El pagès a qui volien fer parlar castellà es va sentir “humiliat”
Mentre que el veí de Vilajuïga diu que dos guàrdies civils li insistien que s'expressés en castellà, ells rebaten que només pretenien que els parlés a poc a poc
Demana l'absolució dels tres
“Impotent, humiliat i agredit verbalment.” És com el pagès de Vilajuïga Simó Colls va recordar ahir als jutjats de Figueres que es va sentir durant un control de la Guàrdia Civil, el 30 de maig passat, en què assegura que va rebre un tracte vexatori per part de dos agents destinats a Roses a qui es va negar a parlar en castellà. En la tensa actuació policial, va declarar que li van repetir amb “un to prepotent” que “estaven a Espanya” per tal que s'hi deixés de dirigir en català; que el fet que no accedís a canviar de llengua “va generar una violència a l'ambient” dels policies cap a ell i que, fins i tot, un el va empènyer. En la vista oral, però, tant Colls com els efectius van comparèixer en qualitat de demandants i demandats en haver-se denunciat mútuament, ja que els guàrdies afirmen que el pagès els va intentar agredir i que els va faltar al respecte proferint-los insults com “fills de puta, lladres, no sou res, merda de vosaltres o segur que em robeu”. Després d'una hora i mitja de declaracions, el fiscal va acabar demanant l'absolució de tots tres perquè les versions que van donar van ser diametralment oposades i, en no haver-hi més testimonis dels fets, el ministeri públic veu impossible saber quin dels dos relats és el real.
I és que els guàrdies civils, per la seva banda, van negar que sol·licitessin a Colls que els parlés en castellà i van detallar que entenen “entre un 50 i un 60%” el català: un barem que van qualificar de “suficient” per desenvolupar el seu treball al país. Van al·legar, no obstant, que un d'ells és de Galícia i l'altre d'Andalusia i que, quan es va originar aquest conflicte, el primer feia un any i mig aproximadament que era a Catalunya i l'altre no arribava a l'any. “L'únic que vam requerir a Colls va ser que s'expressés més a poc a poc perquè així el podríem comprendre perfectament; però com que estava nerviós, encara ho feia més de pressa.”
“Tot ho tiraven a terra”
El veí de Vilajuïga, assistit pel lletrat de la Plataforma per la Llengua, Marc Cristià, va ser el primer a prestar declaració. Va especificar que, el 30 de maig al matí, circulava amb el seu automòbil per la GI-612 quan els guàrdies civils el van fer aturar a la rotonda que hi ha a l'entrada del municipi i el van informar que feien un control de drogues i armes. “Els vaig dir que no duia res; però primer em van mirar la part del conductor del cotxe, després em van escorcollar a mi i finalment la banda del copilot. Jo volia ser present a la inspecció del vehicle, però em feien fora de molt males maneres i tot el que examinaven ho tiraven a terra.”
Va indicar que un agent va trobar la caixa de les bombetes de recanvi i la va començar a sacsejar. “Li vaig demanar que anés amb compte, que hi havia bombetes i es trencarien. El policia em va contestar ‘¿Cómo dice?' Li vaig repetir l'advertiment en català i ell em va respondre ‘No te entiendo' i va continuar l'escorcoll.” Una actuació policial que, segons el pagès, es va allargar “una hora”: “Insistien que ‘estamos en España', en l'obligació de parlar el castellà i en bajanades d'aquestes.” Colls va negar, a més, que els insultés, si bé va admetre que un cop els va manifestar textualment: “Parlo com em surt dels collons perquè estic a casa meva.”
Pels guàrdies civils, en canvi, el conflicte per la llengua no va ser el detonant de la disputa, sinó que l'actuació es va “torçar” des de bon principi: “Vam demanar a Colls el DNI i es va negar a ensenyar-lo. Ens va etzibar: ‘No sou res. no representeu res.' Ens va instar que si volíem que s'identifiqués, truquéssim als Mossos d'Esquadra. També va obstaculitzar en tot moment l'escorcoll al seu vehicle. Li vam repetir fins a quatre o cinc cops que es tirés cap enrere i mantingués una distància de seguretat. Tot i que li vam requerir amb bones maneres, al final vam haver d'apartar-lo posant-li una mà al pit i situant-lo cap a un costat de l'automòbil.”
