El somni estroncat per un assassinat

Siambou Koffi va néixer el 10 de febrer del 1982 en un menut poble anomenat Kouassi d'Atekro, a la Costa d'Ivori, on es va criar amb els seus pares i els seus sis germans. No va ser fins 25 anys més tard, i empès per l'aventura que ja havien iniciat dos germans seus, que es va decidir a marxar del seu país i traslladar-se a viure a Catalunya. Per aquella època, la bombolla immobiliària estava en plena efervescència i va poder trobar feina com a obrer de la construcció a les comarques gironines. Això li va servir per tenir el seu primer contracte laboral i, per tant, aconseguir el permís de residència.

En Siambou es va traslladar a viure al municipi de Salt, on compartia pis amb un dels seus germans al Grup de Sant Jaume, a tocar del carrer Manuel de Falla. Però al cap de pocs anys la crisi del sector immobiliari va tocar de ple en Siambou, que es va quedar sense feina a causa de la retallada de plantilla de l'empresa constructora en què treballava. Amb el suport i l'ajuda del seu germà Kokore, va poder entrar a treballar a l'empresa càrnia Frigorífics del Ter, a Salt. Allà va agafar experiència en el sector carni, el que li va obrir les portes per, més endavant, començar a treballar a l'empresa Frigorífics Costa Brava, de Riudellots de la Selva. A l'escorxador va començar a treballar el maig del 2011.

Dels diners que guanyava feia una guardiola que li servia, no només per al dia a dia, sinó també per fer algun viatge a Abidjan, la capital financera de la Costa d'Ivori, per visitar la família. De fet, per algun motiu o altre, en Siambou sempre va estar lligar al seu país natal. Primer, perquè hi viuen els seus pares i alguns dels seus germans, i també perquè es va fer construir una casa a Abidjan, a la qual actualment tan sols li faltava acabar de polir el sostre. El somni d'en Siambou era tornar a la seva terra i viure en aquesta casa, llogant-ne una part, el que li permetria tenir uns ingressos i reduir, així, les despeses.

A la capital ivoriana també tenia una filla de dos anys, d'una antiga xicota amb qui es trobava sovint quan hi viatjava. Precisament, un dels darrers viatges que va fer al país va ser a l'agost, quan tenia planejat casar-se amb una estudiant universitària. Però els pares de la noia no la van deixar casar perquè encara no havia acabat els seus estudis de medicina i el compromís es va deixar per més endavant. És per això que en Siambou tenia planejat tornar a la Costa d'Ivori el mes que ve, el desembre, per casar-se, o almenys accelerar tots els tràmits.

Tots els seus objectius i somnis es van trencar la matinada del 23 d'octubre, quan Chen Xiaowei, de nacionalitat xinesa, li va clavar una ganivetada mortal al pit mentre tots dos estaven treballant de costat en una de les cadenes de producció de les càrnies Frigorífics Costa Brava. Segons van explicar treballadors de l'empresa al germà del difunt, en un moment del torn, a en Siambou se li va passar una peça de carn i va haver d'allargar el braç per agafar-la, ja a la zona de treball de Chen. Aquest li va recriminar que ho fes, que l'estava molestant i el va empènyer. En Siambou va tornar al seu lloc, va agafar una altra peça de carn que li tocava. Llavors, per sorpresa i inexplicablement, Chen li va clavar el ganivet.

El somni es va convertir en un malson. En Siambou ha tornat a la Costa d'Ivori, però no per estrenar la seva nova casa, ni per gaudir de la seva filla, ni per disfrutar dels diners que va guanyar treballant a Catalunya, ni per casar-se amb l'estudiant universitària. Ha tornat a casa dins d'un taüt per ser enterrat al cementiri d'Abidjan. La família, molt religiosa, ha demanat a Déu que l'hagi acollit al cel.