El jutge acusa el Duc d'usar el “parentesc” amb Casa Reial per als seus negocis al País Valencià i Balears
El magistrat al·lega que l'extensió de les indagacions als esdeveniments de València “no és fruit d'un imperialista afany instructor”
El jutge instructor del cas Palma Arena, del qual formen part les indagacions sobre les presumptes irregularitats comeses a través de l'Institut Nóos, acusa el Duc de Palma, Iñaki Urdangarin, d'usar el seu “parentesc” amb la Casa Reial i aprofitar aquesta “àrea d'influència” per a acudir a “altes instàncies polítiques, saltant-se esglaons i tràmits que per a qualsevol ciutadà serien indefugibles” i obtenir així adjudicacions i contractes de les Administracions públiques.
En una contundent resolució, el titular del jutjat d'instrucció de Palma, José Castro, desplega una llista de “significatives coincidències”, que fins a “podria resultar tediosa”, entre els negocis ordits pel marit de la Infanta Cristina tant a València com a Balears, i en què s'empara per a desestimar la qüestió de competència plantejada per l'exsecretari autonòmic de Turisme de la Generalitat valenciana Luis Lobón.
Així, després que l'imputat sol·licitara que el magistrat s'apartara de les investigacions sobre els fets esdevinguts a València a favor d'un jutjat d'esta ciutat, petició a la qual s'han oposat Fiscalia i Advocacia balear, Castro al·lega com tant a València com a Balears Urdangarin utilitza la seua pertinença a la Família Reial per a aconseguir contractes i com, tant en un com en un altre lloc, “es menysprea” la correcta aplicació de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques.
En aquesta mateixa línia, el jutge apunta a les coincidències “en l'elevat dels imports de les adjudicacions” així com “en el ridícul dels pressupostos que s'aporten”, a més que “tots ells han estat imposats” per Urdangarin i pel seu exsoci Diego Torres al capdavant de Nóos. És més, assevera que “en tots els casos han estat acceptats sense discussió pels responsables polítics” de les dos comunitats autònomes.
De la mateixa manera, el jutge Castro subratlla que també en els dos casos es van documentar les adjudicacions baix fórmules de convenis de col·laboració “per a excloure constrenymients administratius i participacions de tercers que pogueren estar interessats en la seua adjudicació”, perquè, aprofundint en els propis convenis signats, necessita que tant els dels esdeveniments del València Summit com els de l'illes Balears Fòrum “són gairebé calcats uns d'altres”.
Per tot això, el jutge argumenta que l'extensió de les indagacions als esdeveniments de València “no ha estat fruit d'un imperialista afany instructor d'este Jutjat” sinó que, de fet, a penes iniciada la instrucció de la causa el mateix Torres va aportar factures que corresponien al València Summit, el que va determinar estendre a estos les investigacions per ser “fàcilment deduïble que les mateixes factures podrien ser utilitzades per a justificar despeses tant dels esdeveniments de València com de les Balears, com així apunten les indagacions.
A València no investiga ningú
RedaccióAl jutge que instrueix aquest cas que interessa Iñaki Urdangarin, no li consta que s'haja presentat cap denuncia o querella ni s'hagen portat actuacions policials o judicials d'ofici a València per a investigar tals fets, per la qual cosa a la data que ho va fer el mateix Castro, “cap altre òrgan jurisdiccional coneixia d'ells”, per la qual cosa, no hi ha “cap usurpació de competència és atribuïble a este Jutjat”.
Així les coses, després de deixar “clar” que els presumptes delictes comesos a València i a Palma “són connexos”, el magistrat apunta a més que els investigadors s'han desplaçat fins a València per a prendre declaració a nombrosos testimonis i imputats, sense que “absolutament” cap òrgan judicial hi haja promogut qüestió de competència fins a aquest moment.
El jutge recorda finalment que, ja quan a final de desembre de 2011 es feia “clara referència” als fets que han estat comesos a València, ningú va qüestionar la competència del seu Jutjat per a investigar-los, com tampoc quan va citar a declarar al propi Lobón, una “quietud” que va persistir després de les més de vint resolucions dictades referint-se a les indagacions entorn dels esdeveniments de València.
