Aquell bon noi assassí en sèrie
Va matar alguns ancians fent-los empassar productes càustics
“Els Mossos d'Esquadra han detingut Joan V.D., de 45 anys, veí de Castellfollit de la Roca, per la seva presumpta implicació en l'homicidi d'una interna d'una residència geriàtrica d'Olot.” Amb aquest lacònic comunicat dels Mossos (com tots els que anuncien assassinats) enviat el 18 d'octubre del 2010 a la nit s'escrivia, sense que en aquell moment ningú ho sabés, el primer capítol del que havia de ser la història de l'assassí en sèrie més prolífic d'aquest segle a tot l'Estat. Va costar poc saber, però molt de creure, que darrere les sigles amb què els Mossos preservaven els cognoms del detingut hi havia Joan Vila Dilmé, un noi trempat, amable i atent, gairebé en desmesura, amb un aspecte del tot inofensiu. I un repàs a les necrològiques diàries va revelar sense cap problema el nom de la víctima: Paquita Gironès.
El crim es descobreix per casualitat quan es troba la interna del geriàtric La Caritat agonitzant i se la trasllada a l'hospital, on la dona acaba morint. Els metges dubten, no signen el certificat de defunció per mort natural, es fa l'autòpsia i els forenses determinen que es tracta d'una mort homicida per ingesta de tòxics. Comencen els interrogatoris de tot el personal de La Caritat i quan li toca el torn a Joan Vila (auxiliar d'infermeria destinat al torn de caps de setmana) espontàniament admet que va causar la mort de Gironès. L'endemà torna a declarar a comissaria, aquest cop com a imputat i assistit per un advocat d'ofici. Admet que va introduir àcid desincrustant coll avall de l'anciana amb una xeringa, que ho va fer perquè veia que patia molt i va pensar que venia l'hivern i “la pobra Paquita no suportaria el fred”. Se li pregunta per la mort d'una altra anciana, Sabina Masllorens, morta a La Caritat el dia del Pilar. Confessa que també va posar fi a la vida d'aquesta dona, pels mateixos motius i de la mateixa manera, però que en el seu cas a la xeringa hi va posar lleixiu. En aquests moments, els investigadors ja comencen a ensumar que darrere els murs de La Caritat (una institució històrica) s'hi poden amagar més crims. El dijous 21 d'octubre Joan Vila és posat a disposició judicial i, assistit pel lletrat Carles Monguilod, confessa un tercer crim: el de Montserrat Guillamet, morta el dia abans que Masllorens. En aquests moments, els criminalistes ja poden concloure que Vila és un assassí en sèrie, ja que ha admès el mínim de tres crims per ser considerat com a tal. Joan Vila exposa al jutge que se sentia “com Déu” i que va matar les tres dones per estalviar-los patiment. Respecte al gran patiment que els ocasionava amb una mort per ingestió de càustics, va respondre que això era “una granet de sorra” comparat amb “la plenitud que obtindrien”. El jutge ordena l'empresonament de l'homicida confés i continua la investigació. S'exhumen els cossos de Masllorens i Guillamet, i es realitzen les corresponents autòpsies, que determinen que van morir també per ingesta de càustics.
Les dades de la mortalitat a La Caritat dels últims anys esdevenen ara sospitoses. Entre el desembre del 2005, en què Vila hi va entrar a treballar, i l'octubre del 2010, en què va ser detingut, al geriàtric (que té seixanta places de residents) hi van morir 59 interns i, d'aquests, 27, és a dir, pràcticament la meitat, van morir durant els torns de Joan Vila, que només treballava els caps de setmana. Allò no podia ser casualitat. L'índex de mortalitat era desproporcionat fins i tot per un col·lectiu format només per ancians. I van començar a agafar un sentit sinistre les paraules de Joan Vila que molts empleats li havien sentit a dir: “Quina mala sort. Sempre se'm moren a mi.” El jutge d'Olot, Leandro Blanco, va ordenar l'exhumació dels vuit difunts que havien mort durant el 2010 perquè els forenses realitzessin autòpsies i anàlisis exhaustives. En conèixer la resolució del jutge d'exhumació de difunts de La Caritat, Vila, des de la presó de Can Brians on estava reclòs, va demanar de fer una altra declaració. El jutge el cita per l'1 de desembre del 2010. El dia de la declaració, els jutjats d'Olot queden envoltats de periodistes d'arreu de l'Estat que ensumen una notícia rellevant. La tenen: Joan Vila confessa haver “ajudat a morir” (sempre estalvia la paraula matar) sis dels vuit difunts de l'any 2010 que el jutge ha ordenat exhumar però hi afegeix dues dones més, mortes en el transcurs del 2009. La seva llista de crims és aquesta:
28.8.09: Rosa Baburés Pujol (87 anys)
10.10.09: Francisca Matilde Pujol (88 anys)
14.2.10: Teresa Puig Boixadera (89 anys)
28.6.10: Isidra García Aceijas (85 anys)
18.8.10: Carme Vilanova Viñolas (80 anys)
21.8.10: Lluís Salleras Claret (84 anys)
19.9.10: Joan Canal Julià (94 anys)
25.9.10: Montserrat Canalias Muntada (96)
12.10.10: Sabina Masllorens (87 anys)
17.10.10: Montserrat Guillamet (88 anys)
18.10.10: Paquita Gironès Quintana (85 anys).
