Amb el foc al pati de casa
Les flames van entrar als jardins i tancats de diversos habitatges de Colomers i van cremar coberts, hivernacles, pallers i maquinària agrícola
Les llengües de l'incendi van arribar a només uns metres de les façanes dels masos
“No tinc ni veu de tant parlar i contestar a trucades sense parar des de dilluns a les set de la tarda.” Mentre s'estirava la part de dalt del jersei per protegir-se de les ràfegues de vent, la veïna de Colomers Montse Pagès gairebé només gosava ahir treure el cap per la porta d'un dels hivernacles del seu jardí, que les flames havien convertit en un simple i ennegrit esquelet metàl·lic. “A dins, hi teníem pa per a les gallines, una formigonera i gàbies on deixem durant una època les aus noves que comprem per tal que s'adaptin. Per sort, ara no n'hi teníem cap. Com que ja portaven un rodatge, les havíem canviat de lloc i les havíem dut amb les altres, al corral de fora.”
Estava intacte, en canvi, un segon hivernacle que hi ha just al cantó, que Pagès i el seu marit estaven desmuntant. Davant aquestes instal·lacions, la precaució els va portar a no recollir del terra les mànegues, que ahir al matí van haver de tornar a utilitzar per una revifalla al cobert, que només hores abans ja havia estat castigat. Van haver de tirar cubells d'aigua, a més, a la banda del fons de la seva propietat que és a tocar de la riera de Vilopriu, on es va avivar el foc en un seguit de canyes. El seu espetec era angoixant i va anar creixent en intensitat dilluns a darrera hora de la tarda, quan prop de cent veïns del municipi van haver d'abandonar casa seva.
Pagès va marxar, però amb el neguit de deixar dins el poble el seu espòs, que amb una quarantena de veïns més va preferir quedar-se per ajudar sobre el terreny. Al carrer Comerç, hi viuen la mare i la filla de l'habitatge més proper a la zona boscosa per on va baixar una de les llengües de foc, que encara no entenien ahir a la tarda com s'havia pogut salvar casa seva, “on només a un metre de distància hi ha un arbre que ha quedat ben cremat”. Mentre ho comentaven, al peu de la porta d'un dels immobles contigus va sortir Josep Salvà, que la nit de dilluns a dimarts es va refugiar una estona amb la seva dona al pavelló de Sant Jordi Desvalls. “Cap a les dues de la matinada, estava cansat i tenia son. Com que no podia dormir als llits que havien instal·lat al pavelló, vam decidir tornar a Colomers. A Sant Jordi, però, es van portar molt bé amb tothom i no ens va faltar res. Ens van oferir menjar, i també hi havia dos metges: el de Colomers i el de Sant Jordi mateix.”
“Vaig agafar quatre medicaments”
Un dels fills de Salvà, que es dedica a repartir gasoil, es va adonar del foc que es va originar dilluns a Vilopriu mentre feia una de les rutes de la seva feina. Va divisar el fum des de Canet d'Adri i es va dirigir immediatament a Colomers. Quan va arribar al domicili familiar, va explicar la situació al seu pare. El seu germà gran, gairebé al mateix temps, es va encarregar de resguardar dos camions i dos remolcs, i va fer pujar en una furgoneta la dotzena de gossos de cacera que tenen en un tancat exterior. “El meu fill és molt caçador. Els seus animals es van haver d'estar tres o quatre hores dins de la furgoneta. Només va fer baixar un moment un dels animals, que és el més batusser”, hi afegia en Josep.
Amb part de la maquinària i amb tots els gossos en un indret segur, Salvà també recordava que el seu fill gran li havia dit que recollissin amb la seva esposa algunes coses i marxessin: “Només vaig agafar quatre medicines per si havíem d'estar temps fora. Vam estar unes dues hores a l'esplanada del bar La Llúdriga de Colomers. D'aquí, finalment ens vam haver de moure i anar a Sant Jordi, perquè es va concentrar molt de fum.” A l'establiment La Llúdriga, precisament, Salvà va coincidir amb la seva veïna Montse Pagès, que va estar posteriorment fins a les tres de la matinada al pavelló de Sant Jordi Desvalls, on la intranquil·litat era molt present entre els veïns: “Tots havíem deixat algú dins de Colomers.” Ja de tornada a la població, i havent passat unes quantes hores de calma des dels moments més complicats, Salvà no es va atrevir a anar a mirar fins ahir a la tarda quins havien estat els efectes de l'incendi al camp de dalt. Costava d'assimilar, malgrat que els veïns coincidien que hauria pogut ser pitjor: “Tot i que el meu fill havia tret dos remolcs d'allà, n'hi va deixar dos més. Principalment en van quedar cremades les rodes, així com les d'un roleu. Una de les coses curioses és que un dels meus fills va veure que hi havia un palet que cremava dins un cobert, on hi havia unes quantes bales de palla que, en canvi, van quedar igual. I, a fora, hi ha molts arbres que penso que segurament encara viuran, perquè les flames van passar de manera fugaç.”
