Amador aporta una gravació per desmentir les coaccions

L'exassessora d'UDC a la Diputació de Girona Minerva Amador va presentar ahir una altra denúncia contra l'actual alcalde de Salt i expresident de la Diputació, Jaume Torramadé, a qui acusa d'haver-la denunciat falsament per coaccions a la comissaria dels Mossos, el 16 de novembre del 2012. Per desmentir que ella hagués exigit mai diners a canvi de guardar silenci sobre els presumptes tocaments que Torramadé li va fer en el sopar de militants d'UDC i CDC al restaurant El Teatret de Girona el 8 de novembre passat, Amador va incloure en la denúncia una gravació. L'enregistrament, que ella va fer, correspon a part d'una conversa amb el cap de protocol de la Diputació, Josep Maria Amargant. La trobada va tenir lloc el 15 de novembre del 2012 al restaurant Tir Olímpic de Girona i, segons Amador, es va tirar endavant a voluntat de Torramadé. A part de Minerva i Amargant, hi van assistir el marit d'Amador, Josep Bravo, així com l'exassessor d'UDC Fidel Rincón.

En la denúncia de Torramadé a Amador hi consta que, si bé quan ella va decidir abandonar les seves tasques al partit pels suposats tocaments no va requerir cap recompensa econòmica en una primera trobada amb Amargant, “hauria reclamat 50.000 euros” en la segona. Minerva verifica que en la primera es va limitar a demanar que la deixessin tranquil·la, i afegeix que les gravacions que va efectuar al restaurant Tir Olímpic evidencien que no va proferir amenaces i que qui feia propostes per trobar una solució consensuada era Amargant, com a persona de confiança de Torramadé. I, respecte als 50.000 euros, exposa que és el càlcul de la indemnització que li pertocaria pels més de 2 anys que encara li quedaven de contracte, però nega que fes xantatge per reclamar-los.

Acompanyada del seu advocat, Joaquim Bech de Careda, Amador va presentar ahir la denúncia contra Torramadé per un delicte de falsa denúncia al Palau de Justícia de Girona. Juntament amb l'escrit, hi ha 4 folis amb la transcripció d'un tros de la conversa que va gravar:

AMARGANT: A mi els partits m'importen tres collons. El que no es pot és disparar d'aquesta manera. Si dispareu, escolta, jo marxo i que disparin ells i els seus advocats.

MINERVA: Jo no he disparat.

AMARGANT: No m'has deixat ni parlar. M'has començat a dir: “Sí que has gratat a la meva vida.” M'has faltat. Estàs massa nerviosa.

BRAVO: No són nervis. És que vostè li està dient que si el pare, que si la mare, que si jo treballo amb pneumàtics.

AMARGANT: Perdoni. Ni vostè ni ella m'han deixat acabar de dir. No m'hi jugo res, aquí. Ho he dit abans.

BRAVO: Ens disculpem.

RINCÓN: Si continueu amb aquesta actitud, val més que ho deixeu per un altre moment perquè la cosa està molt tibant. Esteu parlant de coses personals i no de la substància de l'acord.

MINERVA: Jo demano disculpes si personalitzo.

AMARGANT: Si et pot salvar algú, sóc jo. Això tingueu-ho clar. L'únic. Si no, et fotran en un jutjat, et cardaran en un merder i veuràs el que et passarà. Perquè el poder té aquestes coses, eh... Ensorrar algú de mala manera.

MINERVA: Podem començar la conversa com la vam deixar dilluns?

AMARGANT: Sí, però primer trucaré a en Berloso –advocat i assessor a la Diputació–. Que faci el favor de no ficar-se més en les negociacions. Si no, em cagaré en algú gros. A partir d'ara, només parles amb mi. Fem aquest tracte?

RINCÓN: Depèn. El partit la va venir a veure.

AMARGANT: A mi me la sua el partit. A mi m'importa la persona. Al partit li importa el seu bon nom, no el d'ella. O sortim d'aquí arreglant-ho o havent-ho rebentat tot.

RINCÓN: Hem de sortir arreglant-ho.

AMARGANT A BERLOSO –a qui va trucar per telèfon–: No mogueu ni un sol dit. Estic parant la topada de la denúncia. Que ningú, ningú, creu-me, ningú la truqui. Només parlo jo; perquè si no, passaré l'informe a Barcelona que a aquesta senyora l'estan pressionant, l'estan manipulant.

AMARGANT: Acceptaran els dos anys i mig o tres que puguis treballar. Cobrant el que estàs cobrant ara. No has de tenir cap por. Continuaràs cobrant els 1.400 euros igual.

MINERVA: Acceptarien el document?

AMARGANT: Deixa'm maniobrar. Dinem i anem parlant. Aquest primer que m'ha trucat és un advocat de Barcelona. Li he dit que no ha de fer absolutament res, que avui arribarem a un bon acord. Depèn del que jo li digui, es posaran en marxa ells o no. Jo em penso que no s'hauran de posar en marxa, que no faran res que no hagin de fer.

MINERVA: Vull continuar com abans, però amb unes mínimes garanties.

AMARGANT: Els dos anys i mig que et queden de legislatura seguiràs en la mateixa situació laboral a la Diputació, sense haver d'anar a treballar a Unió mentre hi hagi en Torramadé. Ja m'han dit que sí a la proposta. Aquesta ja et va bé, no? Perquè són 1.400 euros que et cauen cada mes del cel, eh?

MINERVA: Fins l'altre dia, tu i jo no ens coneixíem.

AMARGANT: D'acord, però et vaig dir que t'ajudaria.

MINERVA: M'has de donar el dret a desconfiar.

AMARGANT: Matem el tema. Dos anys i després a l'atur?

MINERVA: D'acord, d'acord.

AMARGANT: I després a l'atur.

BRAVO: Ja ho veurem. Potser en Jaume marxa.

[...]

AMARGANT: Fa molts anys que em dedico a tapar merders. Em bellugo ràpidament. Si demà tens una querella criminal no sé com te'n sortiràs...

MINERVA: Honest, honest.

AMARGANT: No m'has demanat la meva opinió?

MINERVA: Sí. Me l'has donada i, a més, molt sincera.

AMARGANT: Si fos d'ells, ho faria molt diferent.