Una sentència pionera avala l'ambigüitat del Codi Penal en matèria de trànsit

La història del conductor que ha donat peu a aquesta sentència es remunta a les set del matí de l'1 de gener passat. El jove, acompanyat de quatre persones, circulava per la C-58, al pas per Sabadell, quan va veure que els Mossos d'Esquadra estaven practicant un control d'alcoholèmia amb motiu de la nit de Cap d'Any. El conductor, que en aquell moment feia oposicions a funcionari, es va espantar perquè havia begut una mica d'alcohol i va decidir saltar-se el control. Segons la sentència, va fer un canvi de sentit i va circular contra direcció a una velocitat superior a la permesa –que no s'especifica–, «posant en perill la vida i la integritat física dels altres usuaris de la via i obligant diversos vehicles a efectuar maniobres evasives per no col·lidir contra ell».

La fiscalia va considerar que el conductor era responsable d'un delicte contra la seguretat del trànsit, especificat en l'article 380.1 del Codi Penal [vegeu la peça], i va reclamar que fos condemnat a un any de presó i a dos anys de retirada del permís de conduir. Per contra, l'advocat defensor del jove, Oriol Rusca, en va demanar l'absolució basant-se en l'ambigüitat de l'article esmentat. El titular del jutjat penal número 2 de Sabadell, Francesc Lacueva, va dictar sentència el febrer passat i va acceptar la tesi de la defensa. El magistrat considera que la redacció de l'article 380 estableix que, per poder parlar de temeritat manifesta, ha de donar-se el paràmetre de velocitat exigit pel legislador o, si s'escau, la taxa d'alcohol que considera sancionable. És a dir, cal que el conductor circuli a una velocitat que superi de 60 km/h la velocitat permesa en una via urbana (o de 80 km/h la permesa en una via interurbana) o, si s'escau, amb una taxa d'alcohol superior a 0,60 mg/l en aire espirat o a 1,2 g/l a la sang. Així doncs, segons el magistrat, «la dicció literal de l'article 380.1 i l'aplicació que correspon a aquest precepte exigeixen un pronunciament absolutori», ja que la conducta de l'acusat queda «impune» en l'àmbit penal des del moment en què no es produeix amb els requisits esmentats.

El jutge considera provat que el jove va circular contra direcció i va obligar altres conductors a esquivar-lo, però recorda que la definició de temeritat manifesta queda sotmesa a la consideració del legislador, que d'aquesta manera «impedeix fer ús de cap mena d'arbitri judicial». Segons el magistrat, doncs, «la taxativitat penal a què han de sotmetre's els aplicadors del dret (i els altres operadors jurídics) permet afirmar que la nova regulació deixa impunes determinades conductes temeràries», com podrien ser, per exemple, conduir contra direcció o enfilar-se amb el cotxe a la vorera.

La decisió del jutge no va ser impugnada per la fiscalia i ara ja és ferma. Es tracta de la primera sentència coneguda en què s'absol un conductor temerari basant-se en l'ambigüitat del Codi Penal en matèria de trànsit, tot i que el titular del jutjat d'instrucció número 4 de Barcelona, Josep Maria Miquel, ja va dictar interlocutòries l'any passat en què exculpava conductors temeraris basant-se en el que considera un error de redacció dels articles.