La nit, dins d'una furgoneta
Mentre dilluns al vespre la veïna de Colomers Tània van de Casteele estava amb un grup d'amics mirant des de lluny un segon focus que amenaçava Jafre, es van girar i van veure que tenien una part de les flames “allí mateix”. La jove, que està embarassada, relatava ahir que “en un primer moment, ningú s'esperava que tot plegat anés tan de pressa”. A fora de casa seva, van apagar una pila de llenya que hi havia amuntegada i alguns marges, que es van convertir en un polvorí per les guspires que hi anaven a parar. “Aquí a la zona, hi ha hagut molts incendis. Hi ha estius, que cada dos dies. Dilluns vaig agafar el meu nen petit i els gossos, i els vaig fer pujar a la furgoneta. Després, volia tornar enrere per endur-me els gats, però la policia no em va deixar recular pel perill que suposava. Vaig deixar el meu fill amb uns amics i vaig dormir amb els gossos a la furgoneta.”
A prop d'allí, al carrer Sant Jordi, Bianca, de 15 anys, també va passar una nit moguda. Era a casa quan la seva mare li va trucar per avisar-la que hi havia foc a Vilopriu. Quan la mare va arribar de treballar, els va fer la sensació que a la zona on viuen –que també és a tocar de la riera de Vilopriu– “tot estava controlat”. S'hi va anar acumulant, però, molt de fum i, uns deu minuts més tard, els bombers els van requerir que marxessin. “Vam recollir les coses més importants, com ara la documentació, diners i els ordinadors, i ho vam carregar en un cotxe. Vam estar fora des de dilluns a les deu del vespre fins dimarts a les sis del matí. Vam dormir a casa d'un amic de Sant Jordi. I, en tornar, vam comprovar que les flames havien entrat al jardí.” En ell, va quedar completament destruïda una caseta feta d'obra i canyes on, entre altres coses, hi havia prestatgeries. Bianca, de fet, considera que era com “un petit refugi” on guardaven des de pots de pintura fins a recipients de vidre o una ampolla de gasolina.
“Sempre s'encén allà mateix”
El foc era molt violent dilluns a la tarda i era empès per ratxes de vent de més de 50 quilòmetres per hora; per això va saltar de banda a banda el riu Ter, a l'altura de la presa de Colomers. Al municipi, encara ahir, les flames continuaven actives a la finca de can Quintana en un cobert de palla, del qual va caure una part de l'estructura. Exactament a la mateixa hora, però a l'extrem contrari del nucli, Miquel Auguet recollia les fulles de dins del pati de casa d'un amic amb l'objectiu d'evitar que hi hagués combustible a prop de la propietat. Amb l'escombra a la mà i una galleda als peus, l'home, de 72 anys, narrava que dilluns es va decidir entre tots: “Què fem?” Es van adreçar primer al centre cívic de Colomers, però va ser per poc temps: “Al poble hi ha uns 130 o 140 veïns de dilluns a divendres, i els caps de setmana som més. Al centre cívic, ens hi vam aplegar cent persones aproximadament. És a dir, gairebé totes les cases. Malauradament, al costat del centre cívic hi ha un torrent i les flames van agafar les canyes. Vaig anar després al domicili d'uns parents de Cervià de Ter, que em van insistir: «Vine, vine, home!»” A banda, malgrat l'espectacularitat del que es va viure, pensa que per sort el “foc va passar molt de pressa”: “Ai, quan Vilopriu crema! Tenim aquest ai al cor i sempre afecta allà mateix. No creiem que l'origen de l'incendi fos un problema de la instal·lació elèctrica, ja que tots teníem llum.”
