Absolts els dos acusats del robatori a Caixa Tarragona

Continua la incògnita sobre l'autoria del robatori de 145.961 euros a l'entitat de Caixa Tarragona situada al número 68 de la rambla Nova, el qual va tenir lloc el 29 d'abril del 2004. El rebombori que va aixecar el succés per l'elevada quantitat econòmica que els desconeguts van sostreure sense deixar gairebé pistes va provocar que, des de llavors, aquest episodi fos conegut popularment com “el robatori del segle”. Ara, una sentència del jutjat penal número 2 ha absolt els dos acusats que hi havia en aquest cas, a qui s'imputava un presumpte delicte de robatori amb força. Quan van passar els fets, un dels processats feia 24 anys que treballava a Caixa Tarragona, els vuit darrers a l'oficina afectada; l'altre home havia estat vigilant de seguretat a la sucursal entre el desembre del 1996 i el març del 1997.

El dia en què estranyament van desaparèixer els diners era l'últim dijous de la campanya d'hivern-primavera, en què les caixes d'estalvi obrien al públic a les tardes. Per celebrar-ho, a dos quarts de tres de la tarda, tot el personal va marxar a dinar en un local proper, amb la previsió de tornar a la feina cap a dos quarts de cinc de la tarda. Abans de sortir, el treballador de Caixa Tarragona a qui es va assenyalar va tancar les caixes fortes i l'interventor va activar el sistema general d'alarma, sense que es detectés cap tipus d'incidència que avisés que les caixes estiguessin mal tancades o sense els mecanismes de seguretat corresponents.

Mentre tots els empleats estaven menjant, alguna persona va accedir al primer pis i va desbloquejar els dos panys de la porta, i va provocar uns desperfectes mínims. A les 15.10 h, el desconegut va irrompre dins l'oficina. Dos minuts després, ja va aconseguir obrir la primera caixa forta i, a continuació, una segona.

Les investigacions de la Policía Nacional i dels tècnics de seguretat de Caixa Tarragona van determinar que alguna persona, “necessàriament”, havia afluixat prèviament els cargols de la porta per entrar a la sucursal sense complicacions. Amb tot, el jutge sentencia que no hi ha cap prova directa ni indirecta que permeti concloure que l'extreballador de l'oficina hagués alterat el mecanisme de retard de les caixes i, de fet, ell, en el judici, va admetre que no sabia ni com es feia. Paral·lelament, també es consideren insuficients els indicis per incriminar l'altre home, respecte al qual dos testimonis ja van sostenir en la fase d'instrucció que aquell dia estava dinant amb ells a Perafort.