Mossos que fan història

Un grup de mossos d'esquadra, pertanyents al Grup del Servei Històric dels Mossos d'Esquadra, vestits amb l'uniforme propi de la Guerra del Francès (1808-1814), van participar en les recreacions històriques realitzades amb motiu de la VI Festa Reviu els Setges Napoleònics que van tenir lloc els dies 28 i 29 de setembre a Girona.

En esclatar la Guerra del Francès, les esquadres, que eren una força policial civil no sotmesa al fur militar (excepte els comandaments), estaven sota la dependència de la Reial Audiència de Catalunya, la qual era presidida pel capità general del Principat, qui actuava especialment a les ordres de la Sala del Crim de l'esmentat òrgan judicial. En aquella època hi havia destacaments de les esquadres a les ciutats de Valls, Riudoms, Tàrrega, Piera, l'Arboç, Falset, Móra d'Ebre, Ponts, Solsona, Sant Celoni, Santa Coloma de Farners, Olot i Figueres, així com un destacament a la ciutat de Barcelona sota les ordres directes del fiscal de la Sala del Crim.

La plantilla estava composta per 125 efectius, distribuïts de la següent manera: un cap del cos, un sotscap, 12 caporals, 7 caporals de segona i 104 mossos d'esquadra.

Arran de la invasió napoleònica de Catalunya, la major part dels mossos d'esquadra es van posar sota les ordres de la Junta Suprema de Catalunya i de les Juntes de Girona i Lleida. Els mossos d'esquadra van participar en els combats del Bruc, en els setges d'Hostalric, a Lleida, Mequinensa, a la batalla de la Bisbal d'Empordà i als setges de Girona.

Les seves missions en aquells moments eren la conducció de bagatges, l'organització dels transports dirigint les obres als camins per permetre el pas de l'artilleria, el trasllat de la correspondència secreta i l'organització d'escamots guerrillers als quals instruïen.

Els mossos d'esquadra van tenir un paper especial durant els setges de Girona. En un memorial de la Capitania General de Catalunya, realitzat una vegada acabada la guerra, es parlava dels mèrits que van contraure durant els setges de Girona els mossos d'esquadra Francesc Capdevila, Ignasi Gironés i F. Fabregas, tots ells de l'esquadra de Santa Coloma de Farners, els quals havien cobrat de la Junta de Girona, en data 8 de juny de 1808, els serveis prestats. “.....por los extraordinarios trabajos mandaba hazer el cabo y cinco mozos corriendo diariamente con veredas y comunicación de órdenes y sirviendo como soldados en sus murallas y fortines, agració a cada uno de los tres mozos y demás a más del pan con una pesseta diària a más del sueldo mensual hasta el 31 de marzo de 1809...” segons consta textualment.

Un altre mosso de l'esquadra de Santa Coloma de Farners que també va tenir un paper destacat va ser Francesc Joan Pons. Segons un memorial, Pons va contraure els següents mèrits en el camp de l'espionatge i el trasllat de documentació secreta: “...por su seguridad y velocidad en el andar se le confiaban muchísimos pliegos del real servicio, para saber los movimientos del enemigo y para guía de caminos...”.

Finalment, el mosso d'esquadra Rafael Clavaria, vereder especialitzat en el transport de missatges i pertanyent al corregiment de Vic, es va distingir amb un comportament heroic en l'últim setge de Girona, segons un memorial, transportant correspondència militar i civil travessant les línies franceses que assetjaven Girona en dues ocasions amb risc evident per a la seva vida.