La zona més vigilada, la més assaltada
Els assalts violents es concentren al Baix Empordà, que precisament és la zona més vigilada després del crim de Jordi Comas
Les 255 urbanitzacions configuren un entramat difícil de controlar i un bon amagatall
L'assassinat a casa seva a Platja d'Aro, el 18 de novembre del 2012, del president de la patronal gironina, Jordi Comas, a mans de tres lladres encaputxats que es van endur el contingut de la caixa forta, va provocar que els Mossos i les policies locals de la zona incrementessin els controls, especialment a les vies d'accés a les poblacions costaneres de la comarca, en un intent d'atrapar els lladres violents amb el setge policial i de dissuadir els potencials assaltants. Unes dades que exemplifiquen la intensa activitat policial: des del 22 de gener fins al 2 d'abril, els Mossos van fer, a les zones calentes, un total de 1.955 controls i van identificar 3.567 persones i 1.867 vehicles. I unes altres: des del gener fins a l'octubre, els Mossos han fet 120.000 hores destinades a aquests controls.
Paradoxalment, però, la zona on més controls es fan és precisament la zona on més assalts violents s'han anat perpetrant a partir de l'assassinat de Comas. El mapa amb les dades dels casos que han transcendit revela com Platja d'Aro, la població més vigilada i on es va produir l'assalt mortal, ha registrat cinc assalts violents en habitatge l'últim any i que les poblacions veïnes, també subjectes a la vigilància policial, Santa Cristina d'Aro, Sant Feliu de Guíxols, Llagostera i Calonge, sumen almenys deu assalts violents. El mapa s'ha elaborat amb els 35 casos, la meitat al Baix Empordà, que ha pogut concretar aquest diari, però en falten, ja que les dades oficials facilitades per Interior comptabilitzen 47 assalts violents en un any, des del dia de l'assassinat de Jordi Comas fins a l'aniversari del crim. Un assalt cada set dies i mig.
El fet que els controls no impedeixin als assaltants treballar al territori més vigilat porta a pensar que es tracta d'uns lladres que opten per desafiar la policia per accedir als objectius que els fan més peça o, també, que la banda o les bandes de lladres s'han establert a la zona on actuen o, si més no, disposen d'informadors o talps que els assenyalen els objectius. De fet, el Baix Empordà, que té 255 urbanitzacions, amb tot un entramat de carreteres i camins, és un laberint difícil de controlar i on és fàcil amagar-se. Alguns dels habitatges assaltats, com ara la residència de Göpf Lehmann, de Calonge, estan situats en llocs tan recòndits i de difícil accés que fa falta un bon coneixement de la zona i dels corriols per arribar-hi i per assegurar-se la fugida.
Els investigadors sospiten que alguns dels assalts els ha perpetrat la mateixa banda, tal com va poder constatar Lluís Boadas, de Vilobí, una de les víctimes dels assaltants. “Abans que jo fes la descripció, els Mossos ja em van dir si el que portava la veu cantant era un home alt i fort, perquè ja sabien de qui es tractava”, recorda Boadas. Però és evident que no tots els ha perpetrat la mateixa banda. Si bé la majoria de les víctimes asseguren que els sembla que els lladres podrien ser magribins, la família assaltada a Pals té clar que els homes que els van atacar i lligar eren negres. I els dos nois que van atacar un matrimoni octogenari a Olot parlaven un català que feia pensar que eren de la Garrotxa mateix.
La majoria dels assalts els perpetren homes encaputxats, amb guants i totalment vestits de negre, cosa que fa gairebé impossible que les víctimes els identifiquin i que dificulta molt la feina policial. Carme Hospital, la dona de Jordi Comas, que va estar estona amb els atacants, que la van lligar, sempre ha dit que no els podrà identificar encara que els hi posin al davant.
Només la banda detinguda al gener a Sarrià, formada bàsicament per sud-americans, que van ser descoberts gràcies a una delació, van poder ser reconeguts en roda de reconeixement per algunes de les víctimes (entre les quals hi havia una àvia assaltada a Vilobí i un ramader atacat a Sant Feliu de Buixalleu) perquè van actuar a cara descoberta.