Es veu que primer matava cada dos o tres mesos i va anar accelerant la freqüència fins que al final va matar tres dones en cinc dies. La manera de fer típica dels assassins en sèrie.
“Sóc una bona persona”
Tura SolerEl fet d'haver confessat onze crims no impedeix que Joan Vila es consideri “una bona persona”, tal com va assegurar en una entrevista feta a la presó de Figueres per aquesta periodista. “Penso que no sóc culpable de res i que no he de demanar perdó a ningú. Jo he ajudat persones, però davant de la societat això no es veu bé. Per mi és correcte”, justificava Vila, presentant-se d'alguna manera com els anomenats àngels de la mort, que maten per estalviar patiment. Però en el seu cas, l'ús de productes càustics que provocaven a les víctimes una agonia extremadament dolorosa no l'ajuda a configurar aquesta imatge de justicier benèvol. El testimoni del psiquiatre Álvaro Muro, que va avaluar Vila quan era reclòs a la presó de Can Brians, conclou que Vila matava per la satisfacció i el poder que li produïa poder disposar de la vida i la mort de les persones. Aquest especialista (que va declarar en fase d'instrucció i haurà de declarar al judici) hi afegeix que el poder de controlar la vida i la mort donava sentit a la vida de Vila, i que era molt conscient que produïa dolor i patiment però no va mostrar mai intenció d'atenuar-ho. Muro apunta que al principi la sensació de matar el deixava satisfet, però que després de repetir-ho diversos cops la sensació ja no era la mateixa i llavors va haver d'afegir un al·licient a les seves accions: el patiment. L'estat mental de Vila serà un dels eixos del judici. La seva defensa, que exerceix Carles Monguilod, demana que se'l condemni a vint anys de llibertat vigilada.
El més prolífic dels criminals en sèrie d'aquest segle
Amb els onze assassinats confessats, Joan Vila es converteix en l'assassí en sèrie més prolífic dels coneguts en aquest segle a tot l'Estat. I ocupa el quart lloc en el rànquing si comptem els últims seixanta anys. Per davant hi ha Manuel Delgado El Arropiero , que va confessar 48 assassinats; José Antonio Rodríguez El Mataviejas, de Santander, que va matar setze ancianes, i Francisco García Escalero, l'anomenat Mendigo asesino, que va confessar tretze crims tot i que se n'hi van considerar provats onze.
A Catalunya hi va actuar un assassí que podria haver superat Vila: Volker Eckert, el camioner alemany que matava prostitutes i que va sembrar els vorals de les carreteres europees de cadàvers de noies. La policia li va atribuir tretze assassinats perpetrats a Alemanya, França, Catalunya i la República Txeca. Però Volker Eckert es va suïcidar a la presó a Alemanya i mai se sabrà del cert quants crims va cometre. I l'altre home considerat assassí en sèrie de les comarques gironines també ha mort a la presó: Josep Talleda Andreu, el veí de Sant Hilari Sacalm que va ser condemnat per dos assassinats i que era sospitós de dues morts més que mai li van ser provades.
Joan Vila sí que serà sotmès a judici per les onze morts que va confessar, per les quals el fiscal demana que sigui condemnat a una pena de 194 anys de presó. Un jurat popular començarà a jutjar-lo a partir de dilluns a l'Audiència de Girona.