“Només tenia al cap salvar tots els nostres animals”
La veïna que va sortir a la portada d'El Punt Avui de dilluns recorda la intensa tarda de diumenge, quan ella i el seu home van salvar els seus burros i un poni, encerclats pel foc a la parcel·la
Marie-Laure Sterman és francesa, de l'Alsàcia, a tocar d'Alemanya, però viu des de fa vint anys a Biure. És una enamorada dels animals, especialment dels burros, des que fa uns quinze anys el seu home n'hi va regalar, i amb el temps n'han arribat a tenir fins a quatre. Però tot va canviar diumenge, quan el foc va arribar a Biure gairebé de cop, amb molta virulència; de fet, en molt poc temps, va encercar el poble i el va situar a les portes de l'infern.
Marie-Laure, que viu en una casa de pedra al nucli, només tenia un objectiu: salvar els seus quatre burros i un poni, que estaven en una parcel·la als afores, a la carretera d'Agullana. “No podia pensar en res més que no fos salvar els meus animals”, explica. Ella i el seu home, veí de Biure de tota la vida, molt conegut perquè venia embotits, no s'ho van pensar dues vegades i van acordar sortir del poble per veure com estaven els animals. Marie-Laure recorda que no sabien què fer, si lligar els animals i treure'ls o obrir la tanca: “Però no hi havia temps; el foc de fa quatre anys no va arribar al poble, aquest sí. El meu home havia anat a veure com estava la meva sogra i vam quedar a la parcel·la.”
El pla de l'Albert
“Quan hi vaig arribar, tot era foc, i aquest es movia molt ràpidament”, recorda Marie-Laure. La parcel·la de la família Esteva està situada al pla de l'Albert, a tocar del poble, i comparteix tanca amb una altra on un veí té cavalls, un dels quals és un pura sang espanyol. “Els animals no saps com reaccionaran i jo els veia cremats; potser no hauria passat res, però tot eren flames”, explica la veïna, que hi afegeix: “Quan hi vaig arribar, vaig arrencar a córrer cap a les flames per obrir la tanca. Però el foc, al darrere de la parcel·la, era molt gran, amb llengües que potser feien trenta metres, no ho sé.” Finalment uns mossos van obrir la tanca i, després d'uns minuts interminables, els burros van sortir; el poni, però, es va quedar i, tot i que el foc va cremar els coberts, va sobreviure. Cap a les onze de la nit, un veí els va dir que els burros pasturaven en un camp i van decidir deixar-los fins l'endemà. Cap animal va morir, però Maire-Laure no oblidarà mai aquelles intenses hores.
“Vull agrair el treball i l'esforç dels Mossos”
“Quan era a la parcel·la, van arribar uns mossos i ens van dir que havíem de marxar, i jo els deia que hi tenia els animals. Finalment, van arrencar a córrer i van obrir les tanques; el cavall va sortir, però els burros es van quedar”, recorda Marie-Laure, que diu que no estarà prou agraïda als agents. “Els mossos, quan eren a dins intentant treure els animals, ja no van poder sortir pel portal i van haver de córrer i saltar marge amunt.” Finalment, els burros van sortir corrents i van anar a parar a un camp del municipi. Els burros són la passió i l'afició de Marie-Laure; de fet, ella va ser la impulsora de la Festa del Burro de Biure. Els animals són la Charlotte, de 18 anys; la Sherpa, de 12; el Galan, de 5, i fent honor al poble, en Biurenc, de 3 anys, el més menut de tots. La més veterana, però, és una poni, la Panchita, que té 28 anys i que, tot i quedar-se a la parcel·la, va miraculosament sobreviure. Ahir la Marie-Laure va visitar els animals, molt sociables i calmats, que no paraven de buscar-la, agraïts.
