incendis
No paren d'arribar anònims sobre els focs de Vilopriu
Una altra carta de la suposada incendiària a sou ha arribat a aquest diari, i aquest cop envia advertiments als tres sospitosos que en el transcurs dels anys han estat imputats pels incendis
Nova carta anònima redactada en nom d'una dona que s'autoproclama incendiària a sou i autora de molts dels focs de Vilopriu. En aquesta nova carta, la quarta en poques setmanes que arriba a la redacció d'aquest diari, la suposada autora afirma, però, que no sap qui va provocar el foc que el 14 d'agost passat va cremar unes 12 hectàrees al nucli de Valdevià, però manté que darrere d'aquest foc també hi ha d'haver “A i B”, que segons apuntava en les altres cartes eren les persones que li pagaven per calar foc, i indica que potser van ser ajudats pels seus amics “Ci D”. L'autora, que signa amb una R i punts suspensius explica que va estar a la piscina de Vilopriu i que es va fer l'adormida per escoltar les converses de dues dones que parlaven sobre els focs i que va poder saber que una d'elles havia estat molt enamorada d'un dels tres homes nascuts a Vilopriu que en algun moment de la història han estat sospitosos de ser els incendiaris. Segons l'anònim, les dones de la piscina no consideraven culpables ni l'exjutge de pau Joan Lluís Feliu (suposadament l'home que agradava a la tertuliana de la piscina) ni tampoc l'exalcalde Pere Cos. Però, afirma, les tertulianes deien que Joan Portell, el darrer sospitós posat a mans de la justícia, podria haver provocat algun foc “perquè beu molt i fuma massa”. Aquest cop, l'anònim té un apartat adreçat a cadascun dels sospitosos i els fa advertiments.
A Pere Cos li diu que no la tracti tan malament i que si l'escolta arribarà a la conclusió que tot ho havia fet per diners. “Fuego y dinero a tocateja.” escriu textualment. Tota la carta està escrita en castellà i mecanografiada aparentment amb la mateixa màquina d'escriure que es va fer servir per redactar les cartes anteriors. Li diu a Cos que anirà al poble al setembre i que ell sap que té la clau per solucionar-ho.
A Joan Portell li recorda que va ser víctima d'una revenja per part de “Satanàs de Camallera” i li diu que ho té negre, i que millor que quan surti de casa s'emporti la seva “estimada escopeta”. “No te'n separis i utilitza-la si fa falta.”
L'últim missatge és per a Joan Lluís Feliu, a qui es dirigeix amb molt d'afecte dient-li “estimat”. Li desitja que es recuperi (fa uns dies que es va lesionar i va amb crosses) perquè pugui tornar al camp “amb el tractor vermell” que sol deixar a qualsevol lloc i amb les claus posades al contacte. I l'adverteix: “Mira si al calaix de les eines hi ha una nota explicant-te com els Mossos et van treure ADN. Vigila, Juanito, quan mengis caramels, gelats de xocolata, pastetes i sobretot els xiclets. Recordes que els llançaves a qualsevol lloc? Pensa que allà hi havia la teva saliva. T'estimo amb tota la meva ànima”, acaba.
En tots els anònims l'autora exalta les qualitats físiques i morals de Joan Lluís Feliu.
Acusacions enceses i cap pista
Mentre l'autor o autora dels anònims va embolicant la troca amb els seus escrits, agents forestals i mossos continuen treballant per intentar trobar el causant del foc que va començar arran de la carretera. No s'ha trobat cap font d'ignició, però aquesta falta d'indicis els fa refermar la teoria que algú va apuntar-hi un encenedor i va marxar. El foc es va encendre en el moment precís que l'alcalde de la població, Fermí Pi, estava sent entrevistat per un periodista i va poder veure les flames que eren a pocs metres. Quan el foc ja avançava i l'alcalde vigilava l'evolució del foc, va ser increpat per un grup de veïns que acusaven un familiar seu d'estar darrere dels focs. Aquest familiar té coartada per l'hora del foc. Feliu, Cos i Portell també tenen coartades més o menys fermes.
