Els agents rurals van de nit a matar senglars perquè fan grans estralls al camp

Els danys que els porcs senglars fan a collites i sembrats dels camps d'algunes comarques (sobretot la Garrotxa, el Pla de l'Estany i part del Gironès) són tan greus que els mateixos agents rurals han muntat controls nocturns especials per abatre porcs a trets, en un intent de reduir la població d'aquests animals, que estan esdevenint una autèntica plaga. Aquest any, autoritzats pel director dels serveis territorials d'Agricultura, Jordi Aurich, i sota la direcció del cap dels Agents Rurals, Ignasi Dalmases, han fet nou sortides nocturnes i han matat un total de 128 senglars. Aquests controls s'han fet a Sant Martí de Llémena en tres jornades diferents i amb un resultat de 67 porcs morts. A Sant Miquel de Campmajor se n'han matat 29 en dos controls nocturns. A Mieres, s'han fet tres controls amb el resultat de 24 porcs senglars abatuts i a Santa Cristina d'Aro s'ha fet una sortida de nit i s'han matat 8 porcs senglars.

Cada cop que es fa un control, els agents rurals aixequen acta dels porcs abatuts i també es controla el total que se n'ha pogut veure.

El cap dels forestals, Ignasi Dalmases, remarca que aquests controls (que cal diferenciar de les batudes de caça, que tenen una mecànica molt diferent) sempre es fan amb la pertinent autorització del Departament d'Agricultura, mentre que les batudes de caça nocturnes no estan permeses per la reglamentació de caça. Els controls amb la intervenció dels forestals són el tercer recurs per eliminar població de senglars, remarca Dalmases, i en cas que els caçadors no donin l'abast. En primer terme són les societats de caçadors locals les que han d'atendre les peticions del pagesos per matar els animals que danyen els camps. En segon terme, es permet que les societats tinguin el suport de les colles de caçadors d'altres llocs. La intervenció dels agents rurals s'hi afegeix quan els caçadors no se'n surten. Dalmases remarca que els controls sempre es fan en coordinació amb els caçadors, perquè l'objectiu es que siguin ells els que els acabin matant per reduir el nombre de senglars. “No els volem donar el peix, els volem ensenyar a pescar”, remarca metafòricament Ignasi Dalmases. Els forestals són conscients, però, que si bé la seva intervenció és molt reclamada pels pagesos afectats pels estralls dels porcs, a vegades es troben amb la reticència dels caçadors de la zona, que sovint temen que no tinguin abundor de peces per abatre ells quan facin les seves batudes. Fins i tot en algunes sortides nocturnes conjuntes d'agents rurals i caçadors semblava increïble, si no fos que apuntaven malament expressament, que alguns caçadors fallessin els trets. Perquè no els falti caça a la tardor, els caçadors també són reticents a fer batudes a la primavera per no matar femelles prenyades, perquè pensen que això els reduirà captures abundoses durant la tardor. Els pagesos, però, pensen que seria el moment de matar-les per evitar la desmesurada reproducció de l'espècie. Ja fa temps que les truges de senglar, que originàriament parien una o dues cries, en tenen més de mitja dotzena, fet que causa una massificació dels animals. Alguns caçadors arriben a l'extrem a l'hora de mostrar-se reticents amb la competència dels agents rurals, dient que temen que durant les batudes normals algun senglar ferit supervivent d'un control nocturn podria ferir els gossos de la cacera. Dalmases ho considera impossible perquè, segons afirma, s'asseguren de no deixar cap animal ferit ni mort a la zona, i explica que els cadàvers són recollits per una empresa especialitzada i incinerats. Ara s'estudia, complint les garanties sanitàries, integrar-los en la cadena de consum a través d'una empresa que comercialitza carn de senglar.