Tribunals
Dos corallers furtius neguen haver incendiat el mas d'un forestal a Cruïlles
Un dels acusats declara en el judici que es va fer les cremades fonent plom
L'afectat diu que, abans dels fets, ja va haver d'extremar la seguretat de casa
Josep Maria Lloveras i Pere Sureda, dos pescadors furtius de corall, van asseure ahir a la banqueta dels acusats del jutjat penal 3 de Girona per haver calat foc presumptament en un mas de Cruïlles on temps enrere vivia l'actual cap dels agents rurals del Baix Empordà, Jordi Romeu. L'incendi, que va tenir lloc el 31 de desembre de 1998, va provocar l'ensorrament de tota una planta de la casa. Segons va mantenir l'acusació particular en la sessió oral, els processats, juntament amb Antonio Morán –un tercer pescador que està en parador desconegut–, haurien calcinat l'immoble de manera intencionada per revenjar-se i perquè servís d'escarment a Romeu en considerar que era massa estricte en la seva feina, ja que havia posat diverses denúncies contra Lloveras per haver agafat corall de manera il·legal a la Costa Brava. De fet, Lloveras, que és el propietari de l'embarcació on treballava Sureda, va assegurar durant la seva declaració que l'agent rural li té “mania persecutòria”. Com Sureda, però, va negar rotundament haver incendiat la masia i va afegir que les cremades que tenia a la cara –i per les quals va ser atès uns dies després del foc– se les va fer mentre fonia plom al seu domicili.
Per la seva banda, Sureda, que s'enfronta a 5 anys de presó per un delicte d'amenaces i un altre d'incendi, va subratllar que no parlava pràcticament mai amb els agents rurals i, per tant, va insistir que no ha intimidat ningú. També va aclarir que, un dia que Romeu el va trobar just davant de casa seva, “no s'havia adreçat allí amb l'objectiu de controlar res”, sinó que va passar per la zona perquè cada any fa una excursió amb la seva família a les Gavarres.
“Ens van abordar”
Romeu, que es dedica a la vigilància de les aigües interiors de la Costa Brava, va explicar que els imputats posaven força resistència per evitar que els inspeccionessin les embarcacions: “Fins i tot, un dia que estàvem fent un reportatge amb uns periodistes vam cridar l'atenció a Lloveras perquè no es podia pescar corall al cap de Creus i ell, de sobte, es va dirigir a gran velocitat a la nostra llanxa i va intentar abordar-nos.” El denunciant, tot seguit, va exposar que, el setembre de 1998, Sureda el va advertir que Lloveras havia contractat uns homes perquè li fessin mal. “A partir de llavors, ens vam plantejar tancar més les portes i les finestres. Posteriorment, quan vaig trobar Sureda a fora del mas, encara vam extremar més les mesures de protecció amb la meva parella i, tot plegat, ho vaig posar en coneixement dels meus superiors.”
Els incidents patits suposadament per Romeu, però, no s'haurien acabat aquí. “En una ocasió, Sureda em va dir que si ens posaven amb ells traurien els ganivets. I, un any després de l'incendi, vaig ampliar la denúncia perquè em va confessar que Lloveras havia cremat la casa.” I, precisament en relació amb l'incendi, va concloure que “un veí va veure tres homes rondant al vespre per la zona dalt d'un Golf de color blanc”: “És evident que el foc va ser provocat, ja que van trobar restes de benzina al mas.”
Indemnització per danys
Mentre que l'acusació particular demana 5 anys de presó per a Sureda, Lloveras s'afronta a 7 com a presumpte autor dels delictes d'incendi i atemptat contra l'agent de l'autoritat. I, en matèria de responsabilitat civil, la propietària del mas on Romeu estava de lloguer reclama 14.723 euros pels danys i l'agent rural, 28.484.
