tribunals
Nova condemna de dos anys per al mag dels bitllets tintats per l'estafa de 40.000 euros
Justin Hapi va fer creure a dos germans, a Llagostera, que convertia papers en bitllets
La sentència recull que té habilitat per trobar persones confiades
Segona sentència condemnatòria per a Justin Hapi, el veí de Salt especialista a fer creure que pot convertir simples papers en bitllets de curs legal, així com anar-los multiplicant embolicant-los amb paper d'alumini i cotó fluix i aplicant-hi un líquid pel damunt. El jutjat penal número 2 de Girona li ha imposat dos anys de presó per haver estafat mitjançant aquest truc 40.000 euros als propietaris de Construccions Toni i Quim Ribes de Llagostera. Hapi va enganyar els dos empresaris, que són germans, amb l'ajuda de Carlos Dugre, que ha estat condemnat a divuit mesos de presó pel mateix delicte. Tot i que en el judici els advocats dels acusats van considerar que no hi va haver estafa perquè no entra dins del raonament lògic que ningú es cregui que els bitllets es multipliquen a través d'aquest “mètode ingenu”, en la sentència s'argumenta que “tot i que aquest truc no és apte per entabanar la majoria de les persones, sí que ho és per a les que són especialment crèdules o confiades”, i s'afegeix que la seva capacitat per detectar-les és precisament “una de les habilitats dels estafadors”. De fet, les víctimes, Toni i Quim Ribes, van afirmar que van veure “amb els seus propis ulls” com van convertir un bitllet de 50 euros que els van facilitar en quatre bitllets del mateix valor.
El 2009, Hapi i Dugre es van posar en contacte amb els constructors amb la falsa intenció de voler comprar un solar. A mitjan maig d'aquell any, Hapi, que es feia dir Ibrahim, va tenir una primera reunió amb les víctimes. En totes les trobades, el mag dels bitllets tintats va estar acompanyat per un home negre anomenat Bruno, que no ha estat identificat. Els estafadors van dir als paletes que pagarien el terreny amb diner blanquejat i que obtindrien els bitllets de curs legal transformant uns papers tintats. En aquest punt els en van fer una demostració: van agafar un bitllet de 50 euros, hi van posar tinta, el van embolicar amb cotó fluix i paper d'alumini i, quan van rentar-ho tot, d'allà van sortir quatre bitllets de 50.
Veient aquesta exhibició, i amb la pretensió de multiplicar els diners, en una segona trobada els germans Ribes van donar 40.000 euros als acusats. Hapi aquest cop va comentar que havia d'efectuar l'operació al lavabo perquè el tint era més potent. Quan estaven al bany, va aprofitar una distracció de Quim per apropiar-se els diners reals i deixar-hi un paquet ple de cartolines. Abans de marxar, Hapi va explicar que havien de passar vuit hores perquè la tinta fes efecte i que ja tornarien l'endemà a netejar els bitllets. Els denunciants, però, en veure que els acusats no s'hi posaven en contacte, van trucar a Hapi. Aquest els va concretar que hi anirien dues persones, que estarien a l'estació de Renfe de Girona. Com que els Mossos d'Esquadra estaven alertats, van detenir Dugre a l'aparcament. Un any més tard, els germans Ribes van reconèixer Hapi en una foto publicada en aquest diari, en què s'informava d'una altra estafa. A part de la pena de presó, els acusats hauran d'indemnitzar els constructors amb 40.000 euros.
Expert en la matèria
L'Audiència de Girona va condemnar Hapi el mes d'abril a dos anys i quatre mesos de presó per haver estafat, l'any 2009, 37.000 euros als germans Alexandre i Josep Maria Font, responsables de Transgrues Font de Figueres. L'acusat va contactar amb ells per comprar-los maquinària per enviar a Guinea. La transacció s'havia de fer a través de la transformació d'uns papers tintats en diners de curs legal. Després de fer-los-en una demostració, van quedar per a la setmana següent, per tal que li entreguessin 29.500 euros en bitllets de 500, que Hapi multiplicaria per dos. Uns dies més tard, va obtenir dels empresaris 7.500 euros més i, finalment, tres ingressos, de 2.400, 1.000 i 700 euros. El 2011, en canvi, un jutjat penal el va absoldre de l'estafa de 5.000 euros el 2006 a l'amo d'un bar d'Anglès, on no hi havia empremtes seves.