Perduts a la zona volcànica

Nit de dissabte. Dos estranys truquen a la porta d'una masia. Els de dins, miren recelosos els de fora, els de fora es mostren espantats i imploren. “Estem perduts.” Demanen auxili. Els de la casa, amb peus de plom (no fos cas que siguin uns lladres violents), s'asseguren que no surti ningú més de la foscor. Els demanen qui són, d'on vénen i com han anat a parar allà. Són una parella. Vénen del Vallès, de Rubí ella i de Terrassa ell. Han deixat el cotxe a prop de la Fageda. Han començat a caminar a dos quarts de quatre de la tarda, han passat per la Fageda i han arribat al volcà Santa Margarida, l'únic punt que identifiquen amb certesa perquè hi ha una ermita dins del cràter. A partir d'allà, no tenen ni idea de quin recorregut han fet. Ells comptaven que feien el camí de tornada cap al cotxe però han anat a parar a quilòmetres
lluny. Assenyalen amb el dit que vénen del bosc. No s'entén per on anaven. Ells diuen que han procurat, però, seguir senders senyalitzats amb les marques grogues de ruta excursionista. No han trucat a ningú per manca de bateria, diuen. Però han enviat un Whatsapp al pare d'ella dient que s'havien perdut i que si no arribaven alertessin la policia. El receptor no ha identificat el telèfon d'ell i s'ha pensat que era una broma i ha contestat: “Ho sento, s'ha equivocat.” Fent ruta, a estones corrent, diuen, han trobat un noi que feia running. Els ha dit que es deia David i que era de Barcelona i els ha deixat un llum frontal per il·luminar-se i els ha donat unes instruccions que, pel que s'ha vist, no han servit per a res. Els de la masia ja veuen que els intrusos són el que semblen, excursionistes perduts, i en vista que resultaria impossible que els extraviats arribin pels seus medis al seu cotxe, decideixen portar-los. Primer els proveeixen d'aigua i galetes pel camí. Ho agraeixen després de sis hores i mitja de vagar sense rumb. El punt on havien deixat el cotxe, els excursionistes el saben explicar prou bé (per la referències d'uns carruatges), i troben el cotxe, sol en un aparcament del parc. És en un dels divuit punts on hi ha els nous senyals per trucar al 112 que el conseller Espadaler havia inaugurat el mateix dia. Però un cop allà ja no va cal trucar.