“Respecta i seràs respectat”

La tranquil·litat ha tornat al barri dels Pisos Planas del Vendrell. Just un mes després del tràgic incendi en un pis –ara tapiat– on van morir quatre nens, els carrers estant buits de càmeres, flaixos i periodistes i la gent, a diferència d'aquell dia, no té tantes ganes de parlar. Se senten sota sospita i més enllà del nom de pila ningú es vol identificar. “El barri està abandonat. Aquí no venen ni els brossaires, només la policia, perquè es pensa que som dolents”, diu una jove de Cornellà, que fa set anys que hi viu. Al barri hi ha molts nens i ella, que té 22 anys i una filla de set, reclama que es construeixi un parc al descampat que ara fa de frontera entre el Vendrell i Santa Oliva. Del primer a l'últim, tots volen deixar clar que els veïns dels Pisos Planas són bona gent i que els problemes els porten els que venen a buscar “material” i punxar-se a la casa abandonada que hi ha just al costat del descampat i que ells mateixos anomenen “la casa dels ionquis”. Al barri hi circula droga, això no ho nega ningú, però més enllà de baralles puntuals entre els consumidors, que, reiteren, són de fora el barri, hi impera la llei del “tu respectes, tu seràs respectat”. La frase és de l'Alberto, el propietari del bar Tras-Tras, que està al mateix portal número 4 del carrer del Mig, on hi va haver l'incendi. Ell i la seva dona, la Sara, fa anys que viuen aquí i s'hi senten a gust. Diuen que el barri és el mateix que fa uns anys, però són conscients que la crisi ha tocat de ple un veïnat que s'ha quedat sense feina i que entra al bar a demanar un got d'aigua de l'aixeta o a comprar els cigarrets per unitats. “Ara no hi ha tanta alegria als carrers i el negoci ha baixat un 40%”, diu l'Alberto. Però per ell això no justifica la pressió policial a la que estant sotmesos i es queixa amb ímpetu de la que van patir just un parell de setmanes abans de l'incendi. “Ens van posar de cara a la paret com si fóssim delinqüents i van entrar amb els gossos a regirar-ho tot sense demanar permís ni res”, relata la Sara. Els han registrat el bar un parell de vegades i es lamenta, sobretot, de les formes. “Fins hi tot em van fer treure els sostenidors”, assegura. Ella, igual que la noia de Cornellà que no vol dir el seu nom, veu clar que la regeneració del barri s'hauria de basar a dignificar l'espai fent-hi un parc públic i a aprofitar per “treure tota la porqueria que hi ha al descampat”.

Un barri marcat per la crisi

Des de l'Ajuntament del Vendrell s'és conscient de la situació dels Pisos Planas, agreujada pel fort impacte que ha tingut entre els seus veïns la crisi econòmica. Asseguren que ja s'hi estan duent a terme diferents programes i el mateix alcalde, Martí Carnicer, vol desvincular qualsevol actuació de les que s'hi executen de l'accident del mes de març. “Al barri hi hem estat treballant diferents situacions des de fa anys i hi continuem treballant, al marge del que ha passat”, afirma Carnicer, que també vol deixar clar que no és l'únic del municipi on en els darrers anys ha calgut intensificar les tasques de serveis socials. Al marge de l'atenció personalitzada que es fa directament per donar solucions a les famílies amb pocs recursos –des d'alimentació a atenció a l'escola– també s'hi estan duent a terme des de fa temps un programa pilot per intentar millorar la convivència i la cohesió interna del barri, ja que molta de la gent que hi viu és immigrant d'origen magrebí.

Tot i estar totalment integrada a la trama urbana, la zona on hi ha els pisos posa límit al terme municipal del Vendrell i fa frontera amb Santa Oliva. En aquest sentit, l'alcalde assegura que hi ha diàleg amb el municipi veí per “incidir favorablement” en els problemes que viu el barri. El cas és, però, que on es concentra el consum de droga és en un mas abandonat que ja forma part de Santa Oliva i aquí poca cosa hi poden fer des del Vendrell. Carnicer és caut a l'hora de parlar. No vol posar etiquetes ni parlar d'un barri denigrat però admet que la zona “ té problemes que s'han de resoldre” i es remet a les tasques de supervisió que fan les diferents forces de seguretat per controlar el tràfic d'estupefaents que hi pugui haver.

Dels que entren i surten al bar de l'Alberto no se'n pot esgarrapar gaire cosa, però si d'un fet sí que volen queixar-se és precisament d'aquesta pressió policial concentrada bàsicament al carrer del Mig. “El Hawaii de la droga és a la carretera de Valls i no aquí”, diu un d'aquests clients. Als quatre carrers que integren el nucli del barri pràcticament no hi ha activitat comercial i més enllà del bar Tras-Tras i una barberia just al costat només es veu activitat en un altre bar, al carrer paral·lel. Però allí, tot i estar a tocar, fan veure que viuen en una altra realitat. “Nosaltres de problemes no en tenim, els problemes comencen just on s'acaba el nostre bar”, afirmen.