“Les monges sí que ajudaven a morir els ancians”

Durant el novè dia de judici, també va declarar el director de La Caritat d'Olot, Joan Sala, que va assegurar que no van sospitar de Vila, ni tan sols quan van morir tres ancianes en tan sols cinc dies i amb els mateixos símptomes. “No tingui cap mena de dubte que si haguéssim tingut alguna sospita hauríem actuat”, va respondre Sala a preguntes del fiscal. “Dins la desgràcia, afortunadament les circumstàncies en què va morir la darrera víctima va fer destapar tot”, sosté el director del geriàtric, que va explicar que ara no vol “exhibir Vila com un trofeu”. En aquest sentit, el fiscal va recordar l'episodi en què una de les víctimes, Paquita Gironès, va alertar que Vila “l'havia punxat”, però per Sala, un com comprovades les càmeres i estudiat el cas amb tot l'equip de La Caritat, no van “trobar res” i van “descartar que hagués estat agredida”. Per Sala, Vila era una persona amb un tret obsessiu, que era curós amb la feina i que volia les coses ben fetes. “No havíem rebut cap queixa de ningú, tractava els avis molt afectuosament”, remarca qui va ser psicòleg particular de Vila des del 1997 fins al 2005. Sobre si tenia coneixement que Vila es cuidava d'“arreglar” les víctimes un cop difuntes, Sala va assegurar que els treballadors “tenen instruccions per deixar el cadàver de la manera més digna possible”, i, per tant, troba “correcte” que l'acusat actués d'aquesta manera.

Els criminòlegs i estudiosos han catalogat una sèrie de signes que se solen produir en la infància i que acaben marcant el perfil del criminal: l'anomenada “tríada de l'assassí en sèrie” o també “conjunt Macdonald”. La tríada la configuren l'enuresi (incontinència fins a una edat avançada), el gust per calar foc i el maltractament als animals. Aquesta tesi, que data del 1963, ara és qüestionada per alguns experts que expliquen que no sempre es donen tots els signes i que, en la majoria dels casos, se n'afegeixen d'altres, com ara el maltractament o el rebuig durant la infantesa.

En el cas de Joan Vila, els especialistes han constatat que va patir enuresi fins a una edat ben avançada, entre els 9 i els 10 anys. En canvi, cap terapeuta ni ningú proper l'ha relacionat amb actes de piromania o maltractament als animals. En les entrevistes amb els psicòlegs, Vila relata un episodi sobre la mort de la seva gossa que l'hauria traumatitzat, però assegura que la raó va ser que el seu pare va matar la gossa al bosc perquè ell no va ser capaç de sacrificar-la, quan no hi havia més remei perquè estava molt malalta.

Pel que a la infància, en el cas de Vila es produeix un fenomen curiós: ell diu que no en té records fins als 13 o 14 anys. I el mateix relaten els seus pares que afirmen que va ser una infància “normal”. Vila només fa referència a algun episodi de rebuig per part dels escolars. Ell sempre anava amb les nenes.

La psicòloga particular de l'acusat des del 2005, Núria Perich, va explicar ahir al jurat que Vila, de sobte, es va començar a estressar amb la feina a partir de l'any 2010. “Es va plantejar canviar de feina, perquè estava en desacord amb alguns aspectes organitzatius i es queixava que feia massa hores de feina”, afirma Perich. “Em va sobtar un dia que em va dir: estic cansat de culs arrugats”, diu la psicòloga, que no hi va parar especial atenció, ja que ho va atribuir a un cas típic de fatiga de la feina. En canvi, els psicòlegs Josep Ramon Juárez i Margarita Serra, de les entrevistes que van fer a l'acusat en van treure la conclusió radicalment contrària, ja que va dir que estava satisfet de la feina, que “li emplenava la vida”, que “era l'únic que el motivava a viure”. En aquest sentit, els psicòlegs van afirmar que va intentar simular que era “una persona trastornada” i amb totes les malalties mentals en els tests, quan en realitat “és una persona normal”.