Els Mossos tenen molta història a la Garrotxa

El cos policial més recent també és el més antic a la Garrotxa. Així va quedar reflectit en la taula rodona que es va celebrar divendres a l'Orfeó Popular Olotí sobre la història dels Mossos a la Garrotxa. L'historiador Josep Murlà es va traslladar en el temps fins al 1776, any en què es va establir la primera dotació d'esquadres a Olot i es va nomenar com a caporal del cos Joan Corominola, que era un pagès de Begudà que va tenir nou homes a les seves ordres. El 1796, Corominola va morir i el va substituir Joan Ferran, que el 1804 tenia un sou de 689 rals, segons les precises dades aportades per Murlà. L'historiador també va exposar que el 1837 els Mossos, com passa ara, havien de conviure amb altres cossos: carrabiners, milícies locals, Guàrdia Civil i l'exèrcit, i que l'Ajuntament va començar a manifestar poc interès en la continuïtat de les esquadres perquè les havia de pagar. Abans no es van dissoldre, pels volts del 1874, la Garrotxa va disposar de dues subdivisions, una a Besalú i una altra a Santa Pau. Queden documentades la detenció d'un tal Guillaumes que viatjava sense documentació i la captura a Can Tites de Santa Pau de tres facinerosos (Josep Suñer, Josep Casals i Pere Espadaler), els cadàvers dels quals, segons va revelar Murlà, van ser exposats a l'hospital Sant Jaume d'Olot, cosa que suposa que els deurien abatre durant la persecució. El sotsinspector Blai Ortiz, actual cap de la comissaria d'Olot, es va ocupar de relatar la història recent dels Mossos a la Garrotxa a partir del seu desplegament a final del segle XX, sota el comandament en un primer moment de Pere Estrems. Blai Ortiz va remarcar que el 1998, encara novells, es van trobar en el punt de mira de la societat quan els va tocar resoldre el seu primer assassinat: el crim de Can Planas, i que van comptar amb la confiança dels jutges Santiago Pinsach i Anna Agustí. Va apuntar que van superar l'examen amb nota. Va ser el primer assassinat resolt pels Mossos, recorda, i això els va suposar una “injecció d'autoestima”. La nota negativa en la història dels Mossos, que no es va recollir a la taula, l'havia posat el dia abans el jutge d'Olot David Torres, ordenant jutjar per homicidi un caporal del cos.