Pere Puig calla i el fiscal el tracta de “mala persona”
El caçador de la Vall d'en Bas que va matar quatre persones aguanta sense respondre cap pregunta durant més d'una hora d'interrogatoris de les acusacions
El fiscal li retreu que no hagi mostrat penediment
El fiscal Víctor Pillado tenia preparada una bateria de desenes de preguntes molt ben estructurades per arrencar a Pere Puig les respostes adients per demostrar al jurat popular que l'acusat dels quatre assassinats perpetrats el 15 de desembre del 2010 a Olot era una persona amb possibilitats econòmiques, sense problemes psiquiàtrics i que va matar els seus caps i els dos empleats de la CAM amb premeditació i traïdoria. Però Puig va frustrar les intencions de les acusacions quan en començar el judici va dir: “M'agafo al meu dret de no parlar.” Ajudat pel president del tribunal va aclarir que sí que contestaria les preguntes de la seva defensa però va respondre amb un “no” rotund la possibilitat de resoldre hipotètics dubtes del jurat popular.
El detingut, amb la mirada abaixada, esbufegant de tant en tant i fregant-se els ulls a estones, va fer com si no sentís que el fiscal li retreia, més que no pas preguntava, que havia planificat els seus crims, que s'havia vestit de caçador perquè sabia que anava a matar persones, que era destre amb les armes i que era conscient que les seves víctimes no tenien possibilitat de defensar-se. Pillado li va qüestionar si era justificat matar els constructors Joan i Àngel Tubert només perquè li devien dues pagues extres després d'haver-li pagat un sou durant tretze anys. Li va preguntar, a més, si no entenia que Àngel Tubert era un treballador com ell i que si l'empresa tancava també perdia la feina; i li va retreure si era conscient que quan va disparar a Joan Turró i Anna Pujol matava dos simples empleats de la CAM, encara que fossin ells que li havien dit que tenia un deute de 5.500 euros. Després de tantes qüestions a les quals Puig va respondre amb el silenci, el fiscal va continuar fent-li preguntes, en realitat recriminacions, per saber si s'havia penedit del que havia fet, si no tenia remordiments i si no havia plorat mai. “No deu ser que només és una mala persona que havia planificat matar i ho va fer”, va concloure per acabar recriminant a l'imputat que no contestés al seu interrogatori. Recriminació que li va valer la del president del tribunal, que li va recordar que l'acusat s'havia acollit al seu dret legítim a no declarar.
Carles Monguilod, que exerceix l'acusació particular en nom de la família Tubert, va voler aclarir, amb preguntes també sense resposta, que Joan i Àngel Tubert, a part dels caps de Pere Puig, eren companys que treballaven de costat amb l'acusat i que també estaven afectats per les dificultats econòmiques de l'empresa. Monguilod pretenia que el processat li respongués si els Tubert el tractaven de manera cordial i si havia fet cap intent per demanar perdó o per reparar el dany realitzant alguna aportació econòmica per indemnitzar les famílies de les víctimes. Alhora va posar èmfasi per corroborar que Puig no havia necessitat mai atenció psiquiàtrica. Estratègia per demostrar que l'acusat no es mereix cap atenuant per reparació de dany ni per alteració mental.
Òscar Morales, lletrat que fa l'acusació en nom de la família d'Anna Pujol, volia que Puig li aclarís sobre la tramitació i ús de les seves llicències relacionades amb les armes i la cacera, així com les assegurances que tenia contractades. També volia saber si havia tingut mai xicota i amb quants presos comparteix cel·la a la presó. Preguntes que van quedar a l'aire
Confessió registrada
En la sessió d'ahir es va visionar l'enregistrament de la reconstrucció dels fets al bar La Cuina de l'Anna i a l'oficina de la Caja de Ahorros del Mediterráneo, en la qual Pere Puig va explicar al jutge i la policia amb detalls i gestos com i per què havia perpetrat els assassinats.
La imatge que prova la confessió
tura soler
Pere Puig va respondre, evidenciant la seva pobra loquacitat, quatre preguntes comptades que li va fer la seva lletrada, Núria Masó. Va respondre amb un sec “sí” a la pregunta de si es ratificava en les seves anteriors declaracions (en les quals confessava els fets). Va contestar amb un “no molt bones” a la pregunta de les seves expectatives econòmiques i va aclarir que “eren del pare sol” els 30.000 euros que tenien en un compte del BBVA compartit amb el seu pare i la seva germana. Va aclarir que guanyava entre 180 i 200 euros treballant al taller de la presó i que el seu únic patrimoni era el cotxe Suzuki Jimny. Pere Puig sí que va explicar què feia en el moment en què li van ensenyar la imatge (reproduïda aquí) captada per les càmeres de seguretat de la CAM. “Acabava de fer els fets. Veig la policia que ve. Aixeco els braços i m'entrego.” La imatge representa el millor trumfo que té la defensa per aconseguir, si més no, un atenuant per confessió, ja que va ser ell qui va cridar el policia que li estava posant una multa al cotxe i de forma espontània li va entregar el rifle i li va dir que acabava de matar “dues o tres persones”. Quan el municipal li va preguntar per què ho havia fet, senzillament va respondre: “És que em tenien aclaparat.”
