot admetent només una part de les acusacions que li formulaven, però finalment va acabar admetent tots els càrrecs i va ser condemnat a quatre anys i tres mesos de presó que, a partir d'ara haurà de complir tant sí com no.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.