tribunals
“L'acusat del crim de Vilobí estava molt enfadat amb la víctima”
Sais va dir als veïns que el detingut estava enrabiat amb ell pels papers d'un cotxe
El jutjat d'instrucció número 2 de Santa Coloma de Farners va acollir ahir la primera ronda de declaracions en relació amb la mort de Josep Sais Salichs, l'inquilí del mas Artau de Vilobí d'Onyar, que va ser trobat mort el 6 de setembre. Un dels cinc testimonis que va comparèixer davant del jutge va ser Josep Oriol Vivas Gironès, que viu amb la seva parella en una masia situada al costat del domicili on vivia la víctima. L'home va relatar que, la nit dels fets, es va presentar a casa seva Sayon Kourouma, el jove de 21 anys de nacionalitat guineana que el 9 de setembre va ingressar a la presó de forma provisional com a presumpte responsable de l'homicidi. “Va trucar al timbre quan passaven uns vint minuts de les onze del vespre. Ens va dir: veniu, veniu, que en Pep té la cara plena de sang i no pot parlar.” Llavors, el declarant i la seva companya es van adreçar ràpidament a Ca l'Artau amb el cotxe de la dona, mentre que Kourouma hi va anar amb un Citroën familiar de color blau. “Quan hi vam arribar, vaig tocar la sang i estava coagulada. Per això vaig pensar que ja estava mort. Al lloc dels fets també hi havia una furgoneta que és meva i que en Pep m'estava arreglant. Em va cridar l'atenció perquè estava entravessada i ell mai deixava els vehicles mal aparcats.”
Una frase amb to graciós
Tant Vivas com la seva companya, Isabel Jaume Sureda, van explicar que la tarda del 6 de setembre van estar amb la víctima, que els va comentar que Sayon estava molt enfadat amb ell perquè no havien pogut posar un cotxe a nom del detingut. Respecte a aquesta frase, Vivas va especificar que Sais la va pronunciar amb un to “graciós” i, per la seva banda, Isabel va afegir que li havia sorprès el comentari però que en cap moment la víctima va dir que tingués la intenció de posar una denúncia contra Sayon: “No era habitual que Kourouma conduís l'automòbil. En Pep no l'hi deixava ni tocar perquè el detingut no tenia papers.”
Paral·lelament, Vivas va manifestar que Kourouma estava molt sovint a casa de la víctima: “El jove li havia agafat confiança a en Pep, i a ell no li agradava. Darrerament, el noi dormia en el Citroën familiar o bé en una barraca. També treballava a ca l'Artau, on treia herbes de l'hort a canvi de diners.”