Policies al tren

Dimecres. Estació del TAV a Girona. Entre els passatgers que pugen al tren d'alta velocitat de les 11.03 h hi ha un grup (el més nombrós dels que hi ha a l'andana) de persones uniformades. Són agents del Cuerpo Nacional de Policía i de la Police Aux Frontières (PAF) de la Police National Francese. La seva missió consisteix a controlar els passatgers del comboi per detectar bàsicament si hi viatja gent indocumentada o buscada per la justícia que vulguin creuar fronteres amb el tren d'alta velocitat. Comencen pel vagó capdavanter. Comparteixen espai amb els revisors de la companyia i es posen a demanar documentació de forma selectiva i a inspeccionar els papers detalladament. Abans d'arribar a la primera parada del tren (Figueres-Vilafant), l'equip de policies es troba amb dues dones que mostren els seus bitllets però asseguren que s'han deixat els passaports a Barcelona. Una d'elles diu que és brasilera i l'altra no aclareix bé el seu origen, però assegura que té residència permanent a Austràlia. Els policies francesos i espanyols coincideixen que sense papers no poden anar pel món ni entrar a França, i els diuen que a Figueres baixin, reculin cap a Barcelona a recollir els seus passaports i després tornin. Elles s'hi conformen però insisteixen que els agradaria visitar el Museu Dalí. Els policies es mostren condescendents amb els interessos culturals de les viatgeres. Podran fer parada a Figueres per anar a veure el museu, però per anar a França hauran d'anar a buscar el passaport a Barcelona, els remarquen.

Els policies van avançant cap a la cua del tren ullant papers. “Moltes gràcies, aquí té la seva documentació”, és la resposta en la majoria dels caos. Alguns documents, però, creen recels. I es repassen millor. Com el d'una dona que afirma que resideix a Múrcia i viatja, sense equipatge, cap a Tolosa. Petit i cordial interrogatori i la viatgera pot continuar el trajecte. El tren avança ràpidament i canvia de país, sense que l'equip de policies canviï el sistema de control. Francesos i espanyol van controlant plegats. Un noi amb un excés d'equipatge centra la seva atenció. Li repassen la documentació. El viatger passa pel sedàs i pot continuar el seu camí. A les 11.33 h, els policies han arribat al darrer vagó, omplen el full de servei amb el resum de les identificacions que han fet i s'intercanvien les dades. Bona coordinació i bona harmonia. Han fet una vintena d'identificacions. Però el trajecte es fa curt i l'alta velocitat i la falta de mitjans tècnics juga en contra de la feina policial , ja que si detecten algun document sospitós però no flagrantment falsificat no tenen gaire temps per comprovar la veracitat i tampoc disposen d'un ordinador per connectar-se directament als arxius policials per fer comprovacions sobre reclamacions. A les 11.43 h el tren arriba a Perpinyà. Fi de viatge per als agents de la PAF, que es queden al seu territori. I fi del servei per als agents del Cuerpo Nacional de Policía, que agafen el tren de tornada. Però aquest cop ja no actuen com a policies, tot i dur uniforme. Ara viatgen asseguts i conversen i miren el paisatge com uns viatgers més. Però un responsable de Renfe els requereix. Ha trobat un noi sense bitllet i demana que siguin ells que li expliquin que ha de baixar del tren si no paga el bitllet. El noi, carregat de motxilles, es disculpa una vegada i una altra. No té diners per pagar i entén que ha de baixar. Baixa amb els dos agents destinats a la Jonquera que també es queden a Figueres. Un tercer agent de la Policía Nacional, destinat als trens, no baixa. El seu destí és Barcelona. Tornarà pel proper control.