Mor un pres de Girona a Quatre Camins i la família creu que va haver-hi negligència
Denuncien que el noi va demanar ajuda des de la cel·la, ningú no hi va anar i va morir més tard
La mort de Carlos Hervás va passar la matinada del 29 de maig en una cel·la del departament d'infermeria de Quatre Camins. L'intern, segons va explicar a la seva mare, havia estat traslladat a aquest mòdul perquè havia tingut palpitacions al pit. Hervás estava amb dos presos més. Els dos testimonis van coincidir en la versió dels fets. Pels volts de la una de la matinada, Hervás va picar al timbre de la cel·la i va parlar per l'intèrfon amb el funcionari. Li va dir que estava molt nerviós i que no podia dormir. El treballador li va contestar que es tranquil·litzés i, al final, tot semblava que havia quedar en no res. Segons els companys del pres, Hervás, però, a partir de llavors es va comportar d'una manera molt estranya: es va començar a moure per tota l'habitació i, fins i tot, va intentar penjar-se del lavabo i es va cremar. Un d'aquests in-terns també va assegurar que van avisar els treballadors i que aquests van trigar bastant a arribar. Pels volts de les quatre de la matinada, els funcionaris van entrar a la cel·la i ja hi van trobar Hervás estirat al llit i que no responia quan li feien preguntes. Els equips mèdics van intentar reanimar-lo durant mitja hora, però l'home va acabar morint. Segons els primers resultats de l'autòpsia, l'intern va morir asfixiat per algun objecte. L'advocat de la família d'Hervás, Benet Salellas, ha confirmat que en el cos del noi hi havia una cullera i una forquilla, tot i que són en espera de rebre els resultats definitius de l'autòpsia. El lletrat afegeix que s'han d'aclarir diversos interrogants sobre la causa de la mort d'Hervás: «Sembla que va ser ell mateix qui es va llevar la vida, però nosaltres entenem que va haver-hi una deixadesa per part dels funcionaris de Quatre Camins: si la primera vegada que Hervás va avisar els treballadors, algú hagués anat a la cel·la, potser no hagués passat res.» Un dels informes elaborats pel centre sobre aquest cas recull la trucada que va fer Hervás a la una de la matinada a un funcionari per alertar-lo del seu malestar. Segons aquest document, Hervás va dir que no podia dormir però que intentaria tranquil·litzar-se, i el treballador, en veure que no passava res d'estrany, no li va donar més importància.
Catorze anys
Carlos Hervás López va ser condemnat a 14 anys de presó per l'Audiència de Girona. Segons la sentència, el 2 de juliol del 2004 l'home va anar al centre de rehabilitació de toxicòmans Canaan de Banyoles amb la intenció de matar una monitora amb qui havia mantingut relacions quan ell havia estat al centre. Després de despertar-la, va començar a clavar-li ganivetades, fins que va ser interromput per una companya d'habitació de la noia, María del Puerto Quintana, a la qual el condemnat va clavar almenys nou ganivetades al pit i al ventre, que li van causar la mort. Hervás havia estat expulsat del centre el dia abans de l'agressió. A l'hora de redactar la sentència, el magistrat va tenir en compte que en el moment dels fets l'home patia una alteració psíquica.
