Interns i cuidadors veien que tothom moria en el torn de Vila

La gran mortalitat de residents de La Caritat coincidint amb els torn de Joan Vila era un fet que al geriàtric ja havien advertit tant els mateixos ancians que hi residien com la majoria d'empleats que hi treballaven. Així ho constata la declaració feta al jutjat per una cuidadora que estava de guàrdia el dia que va morir Montserrat Guillamet, el 16 d'octubre. “Un avi ja havia dit a Joan Vila que s'hauria de fer mirar què li passava, perquè només es moria la gent quan hi era ell”, va declarar Elena Garcia. Aquesta treballadora també va explicar que el comentari sobre la coincidència de les morts amb el torn de Vila era molt habitual entre els empleats de La Caritat, ja que, segons constata Garcia, “és veritat que morien molts avis el cap de setmana”. Les dades recollides ara pels Mossos verifiquen les impressions del personal: de 59 morts en cinc anys a La Caritat, 27 es van produir en torns de Vila, que només treballava els caps de setmana. El testimoni d'aquesta treballadora també posa en relleu l'estranya actitud que va mantenir Vila davant l'agonia de Montserrat Guillamet, ja que el mateix zelador l'havia posada en una posició molt estranya al llit, de manera que no es pogués moure: li havia pujat la part del capçal i la part dels peus, deixant-la enclotada. Vila va cridar una altra empleada i li va dir que no en volia saber res, perquè ja havia quedat molt afectat amb el que havia passat el dimarts 12 d'octubre, quan havia mort Sabina Masllorens –assassinada per ell, igual que Guillamet–. “Mira-la bé, que ha vomitat. Jo ja en vaig tenir prou amb la Sabina, i no en vull saber res”, va dir Vila a la seva companya.

Joan Vila, que té reconeguts tres assassinats, compareixerà davant del jutge Leandro Blanco per donar explicacions sobre la seva intervenció en els casos de les morts de les vuit persones de les quals es va exhumar el cos la setmana passada, mortes totes en el torn de Vila durant aquest any 2010. El jutge va ordenar les exhumacions en considerar que les morts eren sospitoses pel sol fet d'haver coincidit amb els torns de Vila, però també perquè els certificats de defunció, com a mort natural, de la metgessa de La Caritat no tenien credibilitat, ja que, tal com remarca el jutge, la facultativa els firmava sense cap examen visual del difunt. És a dir, que la metgessa ni tan sols anava al geriàtric per examinar el difunt i fer el certificat de defunció. Els forenses, quan van examinar els historials mèdics dels difunts i els certificats de defunció, van considerar que no quedava justificada l'evolució dels pacients amb el resultat de mort que s'exposava als certificats. El cas ha provocat que el Col·legi de Metges adverteixi els seus col·legiats de com han de certificar les defuncions.