Un “pare” per a molts empleats

La notícia va arribar de bon matí per a la majoria i va córrer com la pólvora per Platja d'Aro. Pels negocis que regentava i pels d'altres empresaris i comerciants. Molts es van adreçar al nou restaurant Aradi, que va esdevenir l'epicentre dels centenars de condols i mostres d'indignació de veïns, regidors i amics, com ara el president de l'Associació d'Empresaris de Castell-Platja d'Aro, Salvador Giraut. Allà hi havia la vídua, Carme Hospital; la família i els treballadors de l'establiment, que intentaven assimilar la pèrdua d'un cap que per als més antics era moltes coses més. A mesura que avançava el dia, a les mostres de condol presencials s'hi van afegir desenes de trucades i missatges provinents d'altres punts de Catalunya i l'estranger, com ara Itàlia i Alemanya.

El cap de cuina de l'Aradi, Domingo Martínez, que hi ha treballat des de fa més de 30 anys, el comparava amb un segon “pare”, que “tractava els seus treballadors com si fossin part de la seva família”, amb un tarannà proper. “Sempre estava disposat a escoltar si tenies algun problema”, deia, i també destacava que per aquest motiu bona part dels treballadors del restaurant i altres negocis acumulen molts anys d'antiguitat. “Ha donat de menjar a moltes famílies a Platja d'Aro”, sentenciava Martínez, visiblement emocionat.

Pel director del S'Agaró Hotel, Eduard Segura, la mort de Comas deixa “un buit impossible de tornar a emplenar”. Segura coincidia a destacar-ne l'empenta i el fet que fos, per a la majoria d'empleats de l'establiment, “un amic amb majúscules”. En nom dels treballadors de l'hotel, Segura va signar un comunicat de condol per a la família que van difondre a través d'internet.

I pels carrers, més consternació, sobretot d'aquells que el coneixien o hi havien tractat. Un centenar llarg de persones es van aplegar al migdia davant l'Ajuntament –amb les banderes a mig pal– per fer-hi un minut de silenci. Comas era un dels pioners de Platja d'Aro. Allà havia començat a bastir, amb el vell Aradi, una sòlida empresa familiar, l'any 1963. Ell mateix recordava que, quan va obrir l'establiment, l'actual avinguda encara era una carretera sense voreres i la riera del lateral no es va acabar de cobrir fins als anys vuitanta. Amb els anys, l'empresa es va ampliar amb l'hotel Aromar, l'adquisició de Can Poldo i l'hotel Costa Brava –el 1983–, i el més recent S'Agaró Hotel. Però el restaurant havia esdevingut un dels referents de la Costa Brava, on sovint dinaven o sopaven personalitats il·lustres.

La trajectòria de Comas va començar en paral·lel a la seva creixent implicació en el desenvolupament turístic del municipi, com recordava l'alcalde, Joan Giraut, amb les primeres campanyes turístiques, negociacions per portar el vaixell hotel Michelangelo fins a la Costa Brava o, el 1978, amb un viatge a Lucerna que va servir per agafar idees amb vista a rellançar el carnaval de Platja d'Aro com una fita anual en la programació cultural de la Costa Brava.

La seva afició al ciclisme el va moure a ser un dels fundadors i primer president del Club Ciclista Platja d'Aro, camp des del qual també va fer de mitjancer per afavorir el pas de la volta a Catalunya pel municipi. Giraut, que va subratllar el protagonisme de Comas en l'economia local i de la resta de les comarques gironines, va concloure el seu parlament contenint l'emoció: “Allà on siguis, sàpigues que continuarem la teva feina i et recordarem.”

Tant l'alcalde com el nebot de l'empresari, Jordi Díaz Comas –que va fer de portaveu de la família–, van coincidir a censurar que els assaltants li haguessin llevat la vida “per quatre rals”. Díaz va explicar que el seu oncle, en no tenir descendència, s'havia abocat en els seus nebots, als quals estimava com a fills i sovint, encara, acompanyava a partits del Girona. “No sabem per què ho han fet”, es demanava en referència al crim, tot recordant que als 67 anys Comas encara conservava intacte l'esperit emprenedor: amb la recent inauguració del nou Aradi –el 15 de juliol– i projectes de nous negocis i més llocs de treball.

Díaz va descriure el seu oncle com una persona “senzilla i austera”, un “pal de paller” que vertebrava la família i que, a més, de portes enfora, gaudia “ajudant la gent”. Ho prova, per exemple, el fet que el matrimoni hagués acollit al seu domicili un amic amb discapacitat psíquica, que també era a la casa en el moment de l'assalt i que els ajudava amb el manteniment del jardí. La família va demanar a la premsa “respecte” i “descans” per mirar de refer-se del tràngol, i van emplaçar el poble a acomiadar Comas, demà (16 h), a l'església parroquial de Platja d'Aro.