Uns lladres assassinen a cops i a ganivetades un empresari català a Xile

La dona de fer feines va trobar mort divendres l'agent immobiliari i escriptor Josep Rubau a casa seva

Eren les nou del matí de divendres quan la dona de fer feines de Josep Rubau Solés va arribar al seu domicili del balneari de Pichilemu, al centre de Xile. Va ser llavors quan va descobrir el cos de l'agent immobiliari, de 78 anys, estirat al saló de la casa enmig d'un gran bassal de sang. L'empleada de Rubau, que vivia sol, va avisar la policia i la brigada d'homicidis de la policia d'investigacions de Xile es va fer càrrec del cas. En arribar al domicili, els agents van comprovar que l'agent immobiliari havia rebut tres ganivetades a l'esquena i el tòrax i que li havien clavat dos cops al cap amb un objecte contundent. El fiscal encarregat del cas, Jorge Mena Ocares, va explicar que els investigadors van trobar al domicili un ganivet amb la punta trencada i el bat de beisbol amb què suposadament es va cometre el crim.

Segons el diari xilè La Tercera, els investigadors consideren que el mòbil del crim va ser el robatori, ja que Rubau havia rebut un important pagament relacionat amb un negoci immobiliari el dia abans que la dona de fer feines el trobés mort. Tot i així, el subprefecte de la policia d'investigacions i cap subrogat de la prefectura de Colchagua, Héctor Ávila, va explicar que es desconeix si la víctima tenia diners al seu domicili. Rubau duia la roba posada quan va ser assassinat, la qual cosa fa pensar als investigadors que els assaltants l'estaven esperant per atacar-lo quan va arribar al seu domicili. Ara, els detectius estan interrogant aquelles persones que el van veure per última vegada per reconstruir les últimes hores de vida de la víctima.

Un home culte i vital

Josep Rubau va establir-se l'any 2003 a la localitat de Pichilemu, que considerava un «paradís». Allà va obrir una agència immobiliària i es dedicava a la venda de propietats. Segons va explicar la seva dona de fer feines al diari xilè La Cuarta, Rubau –que parlava cinc idiomes– va recórrer 28 països abans d'arribar a Xile. «Era un home molt culte, amant de la literatura, que en els seus moments de solitud es dedicava a escriure llibres», va recordar. De fet, Rubau va publicar l'octubre de l'any passat el llibre ¿Quién mató a Cristóbal Colón?, que planteja una sèrie d'hipòtesis sobre la figura del descobridor d'Amèrica. L'empresari també va ser un dels socis fundadors i més actius de la Agrupación Ciudadana por un Pichilemu Limpio (ACLP), creada el 2004.

Rubau vivia sol a Xile, i els seus familiars més directes (tres germans i quatre fills) viuen a Girona. Una neboda de la víctima va explicar al portal Pichilemunews que el seu oncle era «molt feliç» a Xile i que els ho comentava, en aquest sentit, cada cop que els visitava. «Era una persona vital que deixarà molts amics a tot arreu», va afirmar.

Altres casos a Cuba i Mèxic

El cas de Josep Rubau s'afegeix al d'altres catalans assassinats mentre eren a l'estranger. Una d'aquestes víctimes va ser el dissenyador olotí Pep Coll, que va morir apunyalat el 2001 a l'Havana, a Cuba. L'autor confés del crim, Pedro Giovanni Céspedes, era un expolicia que feia de taxista pirata i que el 2003 va ser condemnat a la pena de mort. El 2005, la jove Marta Taulats i el seu xicot, l'italià Mattia Mezzeti, tots dos de 26 anys, van ser assassinats a cops de matxet a la Ribera Maia, a Mèxic. Tres anys després, els dos detinguts pel doble crim van ser condemnats a 28 anys de presó. El setembre del 2007, Xavier Antoni Rodríguez, un barceloní de 62 anys, va ser trobat mort i lligat de mans i peus al seu apartament de l'Havana, on passava temporades perquè estava casat amb una cubana. L'octubre del mateix any, un empresari barceloní de 65 anys, José Luis Fontanals, va morir apunyalat pel seu cunyat, també a l'Havana.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.