“Resoldrem l'assassinat vil i covard de l'amic Jordi Comas”
El comissari Belenguer aprofita el discurs del Dia de les Esquadres per “renovar el compromís” d'atrapar els assaltants que van causar la mort del president de la FOEG
Lloa la coordinació durant els incendis de l'Empordà
El cap dels Mossos d'Esquadra a les comarques gironines, el comissari Joaquim Belenguer, va refermar ahir el seu compromís de treballar per resoldre l'assassinat “vil i covard” de “l'amic Jordi Comas”, el president de la patronal FOEG, mort per uns assaltants a casa seva el 18 de novembre del 2012. Durant l'acte del Dia de les Esquadres de l'Àrea Policial de Girona, que aquest any es va celebrar a Figueres, Belenguer va reconèixer l'esforç que s'està fent a les comissaries de Sant Feliu de Guíxols i la Bisbal d'Empordà per posar fi a l'increment dels robatoris violents en habitatges. Aquesta lluita ha significat que, entre gener i febrer, s'hagin efectuat 28.000 hores dedicades a la prevenció d'aquest tipus de delictes, i s'hagin dut a terme 2.615 controls policials i 7.519 identificacions. Tot plegat ha donat com a resultat la detenció de 24 persones acusades de diversos assalts violents a la demarcació, de les quals la meitat ja han ingressat a la presó. Això ha permès la desarticulació de quatre grups molt actius i la disminució d'aquests casos al Baix Empordà, on els lladres havien centralitzat l'activitat delictiva.
El reforç policial ha possibilitat que en el darrer mes i mig tan sols s'hagi produït un robatori violent, quan al gener se n'havien comès 7; al febrer, 8; al març, 1, i a l'abril, 1. El conseller d'Interior, Ramon Espadaler, que també va assistir a l'acte, va assenyalar que l'esforç per eradicar aquest fenomen permet ser “moderadament optimistes”, però que no per això abaixaran la guàrdia. I, quant a les dades del cos de seguretat, el comissari dels Mossos va afirmar que en l'últim any s'ha incrementat en 79 el nombre d'agents a les comarques gironines, de manera que la regió policial compta amb un total de 1.891 efectius.
D'altra banda, Belenguer va tenir un agraïment per al treball que es va fer en l'extinció dels devastadors incendis de l'Empordà del juliol passat: “Aquesta tasca es pot resumir en quatre paraules: coordinació, entrega, solidaritat i heroïcitats”. Va reiterar, alhora, l'esforç dels Mossos per combatre la prostitució a la carretera. Un fenomen, va dir, “que hauria d'avergonyir, perquè a darrere de cada dona hi ha una tragèdia personal”. En aquest sentit, va detallar que es va reduir de 109 a 32 el nombre de prostitutes que paraven a la xarxa viària de la demarcació de Girona des del juny fins al desembre del 2012, una xifra que previsiblement tornarà a augmentar amb l'arribada del bon temps.
El model de Vehí
L'alcaldessa de Figueres, Marta Felip, i el comissari Belenguer van recordar i lloar en els seus discursos la figura d'Agustí Vehí, l'historiador, escriptor i sotsinspector de la Guàrdia Urbana de Figueres mort el mes passat, com a exemple i gran defensor d'un model policial basat en la proximitat i el servei a les persones.
Vuit detinguts per receptació de material dels lladres silenciosos
Els Mossos d'Esquadra donen per desarticulat el grup de lladres silenciosos més actiu de Catalunya amb la detenció, la setmana passada, de vuit persones més relacionades amb el cas. A aquests arrestats, que actuaven a la demarcació de Girona, se'ls va decomissar material de procedència il·lícita, que hauria estat sostret pels seus còmplices. Els acusats formarien part d'una banda de 17 persones especialitzada en robatoris pel mètode silenciós en urbanitzacions de Platja d'Aro, Calonge, Sant Feliu de Guíxols, Santa Cristina d'Aro i Caldes de Malavella. La investigació es va iniciar al maig, després que la Policia de la Generalitat detectés un seguit de robatoris amb unes característiques molt similars. Els lladres silenciosos cometien els saquejos sempre de nit, vestits de fosc i amb la cara tapada, i accedien als domicilis mentre les víctimes dormien. Eren tan ràpids i sigil·losos que rarament eren descoberts pels propietaris. Irrompien als immobles aprofitant l'accés més fàcil que trobaven, si bé també s'havien especialitzat a fer petits forats en portes i finestres a l'alçada del pany per on feien passar un fil ferro que els servia per moure la maneta i obrir-la. Prèviament, es dedicaven a estudiar bé les urbanitzacions i, fins i tot, van arribar a habilitar un espai en una zona boscosa propera per amagar-hi les eines, les llanternes, la roba i les sabates que utilitzaven en els saquejos. Després d'entrar als domicilis, els membres de la xarxa tornaven en aquest punt de trobada per ocultar els efectes robats, canviar-se de roba i ser transportats per terceres persones fins a casa seva. L'endemà dels fets, es tornaven a desplaçar a aquest amagatall, on recollien els objectes que havien sostret.