Malgrat que el fiscal, José Antonio Alonso, va sol·licitar al final l'absolució de tots tres de les faltes, l'advocat de Simó Colls va demanar el pagament d'una multa de 480 euros a cada agent per maltractament d'obra i vexació. I, per la seva banda, el lletrat de l'Estat, que porta la defensa dels guàrdies civils, també va exigir una multa al veí de Vilajuïga de 600 euros per desobediència i vexacions.
“El que es jutja és el tracte”
G. PDesprés d'escoltar les allunyades postures de les dues parts, el fiscal José Antonio Alonso va evidenciar que les versions eren completament contradictòries i que “no hi ha proves objectives ni dades que permetin saber si són els guàrdies civils o bé el veí de Vilajuïga, Simó Colls, qui té raó, qui diu la veritat i quina de les posicions és la real”. Com que en el control on els policies van aturar el pagès no hi havia cap testimoni que pogués ser neutral, va acabar sol·licitant l'absolució de tots tres. Va recalcar, però, que ahir no es va jutjar el fet que Colls es dirigís en català als agents, tot recordant que “la llei empara els ciutadans al seu dret d'expressar-se en qualsevol de les dues llengües oficials a Catalunya”. En tot cas, va remarcar, “el que s'està jutjant és si el tracte i comportament que van mostrar uns i altres va ser el correcte”: “Lògicament, que Colls parlés en català als policies no és falta de respecte ni de res. El que s'ha de valorar és si van actuar amb educació.”
Durant el judici, precisament, l'advocat dels guàrdies civils es va endur un toc d'alerta per part de la jutgessa. Mentre el lletrat interrogava en castellà Colls, el jove no va entendre bé una pregunta i va demanar si la podia repetir. L'advocat li va respondre, llavors, que ell també sabia parlar en català i que si volia canviava de llengua. La jutgessa va veure un punt de sarcasme en la resposta del lletrat i li va dir que no toleraria contestes d'aquesta índole i que tothom “s'expressés com volgués, pogués o sabés millor”.
Suport a Colls
La Plataforma per la Llengua, que ha assessorat a Colls, ha fet una crida als ciutadans a denunciar aquest tipus de situacions, ja que els consta que la gran majoria no arriben als tribunals i, per tant, no es poden detectar. Més d'una vintena de persones es van concentrar ahir als jutjats en suport al pagès i van assistir al judici. Entre ells hi havia representants de la Plataforma, així com membres de la CUP, d'ERC i l'Assemblea Nacional Catalana (ANC).
Difuminats per ordre de la jutgessa
A petició de l'advocat dels dos guàrdies civils, la jutgessa del jutjat d'instrucció número 7 de Figueres, Íngrid Lloveras, va ordenar als periodistes dels mitjans que ahir van cobrir el judici que el rostre dels agents havia de sortir difuminat en les notícies o bé aparèixer d'esquena per preservar la seva identitat. En la sessió, tampoc es va mencionar el seu nom i cognoms complets.
Un dels policies, amb intèrpret
Un dels dos agents de la Guàrdia Civil que van ser jutjats ahir va seguir bona part de la declaració del veí de Vilajuïga, Simó Colls, amb l'ajuda d'una intèrpret. Ja en la seva compareixença davant la jutgessa, els policies van subratllar que no reben una formació lingüística específica de català per venir a treballar al país i que, si es genera algun conflicte com el que van tenir, l'únic que fan és “actuar amb paciència i ja està”. Van afirmar, però, que mai s'havien trobat amb una situació similar: “Colls ens va tractar amb completa mala educació i falta de respecte. A la Jonquera, per exemple, parem gent d'Holanda, de Xina, d'Alemanya, etc... i encara que és evident que no ens entenem, tothom col·labora.” En la recta final del seu relat, també van explicar que el pagès va estar a punt d'agredir un d'ells: “Va tancar el puny, el va exhibir i un de nosaltres va haver de bloquejar-li el braç. L'hauríem pogut detenir, però vam pensar que devia haver tingut un mal dia.”