El que tenen clar els investigadors dels Mossos és que els lladres que els darrers anys s'han llançat a perpetrar assalts violents a domicilis no són els precursors d'aquesta modalitat, aquells “lladres professionals”, sovint antics combatents de la guerra dels Balcans, que van actuar durant els anys 2006 i 2007 a l'Empordà, i que mai han estat detinguts. Els Mossos consideren que ara delinqüents que abans es dedicaven a altres modalitats delictives s'han apuntat a la moda dels assalts a habitatges aïllats, on es troben amb víctimes indefenses, persones grans i vulnerables i que els suposen menys risc que els tradicionals assalts a bancs o comerços. Són covards envers les víctimes, però valents davant la policia, que no els atrapa, i són vius, perquè a vegades agafen grans botins.
Alarmes, gossos i càmeres inútils
Tura SolerEls assalts evidencien que els lladres entren a les cases tant si tenen mesures de seguretat com si no. Les càmeres de seguretat i les alarmes que voregen l'habitatge de l'empresari Ramon Castey, al barri de Palau de Girona, no van ser barrera perquè els assaltants, que van picar al timbre i van donar l'excusa que duien un paquet certificat, no entressin tranquil·lament per la porta. Els assaltants de la casa de les Gavarres van superar els gossos, entre els quals un dòberman, i es van esperar que la mestressa, que regenta un restaurant a Sant Feliu de Guíxols, entrés a l'única habitació de la casa on no hi havia alarma connectada. I si alguna càmera arriba a captar els lladres, tot el que s'hi pot veure són unes figures negres tapades de cap a peus i que no són identificables per molt que els mirin i remirin.
Es mofen de les víctimes
En alguns dels assalts, els lladres no s'han conformat intimidant les víctimes, sinó que s'han recreat humiliant-les i fent-los mofa o perpetrant actes perversos.
La dona francesa de 65 anys assaltada al seu xalet de Platja d'Aro, el 4 d'octubre, va haver de suportar una agressió sexual d'un dels encaputxats, que, quan la tenia lligada a la cadira, es va masturbar mentre li feia tocaments i la desvestia. Tot i la situació, la dona, per evitar que l'home la penetrés, va tenir l'agilitat mental de dir-li que tenia el virus de la sida i que el podia contagiar, per reprimir l'agressor.
També va ser víctima de tocaments sexuals ofensius la dona de 65 anys d'origen egipci que va ser assaltada a la seva residència de Campdorà el 15 de febrer passat. Després de colpejar-la amb una barra de ferro, la van immobilitzar al llit i la van grapejar per acabar-la d'humiliar.
Una bona dosi de perversitat van exhibir els encaputxats que el 13 de maig van assaltar el xalet d'uns jubilats francesos a Santa Cristina d'Aro i van jugar a la ruleta russa amb la dona. Després de mostrar-li el tambor del revòlver, amb tres bales i la resta de forats buits, li van disparar dos cops al cap.
Perversos també van ser els lladres que el 30 de novembre del 2012 van assaltar dues dones, mare i filla, en una casa de Campllong. Quan les van haver lligat, les van ruixar amb gasoil i després els van acostar un paper encès. I molta malícia van demostrar els encaputxats que el 9 de setembre passat van assaltar la casa de la mestressa d'un restaurant al mig de les Gavarres, a Cassà. Els lladres van agafar la filla de la dona, de 16 anys, i se la van endur fora de la vista de la mare per insinuar-li que li podrien fer qualsevol cosa.
Cinisme és el que van evidenciar els assaltants d'un ancià de Llagostera, el 20 d'abril, al qual van fer una truita abans de marxar. I supera el cinisme l'actitud de l'assaltant (el que més bé parlava espanyol dels tres encaputxats que van assaltar el mas Moner de Platja d'Aro) quan es va atrevir a donar consells de seguretat a Teresa Pérez, la mestressa, per deslliurar-se d'indesitjables com ell. “Si hagués portat un aparell de teleassistència, la Creu Roja hauria vingut en un tres i no res”, li va etzibar el lladre, durant les cinc hores que la va tenir lligada, igual que al seu home, mentre ells intentaven trobar una caixa forta que no tenien i capgiraven tota la casa. El cas és que la Teresa, fent cas de la policia, que també li ho havia recomanat, ara ja du l'aparell.
