societat
Gran traficant el 2012, sospitós d'un assassinat a sou el 1984
Yahia Sahraoui, de 64 anys, va ser empresonat al desembre per tràfic de droga
Va ser jutjat i absolt per l'assassinat de l'empresari Josep Corvera el 1984
Tothom té un passat. Yahia Sahraoui, el veí de Lloret de 64 anys de nacionalitat algeriana definit per la Policía Nacional com el traficant més important de la Costa Brava, també. Yahia Sahraoui va ser jutjat i absolt per l'assassinat de l'empresari Josep Corvera, conegut com el Rei de les Pinyes, que va ser abatut a trets el dia 1 d'octubre del 1984 mentre dinava amb un grup d'empresaris de la Selva al restaurant Mas Solà de Santa Coloma de Farners. Tothom va tenir clar que l'home que es va presentar al menjador reservat on dinaven els empresaris era un sicari a sou i la Guàrdia Civil va considerar que havia reunit prou pistes per encausar Yahira Sahraoui, llavors un home de 36 anys, perquè els testimonis van veure que l'assassí, que va actuar tranquil i va sortir tranquil de l'escenari del crim, va marxar amb un Renault 5 de matrícula francesa que van trobar abandonat per la zona. L'R5 era d'un mafiós marsellès, Yves La Valette, que li havia deixat a un boxejador de Barcelona, Marc-Vinces Chiron, que alhora li havia deixat a Sahraoui, que en aquell temps regentava el pub Le Margot a Barcelona. Amb aquesta cadena d'indicis, Sahraoui, que sempre es va declarar innocent i que va assegurar que el dia del crim ell era a Eivissa amb la seva amant, va complir 22 mesos de presó preventiva i va ser jutjat a l'Audiència de Girona acusat d'un delicte d'assassinat pel qual el fiscal li demanava 30 anys en les seves conclusions provisionals, que després va rebaixar a 23 anys. Però Sahraoui va ser absolt, ja que cap dels 11 homes que dinaven amb Corvera no el van reconèixer com el sicari que, amb dues pistoles, una a cada mà, va disparar contra Corvera i el va matar a l'acte.
Amb la llibertat recuperada, Sahraoui va continuar instal·lat a Catalunya, i durant els últims anys consta com a soci de dues empreses legalment constituïdes, una que està dedicada a l'explotació de negocis turístics i la gestió de discoteques i restaurants que tenia seu a Calella (Maresme), i una altra que estava dedicada a la importació i exportació de tota mena de productes i la venda a l'engròs de material tèxtil, d'alimentació i tabac amb seu social a Lloret de Mar, on vivia. La Policía Nacional el va detenir al peatge de Maçanet i li van trobar 25 quilos de cocaïna al cotxe. També van detenir el seu còmplice, Albert Guirao, de 33 anys i veí de Lloret, que anava al davant amb un altre cotxe. Tots dos van ser empresonats. La policia considera que Saharoui era el proveïdor dels clients francesos.
El cas Corvera va prescriure sense que s'aclarís el crim
L'assassinat de Josep Corvera va acabar prescrit sense que mai s'aclarís qui era el sicari que li va disparar, qui havia encarregat l'assassinat ni tampoc per què es va ordenar la mort d'un dels empresaris més importants del sector dels fruits secs. La Guàrdia Civil va investigar totes les pistes hagudes i per haver, i fins i tot, si el crim estava relacionat amb activitats de narcotràfic o tràfic d'or aprofitant l'exportacions de pinyons cap al Pròxim Orient. A part de Sahraoui, un altre home va ser empresonat com a sospitós de ser l'executor de l'assassinat, Daniel Ives Bellanger, un francès que va detenir la Policía Nacional a l'abril del 1995 després de rebre una confidència i comprovar que una empremta trobada al Renault 5 que va fer servir el sicari es corresponia a aquest home, un francès amb altre historial delictiu. Però Bellanger després de dos mesos a la presó de Girona va ser alliberat (per aquesta causa) i extradit a França, on havia de rendir altres comptes amb la justícia del seu país. En aquell moment, Sahraoui va ser requerit perquè digués si coneixia Bellanger però no el va identificar. La imatge, captada per TV3 i recollida a El Punt el 1995, recull el moment que Sahraoui anava a la presó de Girona per fer una roda de reconeixement per veure si reconeixia Bellanger com l'home que, segons ell sempre va dir, li havia anat a recollir, força abans del crim, el Renault 5 que a ell li havia deixat el boxejador Chiron perquè li tornés. Sahraoui no va identificar Bellanger i els testimonis del crim tampoc.
