tribunals
Uns hotelers de Besalú neguen haver simulat un robatori
Una de les acusades admet que va cometre errors a l'hora de fer la llista d'efectes que els havien sostret
Explica que, quan va escriure els objectes a l'ordinador, alguns van quedar duplicats
L'Audiència de Girona va ser ahir el marc de la primera sessió del judici contra els socis de la mercantil Cal Parent Resort SL, a qui s'acusa d'haver fingit un robatori per valor de 350.000 euros a l'hotel Can Güell de Sant Ferriol, la matinada del 15 de desembre del 2010. Els imputats són tres germans originaris de Besalú: Carme, Rosa i Francesc Xavier Ventura Teixidor, els quals s'enfronten a 11 mesos de presó i a una multa de 5.250 euros per intent d'estafa i simulació de delicte. La primera a donar la seva versió va ser Carme Teixidor, que va manifestar que mai se'ls hauria acudit presentar una denúncia falsa als Mossos per cobrar l'assegurança i obtenir una injecció de diners per al negoci, que en aquella època passava una situació econòmica delicada. La seva germana Rosa, a més, es va preguntar de què els hauria servit traçar aquest pla per rebre 80.000 euros pels efectes sostrets, quan el deute que tenien pujava a 7 milions: “Som la sisena generació que ens dediquem a aquest sector. Hem defensat amb dents i ungles l'hotel per acabar sent la riota de tota la comarca per culpa d'aquesta acusació.”
Valoració conjunta
Rosa va reconèixer, però, que, si ara els passés un succés similar, actuaria de manera molt diferent, ja que contractaria un pèrit. “La meva germana em va donar les llistes manuals del que havia trobat a faltar. Jo les vaig passar a l'ordinador. Se'm van duplicar algunes columnes a l'Excel i per això hi havia més objectes del compte. Entono el mea culpa. Després vam fer un procés de depuració i vam anar rectificant.” I, quant a la sospita de la fiscal que haurien inflat el preu del que els van robar, va argumentar que havien trobat més lògic valorar les pertinences en conjunt, i no “peça per peça”. Tot plegat, va comportar que els llistats variessin: un primer contenia efectes per valor de 350.000 euros; un segon, de 261.000, i l'últim, de 80.000. Entre altres coses, els lladres es van endur, suposadament, ordinadors, una caixa enregistradora, un tallagespa, un generador, taules, cadires, làmpades, coberteria, copes, aparells telefònics, sofàs i butaques.
“Tots hi vam posar diners”
Sanitat va tancar Can Güell a finals del 2010 per un brot de legionel·losi. “Per optimitzar l'energia, havíem muntat un sistema de geotèrmia, però no escalfava prou l'aigua. Estàvem pendents d'instal·lar una caldera perquè ens donessin permís per tornar a obrir. Tots hi vam posar diners per tirar endavant”, hi va afegir Carme.
A banda, com que el personal dels hotels que regenten havia treballat pel pont de la Constitució, la setmana en què va tenir lloc el robatori tenien tres dies de festa. Aquell 15 de desembre, a Can Güell només hi havia l'encarregat de manteniment i un vigilant. No va ser fins a la tarda, però, que Carme es va assabentar del saqueig: “Era a Barcelona. Em va trucar la meva neboda i em va explicar que qui ens subministra productes de neteja de la piscina havia anat a Can Güell a deixar unes garrafes i havia vist un vidre trencat.”
A partir d'aquí, el recompte de material “va ser de bojos i un caos”. “Jo vaig fer el treball de camp i després vaig passar la llista a la meva germana, que porta la comptabilitat. Em venia el personal i em deia: «Afegeix això o esborra tal cosa, que ja ho hem trobat en un altre hotel.» Movem material en funció de les necessitats. A vegades ho fan els empleats i nosaltres ni ho sabem [els acusats també són els amos de la fonda Siqués i l'hotel Comte Tallaferro, de Besalú].”
Francesc Xavier, per la seva banda, va concloure que no treballa directament amb les seves germanes i, com elles, es va declarar “totalment innocent”: “Vaig viure el drama que van patir, els vaig fer costat, les vaig acompanyar a interposar la denúncia als Mossos i vaig parlar amb un pèrit perquè els ajudés a confeccionar la llista definitiva.”
