Seguretat
Miguel Ricart: sense identitat
El condemnat pel crim d'Alcàsser prova de renovar-se el DNI a Girona però no ho aconsegueix perquè encara té un document previ a la digitalització
Miguel Ricart, l'únic condemnat per l'assassinat de les nenes d'Alcàsser, en llibertat sobtada arran de l'abolició de la doctrina Parot, es va presentar el dimecres 11 d'aquest mes a les oficines d'expedició del DNI de la Policía Nacional a Girona amb l'objectiu de renovar-se el document nacional d'identitat. Però no ho va aconseguir. El funcionari que el va atendre a l'entrada li va comunicar que, en primer lloc, no tenia demanada hora (el servei funciona amb cita prèvia) i que tampoc no duia els documents necessaris per tramitar el nou document. Una de les traves que van impedir la renovació va ser que Ricart encara té el document antic, abans del procés de digitalització, i per aquest motiu les seves dades encara no estan incloses als arxius informatitzats. Ricart, com qualsevol altre ciutadà, va ser informat dels requisits per fer la renovació i li van dir que hi tornés quan ho tingués tot en ordre i demanés la cita prèvia. Però Miguel Ricart, que ha tingut algun problema a l'hora d'hostatjar-se pel fet de tenir el DNI caducat, no ha tornat a presentar-se a les oficines del DNI de Girona. Ho va fer uns minuts més tard un agent dels Mossos d'Esquadra de paisà (encarregat de la vigilància discreta que li tenien posada) per preguntar a la policia què havia anat a fer el seu vigilat.
L'endemà, el dia 12 a la nit, amb el DNI caducat de fa anys, Miguel Ricart va agafar un autobús a l'estació de Girona i va travessar la frontera cap a alguna destinació en territori francès. Els mossos es van ocupar d'avisar la policia francesa de la presència de l'ex-pres al seu territori. Però hi ha indicis que poques hores després d'arribar a París, Miguel Ricart Tarrega, alterant l'ordre dels seus cognoms, va agafar un altre bitllet de bus en direcció una altra vegada a Girona. Des que ha sortit de la presó, Ricart, que no té cap suport familiar ni social, campa sense rumb.
El mateix dia que Ricart intentava renovar sense èxit el DNI, un altre home protagonista d'un altre execrable crim perpetrat el mateix any que el cas d'Alcàsser, Toni Guirado, condemnat pel segrest de Maria Àngels Feliu, explicava a la jutgessa que l'interrogava que acabava de fer 3.000 km, des d'Alemanya, on s'havia hagut de traslladar per intentar guanyar-se la vida. Guirado, a diferència de Ricart, té tot un teixit familiar i social que li dóna suport. Però ha hagut d'emigrar. Prova que la societat no posa fàcil la reinserció d'aquells que han passat per la presó.